Després que el 2 d’agost el Corb hagi portat una nova rovina, i tots hàgim recordat la que va baixar la nit de Sant Tecla del 1874, hem recuperat l’article publicat pel Josep Corbella al respecte en el seu bloc.
Veieu l’arribada de la rovina del 2 d’agost de 2014 en el blog Guimerà Recorda, del Josep M. Minguell de Cal Carreter en aquest enllaçAquests dies es desperta a l’interior del meu imaginari personal el record de la rubina del dia Santa Tecla, de 1874, tantes vegades explicada a casa pels padrins, que va afectar tota la vall del riu Corb, com també els rius Sió, Ondara i Set, a Lleida, i el Francolí a Tarragona, deixant un rastre de mort i de destrucció al seu pas (hom calcula que van morir 370 persones i que van quedar malmeses 700 cases).
Les fortes pluges van començar cap a la una de la nit del 22 al 23 de setembre de 1874. Van durar fins a les 6 del matí. Els núvols deixaven caure 350 litres/metre quadrat, i els rius van créixer desmesuradament, sortint de mare i arrossegant tot allò que se’ls posava al seu pas, ponts, conreus, cases, bestiar i persones.
A Guimerà, el meu poble, la rubina causava 33 mort i enderrocava 96 cases. A Tàrrega, la crescuda de l’Ondara deixava 150 morts, i 250 edificis malmesos. A les Borges Blanques van morir 14 persones. Aquestes xifres, per si soles, expliquen que encara avui es mantingui molt viva en la memòria de la gent.
Abans de seguir endavant potser cal aclarir que el mot “rubina” no és pas d’ús general, i segons on el pronunciem ens caldrà donar explicacions suplementàries per a fer-nos entendre. Malgrat això, el trobem definit a la Gran Enciclopèdia Catalana, edició de novembre de 1978, com a “fang, brossa que deixa una riuada a les voreres del riu. I, seguidament, hi figura “rubinada”, definit com a “riuada sobtada produïda per una forta pluja”.
Per això penso que seria més correcte parlar de la Rubinada de Santa Tecla, però el poble l’ha batejat com a “Rubina”, i crec que no és bo anar contra el llenguatge popular, que, al capdavall, és el que val.
Diuen que el riu s’endú sempre allò que li han pres, i el Corb, amb el seu posat quiet i tranquil portava molts anys esperant per a recuperar l’espai que Guimerà li havia pres urbanitzant el seu marge dret. La pluja de la nit de Sant Tecla és el motiu extern i aparent que tenim els mortals per a explicar la rubina. La veritat només la sap el riu, i va marxar aigües avall voltada de fang, de troncs, i de mil objectes diversos convertits en joguines de l’aigua.
Sigui com sigui, a Guimerà, la rubina, que es va endur les cases del carrer de les Piques i el Portal de la Font, modificava per sempre la fisonomia urbana del poble. L’embranzida de la massa d’aigua va tirar pel dret a l’hora de passar l’ample revolt dibuixat des del Molí de l’Ermengol fins al pont, i el riu, incapaç de subjectar-se a la llera, com quan els moderns pilots de fórmula u no poden seguir el traçat del circuit, salta la riba i entra impetuosament a la placeta del Rossich, que es converteix en una bassa, i tot seguit, empenyent les cases del costat, i tira avall, cap al Raval, per a tornar amb força el camí de sempre, passant al costat de les restes del convent de Vallsanta i per sota de Ciutadilla, que s’ho mira des del seu castell. I avall, avall, fent sentir la singular remor sorda de les aigües prenyades de fúria rabiosa que s’ho empassen com la gola d’un monstre mitològic, mentre la gent fuig esfereïda.
Avui podem imaginar-ho tot contemplant la petita làpida de pedra posada en la paret, damunt de la font de la placeta del Rossich, per a deixar constància de l’alçada fins a la que van arribar les aigües.
Les rubines sempre m’han impressionat. La remor de l’aigua, els remolins que forma, la força que manifesta arrossegant arbres, animals i pedres, i el color terròs, rogenc, només trencat per petites onades d’escuma, són una d’aquelles imatges que porto en mi des de la infantesa, de quantes vegades he baixat a la carretera per a veure un riu desconegut que comença per endur-se la palanca, i, a poc a poc, omple tots els arcs del pont. Els dies de rubina la mare ens parlava de la de Santa Tecla, i recordava que l’aigua va arribar fins a l’estable de casa, i que un dels nostres repadrins va aconseguir treure el ruc nedant.
Josep Corbella i Duch
DE LA RUBINA DE SANTA TECLA ,
LA recordo per que els meus padrins que es deien Juan i Antonia ,molt treballados ..tinc recors d ells ,els meus pares cuan per la tarda havia plogut i deien que baixaria rubina per la nit,anabem la meva germana i yo a dormir , a cal barbos , hera filla la meva padrina ,estava situada la casa mes lluny del riu….
recordar la infantessa ,es molt bonic , tens molts bons records–
BONA NIT ,,,,, ROSER “CAL MORETES,,,,
DE LA RUBINA DE SANTA TECLA ,
LA recordo per que els meus padrins que es deien Juan i Antonia ,molt treballados ..tinc recors d ells ,els meus pares cuan per la tarda havia plogut i deien que baixaria rubina per la nit,anabem la meva germana i yo a dormir , a cal barbos , hera filla la meva padrina ,estava situada la casa mes lluny del riu….
recordar la infantessa ,es molt bonic , tens molts bons records–
BONA NIT ,,,,, ROSER “CAL MORETES,,,,
DE LA RUBINA DE SANTA TECLA ,
LA recordo per que els meus padrins que es deien Juan i Antonia ,molt treballados ..tinc recors d ells ,els meus pares cuan per la tarda havia plogut i deien que baixaria rubina per la nit,anabem la meva germana i yo a dormir , a cal barbos , hera filla la meva padrina ,estava situada la casa mes lluny del riu….
recordar la infantessa ,es molt bonic , tens molts bons records–
BONA NIT ,,,,, ROSER “CAL MORETES,,,,
Sóc la Teresa de Cal Cabaler Xist,
vaig néixer al carrer de les Piques , 23 al 1953 .
El meu padrí Josep Poblet i Bordes , era fill de Guimerà de Cal Xist , però com era el 1er fill , no se’l considerà l’ hereu i va haver de buscar-se la vida des de 0. ELL m’ explicava aquesta rubina del 1874 i com va quedar el poble , morts i la quantitat de cases q es va endur !!!
Avui , per exemple arrenjant les plantes q tinc a les mateixes Piques venen persones forasteres i em demanen q els hi expliqui fins on va arribar la Rubina del 1874 i jo ho faig perquè em fa il·lusió q encara hi hagin persones q t’escoltin amb tot el seu interès una part de la nostra història. Gràcies a tots elles i ells.
Teresa de Cal Cabaler Xist
Carrer Piques , 23.
Perdó, el meu padrí Josep Poblet I Bordes era el 3er fill no pas el 1er.
ROBINA
Em sembla que ho hauríem d’escriure així perquè és una substantivació de l’adjectiu robí/robina que vol dir de color vermellós, com la pedra preciosa, el robí. Quan diem que “baixe robina” ens referim sobretot al color de l’aigua
I com van evacuar una partera per les cases, balcons i passillos del carrer Jussà fins arribar a ca l’Anxica, des d’aquí la van pujar a la plaça,
es va atendre el part i va nèixer una nena que li van posar el nom de Tecla.