1911, L’ARRIBADA DE L’AIGUA POTABLE A GUIMERÀ

Guimerà a finals de segle XIX tenia una població al voltant de 1.400 habitants, era un poble viu amb un bon nombre de projectes sobre la taula que l’havien d’impulsar cap al nou segle amb il·lusió, uns que es van materialitzar i d’altres que haurien d’esperar.

L’Ajuntament de Guimerà evidentment estava al darrere de tots aquests projectes i procurava fer-los realitat en la mesura que li era possible. Així l’any 1887 el consistori va acordar arranjar els carrers i places de la vila pel seu mal estat i per a fer-ho s’utilitzaren pedres procedents del castell. L’any 1894 es va enllestir el tram de la carretera de Guimerà fins a enllaçar amb la general de Montblanc a Artesa de Segre, una via que facilitaria el trànsit de persones i mercaderies.

Altres projectes en els que l’ajuntament i els vilatans havien posat molts esforços per desgràcia no van fructificar. Aquest va ser el cas de l’arribada del ferrocarril, projecte que s’arrossegava des de finals de segle XIX i que finalment es va desestimar en iniciar-se la dècada dels anys trenta.

Les necessitats bàsiques de la població s’havien de cobrir sense dilació, però la seva resolució no arribaria fins a ja entrat el segle XX: l’aigua potable, la llum, el telèfon, el nou cementiri, les escoles…

Certament, la manca d’aigua potable devia ser una de les principals preocupacions dels ajuntaments de Guimerà de finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que sovint va ser motiu de debat en els plens municipals tal com s’evidencia en el redactat de les actes.

El maig de 1897 es va plantejar la conducció d’aigües des de la font del Cha, Montargull, Cornet i Sangola fins a un dipòsit que facilités l’aigua a la població. L’estudi no va anar més enllà i l’abastiment d’aigua al poble va continuar sent un problema difícil de resoldre. Finalment, però, l’any 1910 es va començar a posar fil a l’agulla. Es redacta un nou projecte i en la sessió municipal de 5 de juny s’acorda la conducció de l’aigua potable des de la font de la Sangola, que brolla de la partida dels Rats, fins a Guimerà amb la conformitat dels propietaris per on han de passar les canonades.

En la villa de Guimerá a cinco junio de mil novecientos diez. Reunidos en la sala capitular los Sres del Ayuntamiento que al margen se expresan con asistencia ademas de los propietarios siguientes: D. Francisco Pont Bergada, D. Francisco Sans Saperes, D. Ramon Duch Minguell, D. Juan Llort Amenós D. Antonio Roig Duch, D. Francisco Armengol Duch, D. Antonio Bergadá Bergadá. D. Francisco Boleda Pedró, D. José Armengol Pijoan, D. José Antonio Docon Sierra, D. José Minguella Bordes, D. Manuel Bonet Prous, D. Sebastian Domenech Nadal, D. Francisco de P. Esteve Bagés, D. Salvador Civit Timoneda, D. Francisco Rosich Minguell, D. Sebastian Bosch Porta, D. Antonio Miró Alba y Herederos de Ramon Puigdeval; previamente invitados por el Sr. Alcalde Presidente D. José Prous Farran al objeto de tratar de la traïda de aguas potables a esta población de la fuente que mana en la partida Rats y denominada Sangola, desde cuyo punto la tuberia de conducción deberá atravesar los terrenos que el ingeniero indicarà y al efecto, los citados propietarios que se hallan conformes en que dicha tuberia atraviese las fincas sin expropiación alguna para ellos, forman la presente con los demàs tres concejales concurrentes de que certifico.

El Alcalde José Prous

Concejales: José Pedro, José Minguella, Francisco Minguella, Antonio Ramon, Francisco Rosich, Jaime Cortasans

Propietarios: Francisco Pont, Juan Llort, José Minguella

A ruego de Antonio Roig y Francisco Armengol Duch, José Minguell

Siguen las firmas

 

El projecte doncs va tirar endavant i finalment el 17 d’abril de 1911, coincidint amb Dilluns de Pasqua, s’inaugurava la portada d’aigües al poble enmig d’una gran multitud en una diada molt festiva.

Guimerà i la font d’aigua potable l’any 1915

En la festa que es va organitzar hi va participar el cor de Preixana i el poble va obsequiar els diputats presents, autoritats i convidats amb un gran banquet que va ser amenitzat per la banda de música targarina la Familiar Tarragense. Posteriorment, tothom es va dirigir a la plaça on es va descobrir una làpida commemorativa de la inauguració de les fonts, en honor del Sr. José Matheu Ferrer, diputat a Corts per Cervera, enmig de l’entusiasme dels guimeranencs. Seguidament, hi va haver parlaments del mateix Sr. Matheu, dels diputats provincials Sr. Riu Vendrell i Sr. Florensa, del Sr. Jové, del Sr. Josep Prous Farran, alcalde de Guimerà, i també del rector, tots ells molt aplaudits.

Els detalls de la festa els coneixem a partir de la descripció que fa el 29 d’abril de 1911 el corresponsal de Guimerà de la revista El Ciervo, publicació periòdica cerverina. Us deixem la crònica de l’esdeveniment:

Desde Guimerá con motivo de celebrarse la fiesta de la virgen de la Bobera, que ha coincidido este año con la inauguración de la traída de aguas potables al pueblo de Guimerá, ayer se congregó en el santuario de la virgen enorme gentío de los pueblos de la Sagarra y de Urgel que acudieron á presenciar las fiestas.

A cosa de las diez y media de la mañana llegaron a Guimerá en automóvil el diputado á cortes por Cervera D. José Matheu y los diputados provinciales Sres. Riu y Florensa, organizándose la comitiva en marcha al santuario de la virgen entre aplausos estruendosos y vivas al señor Matheu y diputados provinciales por aquel distrito.

Los divinos oficios, solemnísimos, y el sermón, a cargo del Rdo. D. Miguel Piera, muy  sentido y elocuente.

Cantaron los coros de Preixana, muy bien dirigidos, con verdadero arte, varias de las composiciones de su repertorio, se celebró el esplendido banquete con que á los diputados obsequiaba el pueblo de Guimerá, amenizando la comida la banda de música Familiar Tarragense al descorcharse el champagne e Rdo. D. Miguel Piera y el alcalde, expresaron en nombre del pueblo de Guimerá la profunda gratitud que siente por lo mucho que hace por ellos el diputado D. José Matheu. Leyéronse luego poesías alusivas al acto, encomiásticas del Sr. Matheu.

Organizase inmediatamente corridas a pié, disparo de morteretes y tracas etc, etc. y se dirigieron todos á la plaza al acto de descubrir la lápida conmemorativa que por acuerdo del Ayuntamiento de Guimerá y en honor al Sr. Matheu se ha construido y que dice: Al diputado de cortes D. José Matheu Ferrer, el pueblo de Guimerá agradecido, acordó construir esta lápida en 17 abril 1911. Fué una explosión de entusiasmo delirante, de vitores á Matheu á Florensa, a Riu que se repetian sin cesar, pidieron que les dirigiese la palabra el diputado provincial señor Florensa y nuestro amigo, con aquella palabra cálida y elocuente que tanto admiramos, pronunció un discurso que era de inmensa gratitud por las repetidas atenciones que de Guimerá ha recibido, y que me obligan decía á ser siempre un ardiente defensor de vuestros intereses. Aludió a la última campaña electoral y, dijo, vuestros aplausos, vuestra simpatía, es el más precioso obsequio que podía apetecer, porqué en la desproporción entre los que yo soy y lo que vuestro cariño quiere, hallo nuevo motivo de agradecimiento.

Terminó su discurso con un ¡Viva Guimerá!

Siguióle el Sr. Riu Vendrell que fue relatando la serie de trabajos finalizados en favor del distrito por D. José Matheu, diciendo que con hechos, con realidades, es como se demuestra al país que se es digno de representarlo. Fue muy aplaudido.

El Sr. Jove abundó en las ideas de sus compañeros, manifestando á si mismo la profunda gratitud que el país debe al Sr. Matheu por sus desvelos. También fue muy aplaudido, así como el Sr. Alcalde y cura párroco en sus discursos.

El Sr. Matheu dio gracias á todos en breves y elocuentes frases y manifestó que seguiría siempre la labor que se impuso al representar en Cortes al distrito de Cervera, de trabajar constantemente por la prosperidad del país. Una ovación delirante acojía sus palabras.

Luego fueron todos á ver las fuentes que al pueblo de Guimerá ha regalado el Sr. Matheu y en el automóvil marcharon otra vez los diputados, mientras los acordes de la música y el batir de palmas ahogaba las voces de ¡viva el Sr. Matheu! ¡viva el Sr. Florensa!

EL CORRESPONSAL

Detall de la font del pont

D’aquesta manera tan festiva es va celebrar una gran fita pels guimeranencs, l’arribada de l’aigua potable a la població.

Miquel Àngel Farré Targa



Comparteix la publicació:

Feu un comentari