1865, UN RETAULE VIATGER

El Retaule de Ramon de Mur fou acabat i col·locat l’any 1412 a l’església de Sta. Maria (vegeu l’entrada   ) on el poble de Guimerà el va poder contemplar durant uns 450 anys.

Cap a l’any 1740, s’edificà una nova sagristia, guanyant espai al cementiri, que estava situat a orient, darrere de la paret del retaule. Més tard, es feren obres d’ampliació de la capella de Sant Sebastià, l’any 1792, acabant així de tancar-se l’antic cementiri. El rector i els jurats del poble aprovaren fer el nou absis, cap a l’any 1865. Així doncs, aviat es van desmuntar les taules de tot el retaule i es va començar a enderrocar la paret del fons de l’església. En aquells anys era rector de Guimerà Ramon Bergadà —1848-1882. Aquest és l’inici d’un camí sense retorn del retaule gòtic.

Una vegada desmuntat, va romandre a la rectoria o a la sagristia de Guimerà 24 anys per tal de fer les obres d’ampliació de l’església. De les vint-i-tres composicions que constituïen part del grandiós retaule pintat per Ramon de Mur, no s’han conservat tots els compartiments d’aquesta obra monumental. Tot això ens permet deduir que les taules quedaren mal empaquetades i guardades, durant uns anys, en un lloc de l’entorn de l’església.

Picture1

Pel fet que no consta cap inventari de les taules traslladades o venudes a Vic a finals del segle XIX, tampoc tenim constància de la forma del trasllat. És molt probable que fos quan el bisbe de Vic Josep Morgades amb motiu de l’exposició Universal de Barcelona de 1888 va fer una crida a tots els capellans dels pobles arreu de Catalunya per tal de recollir tota mena d’obres que tinguessin a algun racó de la seva parròquia. Es donava també la circumstància que en aquells temps el secretari del bisbe Morgades, Mn. Ramon Corbella i Lloret (1850 ‐1924) era de Vallfogona de Riucorb.

imatge1

Quan Barcelona va acollir l’Exposició Universal del 1888, es confirma que el retaule va sortir de Guimerà per primera vegada i que ja no ha tornat.

La mostra de les obres que es van exposar amb el motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 eren de tal valor que van ser premiades amb una distinció especial. Tres anys després, l’any 1891 el mateix bisbe Josep Morgades va inaugurar el Museu Episcopal de Vic on hi va col·locar totes les obres que va recollir.
El retaule va entrar al Museu Episcopal de Vic en el moment de la seva fundació, ja que figura en el primer catàleg del Museu, que va ser editat l’any 1893.

imatge2

Es diu que des de Barcelona va anar al Museu Diocesà de Vic, inaugurat l’any 1891, on consta inventariat el 1893 i on es documenten les deu taules i la predel·la partida.

Mentre que el retaule de Ramon de Mur va deixar Guimerà a finals del segle XIX, encara ha quedat una pregunta per respondre: es va salvar el retaule pel fet de ser traslladat al Museu Episcopal de Vic? El poble de Guimerà fou testimoni dels fets de l’estiu del 1936, quan les escomeses dels comitès de Cervera i local ajudaren a fer una foguera a la mateixa plaça de l’església el 25 de juliol de 1936. Sortosament —i cal dir-ho en veu alta—, aquesta és la resposta: el retaule de Ramon de Mur es va salvar perquè estava ben conservat al Museu Episcopal de Vic.

La taula central amb el Judici Final va ser restaurada del 24 de desembre de 1985 al 2 de març de 1986 per a l’exposició «Thesaurus: l’Art als bisbats de Catalunya». En el Palau Macaya de Barcelona. La segona restauració es va fer a les taules de l’Anunciació i Nativitat l’any 1997 al Servei de Restauració de Béns Mobles per a l’exposició «Obres Mestres» amb un criteri totalment arqueològic.

La tercera intervenció va ser l’any 1997, al Centre de Restauració de Béns Mobles, per a l’exposició «Grans Mestres», i es va fer a les taules de l’Anunciació i del Naixement, amb criteri totalment arqueològic.

En el nou Museu Episcopal de Vic que va ser inaugurat l’any 2002, el Retaule de Guimerà es
troba en una sala especial que ja es va construir específicament per poder‐hi exposar aquesta obra junt amb el Retaule de Santa Clara de Lluís Borrassà.

La composició de les taules no respecta la seva posició original per facilitar la visualització als visitants. Estan col·locades tal com podeu veure a la fotografia que teniu a continuació.

imatge4

Finalment, l’any 2007 el retaule “retornà” a l’església de Sta. Maria de Guimerà en forma de reproducció. Podeu trobar tots els detalls a l’entrada 2007, UNA CALCOMANIA GEGANT

imatge5

Joan Duch i Mas, Pasqual Prous i Miró, Jordi Sender i Beleta



Comparteix la publicació:

Feu un comentari