1400, RAMON DE MUR A GUIMERÀ

Com va ser que Guimerà es féu amb els serveis d’un dels pintors més importants de l’època, Ramon de Mur, per pintar una de les obres mestres del gòtic català d’estil internacional?

Ens trobem en ple període medieval. Tàrrega havia assolit una etapa d’esplendor en la primera meitat del segle XIV amb una bona vitalitat demogràfica, però aviat arribaren moments difícils; després dels anys de males collites, es deixaren sentir a Catalunya els estralls de les pestes. El lloc de Guimerà, que era del noble Felip de Castre, segons el fogatge dels anys 1365-1370 està fixat en 152 focs, que corresponen a uns 608 habitants, i estava assignat a la vegueria de Tàrrega. La població de Guimerà, en la segona meitat del segle XIV, havia tingut també una important davallada per la incidència de la pesta negra (es calculen defuncions del 30% al 40% als pobles de l’Urgell).

Al començament del segle XV es va prendre la decisió, després d’haver fet un nou temple gòtic, d’encomanar un retaule per a l’altar major de Guimerà a Ramon de Mur, un gran pintor.

Aquest molt aviat va obrir les portes del taller a la vila closa de Tàrrega, on va viure per prop de 35 anys.

En plena època medieval, els retaules eren obres d’art amb motius religiosos formades per un conjunt de taules pintades amb escenes de la Bíblia. El seu ús, però, no es va generalitzar fins al segle XII i, ja en el segle XV, la seva producció va ser molt abundant i motiu de devoció per part de tot el poble.

Amb poques dades contrastades, podem deduir que els anys d’estada de Ramon de Mur a Tàrrega foren entre el 1375 —o abans— i el 1435; les aturades puntuals a Guimerà, les visites i les estades curtes es poden datar entre els anys 1395 i 1415.

Possiblement cap al 1400 fos el moment de l’arribada de Ramon de Mur a Guimerà. En aquelles dates, Ramon de Mur es trobava en un moment de la seva maduresa artística i amb prou edat per ser responsable de signar els contractes i de presentar diferents projectes.

El començament del segle XV, malgrat tot, sembla que, a més de les dificultats per tirar endavant les obres, no era un moment gaire optimista per fer un retaule per a la nova església, però hem de donar suport a la idea que tenia uns bons padrins (entre ells el mecenatge de Dalmau de Mur I Cervelló, que entre els anys 1419 i 1430 fou arquebisbe de Tarragona).

Podem intuir que, sobre l’any 1401, el senyor del castell, el rector i el vicari de l’església, juntament amb els representants del poble, els jurats i els prohoms, es decidiren a preparar-ne i aprovar-ne el projecte.

Mostraren a Ramon de Mur l’església gòtica recentment acabada amb la gran paret llisa en què hom pensava situar un nou retaule.

imatge1

Molt aviat es dedicaren a concretar el moment per redactar un precís i estudiat contracte del retaule.

Una característica de Ramon de Mur és que no se li reconeixen deixebles, ja que podria haver tingut el costum de treballar sol o bé amb molt poca ajuda. Això ens porta a suposar que el retaule de Guimerà fou un treball de llarga durada i, fins i tot, podríem pensar que va ser fet en diferents fases, fins al 1412. Amb tot, hi ha qui sosté que algunes de les parts del retaule foren pintades —fet molt corrent— per col·laboradors o ajudants.

Si ens preguntem quins foren els motius per demanar a Ramon de Mur que pintés el nou retaule, hem d’apuntar que són diversos:

  1. Guimerà, des del 1154, pertanyia a l’arquebisbat de Tarragona, on vivia el pintor.
  2. Un altre fet és que pogués estar emparentat o relacionat amb els Rocabertí i els Mur, en aquells moments amos del castell i del senyoriu de Guimerà.
  3. Encara un altre, més pràctic i necessari, fou el pensament de com omplir el gran espai reservat per a un retaule a l’altar major.

Com es va pagar? Per una banda, el sobrant de l’obra de la trona —1401— va anar destinada a ajudes per al retaule. A més, confirma que el retaule de Guimerà es pagà amb almoines i llegats testamentaris, com també amb antigues causes pies no satisfetes durant els anys que van del 1402 al 1412, tal com es dedueix d’una concòrdia entre els jurats de la vila i la comunitat de preveres, signada l’any 1412 i aprovada pel senyor Bernat Galceran de Pinós i el degà de Montblanc.

Tant per la pintura del retaule, a causa de la seva mida, com per la quantitat de taules a pintar, es podria parlar de diferents fases de pagament, ja sigui pel que fa al seu acabament com per rebre més ajuts. En aquest punt, podem observar que hi ha constància de notes documentals sobre com es va pagar el retaule, però no en sabem el preu. Si ens fixem en altres comandes, el preu podria oscil·lar entre els 150 florins —equivalents a unes 115 lliures— i els 200 florins o més. En aquest punt, si tenim en compte que per al retaule de Púbol de Bernat Martorell, més petit —de 490 × 370 cm—, el preu fou de 270 florins de l’any 1442, podem dir que, comparativament, fou un retaule dels cars del segle XV.

imatge2recreació virtual de l’aspecte de l’església durant els s. XV-XIX

El retaule de Guimerà restà exposat a l’església de Santa Maria fins a l’any 1861, quan va… bé, això ja és una altra història.

Joan Duch I Mas



Comparteix la publicació:

Feu un comentari