Durant uns dies, Guimerà va acollir un dels objectes més representatius i mítics de la recent història catalana…
Durant la Primera Guerra Carlina, un cop acaba la batalla del Castell de Guimerà (veieu l’entrada 1835, la Legió Estrangera envaeix Guimerà), i fets presoners els seus ocupants, les tropes governamentals regiren les ruïnes del castell.
Recullen armes, municions, i objectes diversos que estaven en possessió de la partida carlina que s’hi havia refugiat al llarg dels darrers 5 dies.
Entre aquests objectes confiscats, es troba el mateix tambor del famós timbaler que acompanyava al sometent a la Batalla del Bruc. Pel que sembla, aquest timbal va desaparèixer d’Igualada durant la mateixa Primera Guerra Carlina, al caure presoner dels carlins un petit destacament que el portava.
Tambor, Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia
El tambor, junt amb la resta d’objectes confiscats, va ser traslladat a Lleida, va estar dipositat al castell de la ciutat fins a l’any 1877, moment en què va ser traslladat al Museu Arqueològic de Lleida. No va ser fins a l’any 1893, quan es va identificar amb el tambor del Bruc, gràcies a les inscripcions i l’escut d’armes d’Igualada. Finalment, l’any 1894 el tambor va ser cedit, definitivament, a la ciutat d’Igualada.
Reproduïm a continuació la CARTA que la Comissió Provincial de Monuments Històric-Artístics de Lleida dirigeix a Josep Puiggarí, corresponent de la Reial Acadèmia de la Historia, on s’explica aquesta curiosa aventura del tambor del Bruc (SEGURA J-: Història d’Igualada, Vol. I, Igualada, 1978, pp.629-630).
Tots hem sentit parlar de “la llegenda del timbaler del Bruc”, que explica els fets ocorreguts durant la Guerra del Francès. L’any 1,808 un jove timbaler va foragitar les tropes enemigues gràcies al so del seu tambor, que amplificat gràcies a la reverberació causada per les muntanyes del massís de Montserrat va fer creure als francesos que s’enfrontaven a un exèrcit molt més nombrós.
Durant força temps s’ha pensat que era això, una llegenda. Es feia difícil de creure que el sometent català de Manresa, Igualada, Tàrrega i rodalia hagués pogut derrotar per primera vegada l’exercit napoleònic, amb fama d’invencible fins aleshores. La versió “oficial” donava molt més protagonisme a les tropes regulars, de soldats professionals. Estudis recents, però, donen verosimiltut a la història del timbaler. Fins i tot hi ha hagut intents recents de localitzar la ubicació exacta des d’on el jove timbaler va foragitar les tropes franceses.
Sembla, doncs, confirmat que Guimerà va acollir, durant els 5 dies que va durar el setge al castell, aquesta petita joia de la història de Catalunya.
Jordi Sender i Beleta, Joan Duch i Mas
.