De molt jove vaig tenir un dentista que xerrava pels colzes. Quan estaves estirat, amb la boca oberta, anestesiada i les seves eines llimant-te les dents; et parlava sobre “los catalanes” i no tenia pietat. Espantat no podies defensar-te i ell es despatxava exageradament. Acabada la feina volia ser el teu amic i canviava d’arguments. Aviat vaig canviar de dentista. Així es van calmar molts dolors. Les dents van ser ben ateses pel nou dentista i la meva opinió sobre els altres va millorar. Cal entendre que no tothom és un dentista covard que aprofita la seva posició per humiliar.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si en algun lloc no et respecten, canvia de lloc.

Francesc Estival Vilardell

“Qui no compren una mirada, tampoc entendrà una llarga explicació “

Lleonard Da Vinci

Llenguatges secrets que cada dia empra’m: El gest, la mirada i el silenci.

Existeixen molts altres llenguatges, cadascun té un sentit diferent dins la natura.

Els animals i els elements els empren.

L’ésser humà-que se’l defineix com animal racional, que tinc els meus dubtes- que n’empri molts, dependrà de la seva sensibilitat per percebre i compartir.

Si es sent natura,  tendrà accés a molts més,  doncs s’haurà desencorcetat de llastres que ho impedeixen.

El llenguatge de la tendresa,  es fonamenta amb la carícia que pot ser feta per: les mans, la mirada, el silenci,  les paraules, els gestes…

L’abraçada,  en què ambdós que se la donen i tanquen els ulls per assaborir l’instant,  sempre m’ha corprès; és una fusió d’energies: ànima es fon amb altra ànima.

De cor a cor.

D’infants,  habitualment,  som molt més lliures i sense estereotips,  a l’hora d’expressar les nostres emocions.

D’adults, i pendents del què diran, crea’m barreres i armadures.

Existeixen llengües,  unes més musicals i dolces que les altres.

També existeixen diversos llenguatges en base a la creativitat: música,  poesia, pintura, fotografia… no faig la llista completa per no embafar.

Hi ha uns llenguatges universals: el somriure i les llàgrimes.

Lleonard,  va encertar plenament, tampoc és estrany ja que la seva sensibilitat era sublim i va deixar un bon llegat.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.  5 d’octubre de 2024

En aquell moment el món estava darrera de vels transparent. Malgrat això vaig veure ocells a la riba de la mar cantant la cançó que volia escoltar. Que el teu amor i el meu amor eren el mateix caminar. Que les flors, el seus colors i fragàncies construiran la casa on la nostra relació viuria. En el moment que estic a punt de tocar la teva cara amb la meva mà… bufa!!!… sobtadament un fort timbre va sonar i em va despertar… Els vels s’han dissipat, els ocells no canten, tu estàs lluny de mi i … he de prendre la pastilla que la metgessa em va receptar. Tanmateix dins del meu cafè trobo un núvol que em fa tornar a creure. Gràcies a ell sé que algun dia arribaràs i ompliràs el buit que ha deixat el timbre que t’ha fet volar… odio al meu despertador!

Cita de Svileta de Tessàlia: si se t’escapa un somni, tanca els ulls i torna a somiar.

Francesc Estival Vilardell

El Rei Piu era un jove que va ser coronat en contra de la seva voluntat. Va decidir que el seu reialme seria democràtic. Va permetre que el poble escollis als polítics. Cada grup polític va presentar les seves propostes. El poble va escollir les més il•lusòries. La política es va convertir en una escridassada grollera. Alarmat el Rei Piu va pensar en permetre una dictadura, però abans va consultar a un Oracle. L’Oracle es va manifestar i va dir – un dictador també s’equivoca i quan s’ha equivocat es defensa violentament. A més quan el vulguis acomiadar, ell t’acomiadarà a tu -. El Rei Piu va preguntar – què estic fent malament? – L’Oracle va respondre – no tens paciència. El teu poble sabrà fer política quan aprengui dels seus errors, abans no -. El bon Rei Piu mai més va dir ni piu. Aquell poble, error darrera error va aprendre política. El Rei Piu va ser conegut com Piu el Silenciós.

 

Cita de Svileta de Tessàlia: qui ha viscut amb els ulls tancats, s’enlluerna fàcilment.   

Francesc Estival Vilardell

Aquesta  és  una proposició indiscutida, admesa per tothom.

Malgrat això els “ caïnites “  eliminen impostos, DONACIONS, SUCCESSIONS, PATRIMONI.

La contrapartida SEMPRE és la mateixa, reduir serveis públics , com la Sanitat, hi ha estudis que  demostren la relació  a nivell quasi de cèntim d’€.

Està clar que amb l’actual sistema de finançament l’estalvi dels SEÑORITOS cal relacionar-lo amb la mortalitat / morbiditat  a Catalunya.

 Expulsan del Congreso a una mujer que padece polio cuando protestaba por falta de atención de Sanidad

https://www.larazon.es/sociedad/expulsan-congreso-mujer-que-padece-polio-cuando-reclamaba-justicia-enfermos_2024092566f3e2f0b3741e0001f2d5e8.html

Los cuidados sanitarios que recoge la histórica ‘Ley ELA’, punto por punto

https://www.redaccionmedica.com/secciones/parlamentarios/los-cuidados-sanitarios-que-recoge-la-historica-ley-ela-punto-por-punto-1591

De lleis n’hi ha- fins i tot massa – el que NO HI HA  son recursos per atendre les NECSSITATS SOCIALS MÉS BÀSIQUES

I, dissortadament en aquest dissortat reialme els cabals públics en massa ocasions es malgasten en afers privats

Un jove va observar que l’avi llençava un paper a terra. El jove encuriosit va recollir el paper i el va llegir, deia – la solitud és una boira que quan t’envolta fa que una basarda buida el teu cor. Melangies juganeres ballen dins el teu cap la dansa de l’oblit. Sobtadament les forces s’afebleixen i necessites algú que et regali una presència. El remei seria una carícia, però tots estan ocupats. Un bes, però la buidor no sap besar. Un t’estimo, però el silenci no parla. Una melodia, però la música s’ha endormiscat. I no hi ha cap núvol en el cel per poder mirar -. El jove va anar fins a l’avi i va estar parlant amb ell una estona. Després de la conversa l’avi va escriure – sempre hi ha algú que arriba, et dóna fortalesa i la fe de que tot passarà. Aviat el vent s’emportarà la boira i la basarda desapareixerà -.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: quan reflexionis sobre la solitud no t’oblidis que sempre hi ha algú que t’està mirant.

Francesc Estival Vilardell

Després de l’estiu es quan se’n van volant els amors fallits. Un enamorat desdenyat estava escrivint la carta per acomiadar una relació. Va escriure – t’he ofert mil flors i totes les has trepitjat. T’he donat el meu cor i l’has maltractat. Sols m’has demostrar que necessitava trobar un altre mar per navegar…. petita crueltat! – Tanmateix la màgia de la vida fa que els enyors tinguin una vida curta. Van passar dues setmanes i el mateix enamorat escrivia – no massa lluny dels meus patiments m’estava esperant un altre mar. Senzill, humil i ple de generositat. Allà el vent és dolç i de tempestes no n’hi ha. Un suau onatge bressola i per la nit puc somiar. Tinc un nou somriure que em fa sentir estimat -.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: després de qualsevol tristor t’està esperant la vida per seguir vivint. 

Francesc Estival Vilardell

Les vacances havien acabat. Havia de tornar a la feina. Enfadat aquella nit no podia dormir. Quasi de matinada finalment vaig caure profundament dormit i vaig somiar – estava en un país on l’economia havia fet fallida. Ningú tenia feina. Tothom passava penalitats. En un racó mig amagat hi havia un infant, molt petit, que somicava de gana i aguantava el plor perquè els seus pares no el veiessin patir i s’entristissin més -. De sobta el despertador em va treure del mal son. Era la primera vegada que estava agraït al meu despertador. Vaig llevar-me suat i anguniós. Em vaig dutxar, vestir i vaig sortir per anar a la feina. Pel camí vaig donar gràcies per haver de patir menys que aquell infant que somicava de gana.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: els petits patiments del dia a dia no ens deixen veure els grans patiments que ens estalvien.

Francesc Estival Vilardell