La festa de Sant Antoni ha estat tradicionalment una de les celebracions més populars a Guimerà. La devoció i la implicació del poble envers el sant va suposar la creació de la Societat de Sant Antoni Abat formada en un principi per traginers i a la que després s’hi afegiren els pagesos. La proximitat amb la festa de Sant Sebastià, patró de la vila, el 20 de gener va determinar el trasllat de la festa al dia 22.
Els preparatius de la festa ja començaven el dia de Reis amb el sorteig de l’Abanderado entre el conjunt de socis que no havien tingut aquest honor. L’afortunat havia de portar la bandera el dia de la processó del sant, durant les altres processons i en els enterraments dels socis que tinguessin lloc durant aquell any.
El dia 21 tenia lloc el canvi o presa de possessió del nou abanderat. L’abanderat de l’any anterior duia l’ensenya des de l’ajuntament fins a la casa del nou elegit, acompanyat pel consistori i pel so de la música tradicional que l’orquestra havia seleccionat per l’ocasió, en feia traspàs al nou abanderat, el qual la rebia solemnement, i la posava al seu balcó. Després la comitiva era convidada a casa seva i obsequiada amb un refresc.
L’endemà, el 22 de gener, era el gran dia de la festa. Els animals eren netejats i guarnits de bon matí per fer cap a casa de l’abanderat. Un cop allí sortia la comitiva, encapçalada per l’abanderat i els membres de la societat amb les atxes, en direcció a l’ajuntament, on esperava el consistori. Tots plegats es dirigien a l’església, on s’iniciava la processó pels carrers del poble fins a arribar al pont. Al pont es beneïen els animals i la coca, que es repartia seguidament entre els assistents. Refetes les forces, s’emprenia de nou la processó poble amunt fins a l’església, on es concloïa amb una missa solemne en honor del Sant.
El pont vell de Guimerà, l’any 1915 (fot. Arxiu Mas)
La celebració a Guimerà de la festa de Sant Antoni de l’any 1891 no devia ser massa diferent de la de qualsevol altre any. Després dels dies extremadament gèlids de festa major d’aquell any el matí del dijous 22 es va celebrar la festa tal com era tradició però aquell dia Guimerà també es preparava per a festejar un fet extraordinari.
Des de feia molt temps Guimerà treballava per a aconseguir la construcció de la carretera de Guimerà fins a enllaçar amb la de Montblanc. L’any 1865 el Ministeri de Foment ja havia dissenyat un pla de comunicacions provincial que contemplava una carretera que partint de Vinaixa, punt d’enllaç amb la via fèrria, passes per Rocafort de Vallbona, Guimerà, Granyena i arribés a Cervera. L’aiguat de Santa Tecla de setembre de 1874 va comportar greus conseqüències econòmiques i morals i va refredar els ànims dels guimeranencs. Així i tot l’entusiasme del poble en aquest projecte rebrotà i fou recollit i tractat pel consistori el 2 de desembre de 1883 en sessió extraordinària, i s’acordà sol·licitar a la Diputació de Lleida una ajuda per a la construcció d’aquest tram de carretera.
Finalment uns anys després la diputació va aprovar el projecte i el poble ho va voler celebrar amb gran solemnitat la tarda del dia 22 de gener de 1891 quan l’alcalde Francesc d’Asis Rosich Soldevila acompanyat de la resta d’autoritats locals posava la primera pedra de l’obra enmig d’una gran multitud. Era un moment històric que calia festejar i alhora preservar-ho per a la memòria col·lectiva. Aquella primera pedra simbolitzava el punt de partida del desenvolupament econòmic futur i l’obertura d’una important via de comunicació que es va donar per acabada l’any 1894.
Diligència Tàrrega al balneari de Vallfogona, anys trenta
La il·lusió dels guimeranencs es reflecteix en el relat que apareix en el document que us donarem a conèixer. En aquest sentit el volem divulgar des de les paraules dels mateixos actors per així quedar impregnats de l’esperit del moment i del desig de fer-ho arribar a les generacions futures tal com ells ho volien transmetre.
El document, una extraordinària crònica de l’acte (Arxiu Comarcal de l’Urgell, Fons Municipal de Guimerà, Actes municipals, 1891, s.n.), diu així:
En la villa de Guimerá a veintidos de enero de mil ochocientos noventiuno reunidos a las cuatro de la tarde el ayuntamiento en la casa consistorial compuesta de los señores concejales que al margen se expresan, en sesión publica y extraordinaria bajo la presidencia del señor alcalde D. Francisco de Asis Rosich Soldevila, con asistencia de las autoridades eclesiasticas y judicial de este termino cuyos nombres tambien se relacionan al margen y un numeroso concurso de vecinos, el señor presidente expuso que habia lIegado el momento de que esta villa solemnizase de una manera ostensible la inauguración del camino vecinal en proyecto desde esta villa hasta la carretera de Montblanch a Artesa, cuyo expediente habia sido resuelto favorablemente por la Excelentisima Diputación provincial proponiendo se colocase una piedra con la fecha de hoy en el punto donde deben empezarse los trabajos o sea en la parte aca de la arista izquierda del puente que atraviesa el rio Corp, para perpetuar la memoria de dia tan señalado. Aprobose por unanimidad la proposicion del señor alcalde y acto seguido en comitiva se dirigieron al lugar indicado todos los señores presentes, precedidos del cuerpo de somaten de esta villa bajo el mando de su cabo D. Francisco de Asis Rosich Bori, de la Sociedad de San Antonio cuyos socios montados en enfargados mulos, llevaban enhiesto un hermoso pendon custodiando la piedra labrada que debe fijarse en el punto indicado siguiendo la acreditada orquesta que dirige D. Pablo Mone de Verdu y detras de las autoridades un numeroso concurso de vecinos y forasteros. Llegados al punto señalado el señor alcalde dispuso que por el infraescrito secretario se diese lectura del oficio del Il. Sor. Gobernador Civil trasladando el acuerdo de la Excelentisima Diputación de la provincia de fecha siete del actual concediendo la subvencion del 40 % de la obra y ademas el acuerdo de este ayuntamiento y mayores contribuyentes solicitando la obra.
Luego en una botella de cristal se cerró una acta cuyo tenor literal es como sigue:
En lo dia vint y dos de janer de mil vuitcents noranta hu, reunits en lo lloch vulgarment nomenat Portal del Hortale, lo Sor. Alcalde de la vila en Francesch Rosich Soldevila, ab I’Ajuntament en Corporació quals noms van relacionats al marge, lo Sor. Rector de la Parroquia en Ramon Capdevila, lo suplent del jutge en Joseph Boleda, lo fiscal municipal en Joan Llort y lo suplent en Gregori Farré, fixaren en aquest lloch per a perpetua memoria, una pedra quadrangular de nou palms d’alsada y set quarts d’ample, ab la inscripció:
22 de janer 1891 . Per conmemorar la inauguració de la obra de la carretera que partint d’aquest lloch termina a la general de Montblanch a Artesa qual sexanta per cent de son cost deu esser pagada per 105 vehins y lo quaranta per cent restant lo subvenciona la Exma. Diputació de Lleyda. Asistí al acte lo Sometent de la vila comandat per son cabo en Francesh Rosich Bori, la Societat de traginers de Sant Antoni, que de temps immemorial ve celebrant en aquesta diada ab inusitada pompa la festa a son Patró y un nombrós consens de vehins que ab ver entusiasme esperan veure realisada tan important via de comunicació. Presenciaren també aquesta solemnitat molts forasters de les poblacions comarcanes, vinguts ab motiu de la festa major que anyalment celebra la vila a San Sebastia, los dias 20 y 21 del present mes, donant major lluhiment al acte la musica de Verdú dirigida per I’entes profesor lo Pau Monne d’Anglesola. Vulga Deu que la realisació de la obra projectada serveixi per la major prosperitat dels interesos morals y materials dels presents y veniders habitants de aquesta vila de Guimera. Redactada y llegida aquesta acta en alta veu per lo secretari del Ajuntament fou firmada y sellada amb llurs acostumats sellos per las esmentadas autoritats com també per molts concurrents que foren invitats, se posa dins una ampolla de cristall que despres de lacrada se colocá baix la pedra conmemorativa als sempre agradables acords de la tradicional marcha real, de una nutrida salva de disparos del somatent y del indescriptible entusiasme dels concurrents.
Acto seguido el Ayuntamiento regreso a la Casa Consistorial seguido de una numerosa concurrencia. Llegados al salon de sesiones el Sor. Alcalde tomó la palabra y despues de dar las gracias a los concurrentes propuso que las obras del camino vecinal en proyecto se hiciesen por administracion, de conformidad a los acuerdos tomados en sesion de primero noviembre proximo pasado y en especial los señalados con los numeros 7º y 12º por la junta municipal y gran mayoria de contribuyentes , cuya proposición fue aceptada por unanimidad acordandose dar desde luego principio á los trabajos nombrandose una comisión compuesta de los Sres que forman la de rectificación de caminos de este termino, para que esten al frente de ellos y al propio tiempo a la Diputación el replanteo de las obras.
Y en este estado le dio por terminada la sesion firmando los Sres concejales y que certifico.
Qui sap si un dia es trobarà la pedra amb la inscripció i la botella amb l’acta dins… seria tot un esdeveniment!
Miquel Àngel Farré Targa
Hola amic Miquel Angel,m´agradat recordar la Festa de Sant Antoni estimada per tots ,jo no ho recordo gaire pero sempre ne sentir a parla,estimes molt el teu pobre ,sempre uas demostrat,una abraçada,,
Moltes gràcies Roser! Som uns quants el que estimem el poble. Sempre he pensat que qui estima Guimerà ho expresa de la manera que ho sent i per mi aquesta és la millor i la que em fa sentir més bé.
Molt bo Miquel Àngel.
Això de l’ampolla i la pedra es certament atractiu !!
Investigar, descobrir, coses del passat, es molt interessant.
I tant Josep Maria, investigar i descobrir coses del passat és molt emocionant i si és del teu poble… no hi ha res millor!
I el relat de la festa de la col·locació de la primera pedra et fa sentir d’alguna manera que estàs allí i et facis una idea de la magnitud de la celebració. I lo de la pedra amb la inscripció i l’ampolla amb l’acta dins…et donen ganes d’anar a la seva recerca.
Gràcies, Miquel Àngel,
Per la memòria i el record col·lectiu d’un poble.
Sempre lamentarem que una certa intolerància històrica hagi deixat Guimerà sense la festa de Sant Antoni.
j. corbella
Moltes gràcies Josep! Tens raó, hem de recordar aquesta gran festa que es feia a Guimerà en el passat, possiblement una de les festes més populars.