Un fet insòlit es va produir a Guimerà el 20 d’abril de l’any 1934 en el transcurs de la festa major petita, el dia de Sant Sebastianet. Ni més ni menys que el Sr. Rector va ser empresonat!
Abans de conèixer els fets i el context en que es van produir, aprofundirem en els orígens de la devoció a Sant Sebastià, patró de Guimerà, i la festivitat de Sant Sebastianet.
El culte i la devoció a Sant Sebastià té el seu origen en la creença que el sant hauria preservat a la vila de les pestes que van afectar el territori català a finals de segle XVI. Els documents que es conserven de la parròquia confirmen l’existència d’una confraria dedicada a Sant Sebastià des de l’any 1648, tot i que es creu que la devoció ja era present molts anys enrere en la vida religiosa del poble. Tanmateix, s’hauria invocat al sant en la pesta que va afectar Catalunya entre els anys 1648 i 1654, en plena guerra dels Segadors.
La festa de Sant Sebastianet però no apareix documentada fins a l’any 1751. Dos anys després es va fundar la confraria de Sant Esteve que va aplegar els fadrins que organitzaven la festa religiosa. En la celebració era habitual oficiar una missa al matí i una processó a la tarda. Amb el temps la festa de Sant Sebastianet es va anar consolidant i es va adoptar com a festa votada del poble en honor al sant, considerat com a guaridor de les malalties. Així, l’any 1883 l’ajuntament va decidir repetir-la anualment cada 20 d’abril i instaurar definitivament la festivitat de Sant Sebastianet com la festa major petita, donada la coincidència temporal de les dues grans festes del poble del mes de gener, Sant Sebastià, la festa major, i Sant Antoni, una celebració de gran tradició popular. Finalment, l’any 2001, l’ajuntament va acordar traslladar la festa major de Sant Sebastianet, que avui se celebra amb un caràcter ja més lúdic, al cap de setmana més proper al 20 d’abril.
Anem ara als fets i al context en que es van produir. En la dècada dels anys trenta del segle XX hi havia una creixent tensió i crispació en la societat catalana que també es feia evident en la vida diària dels pobles del nostre entorn. Se sortia de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i poc després, el 14 d’abril de 1931, el president Macià proclamava la República Catalana.
La divergència dels pronunciaments polítics provocava tibantor i desavinences entre els partidaris de la república i els conservadors, i entre els afins a l’església i els que no, els no-creients. Aquestes divergències sovint apareixien quan s’havien de celebrar processons o manifestacions religioses al carrer. Exemples de situacions d’aquesta mena les trobem l’any 1932 a Tàrrega. En aquell any fins i tot els actes religiosos de la festa major de maig van quedar exclosos del programa festiu. Dos mesos després durant les festes del barri del Carme la confrontació es va fer evident. Els veïns van demanar fer la processó tradicional i en primera instància l’alcalde la va autoritzar. Però quan la sol·licitud va arribar a la taula del governador civil aquest la va prohibir per evitar alteracions de l’ordre públic. Al final la processó es va fer dins l’església amb gran devoció dels fidels mentre que a fora se celebrava al mateix temps un concert de la banda municipal amb l’alegria de l’altra part de la ciutadania.
Un ambient semblant es devia viure a Guimerà aquells anys. Les discrepàncies polítiques i de creences marcaven el dia a dia de la gent. La societat s’anava dividint fins al punt que els partidaris d’uns anaven a un cafè i els altres a un altre.
Per aquelles dates Mn. Francesc X. Camí era el rector de la parròquia. Recordem que Mn. Camí va regir la rectoria de Guimerà durant molts anys, concretament des del 17 de desembre de 1930 fins al 12 de febrer de l’any 1962, dia en que va morir. La personalitat del rector així com l’estima que li tenia la gent es fa evident en la publicació que el poble de Guimerà li va dedicar l’any 1983: Mossèn Francesc X. Camí, rector de Guimerà (1871-1962). Les seves floretes Guimerà, Patronat de la Mare de Déu de la Bovera.
Mn. Camí, rector de Guimerà (arxiu guimera.info)
Els fets que van succeir durant la processó de Sant Sebastianet a Guimerà el 20 d’abril de l’any 1934 van ser un clar exemple d’aquesta dicotomia.
La crònica dels fets va ser publicada el 28 d’abril en el setmanari targarí Acció Comarcal, portaveu de la dreta regionalista, monàrquica i catòlica. Empresonament del Sr. Rector Acció Comarcal 28 d’abril de 1934
Segons la visió del setmanari els fets es van produir de la següent manera. Com era tradició per Sant Sebastianet els membres de la confraria de Sant Esteve organitzaven una processó que sortia de l’església i discorria pels carrers del poble. Aquell any la manifestació religiosa pels carrers de Guimerà va quedar prohibida, però finalment es va portar a terme per voluntat del poble. En el transcurs de la mateixa un grup de gent, segons els testimonis alguns partidaris d’esquerres, va començar a cridar i a insultar als eclesiàstics i a la gent que anava a la processó. Diuen que hi va haver certs moments de tensió i algun que altre aldarull i corredissa. Malgrat haver-hi certs moments d’incertesa sembla que la cosa no va anar a més gràcies a l’enteresa que van mostrar els que conformaven el seguici.
Processó de Sant Sebastià als anys 60 (arxiu guimera.info)
Detall d’una altra processó de la mateixa època (arxiu guimera.info)
Però la cosa no es va quedar aquí, algú va denunciar a les autoritats de Lleida que a Guimerà s’estaven produint greus disturbis a conseqüència d’una processó il·legal. Tot seguit van ser enviades unes patrulles de la Guàrdia Civil amb l’ordre de detenció del Sr. Rector. Com a conseqüència, Mn. Francesc X. Camí fou detingut en plena celebració religiosa i traslladat a la presó de Cervera on va quedar retingut tota la nit. Finalment, l’endemà fou alliberat i retornat al poble on va ser rebut amb grans mostres d’afecte per part de la població.
Mossèn Concordi Bonet Roselló va viure en primera persona els fets quan era un nen i en va deixar testimoni en el llibre que el poble de Guimerà li va dedicar a Mn. Camí l’any 1983:
La processó de sant Sebastianet de l’any 1934 no podia fer-se perquè era il·legal. Va fer-se contra el parer de Mossèn Camí. Greus aldarulls al Portal, interrompuda la processó. Mossèn Domingo [Vives], el vicari, fa entrar la canalla a l’entrada d’una casa per seguretat i per no sentir disbarats. El senyor Rector és endut cap a la presó de Cervera.
És un record punyent del dia de la meva primera comunió.
Mn. Concordi Bonet, fill de Guimerà de cal Moliné, va ser rector d’unes quantes parròquies del bisbat de Tarragona, entre elles Sarral, Rocafort de Queralt, I’Espluga Calba, Albinyana i Roda de Berà, on va morir l’any 2001.
El fet de conèixer aquesta història ens ajuda si més no a copsar el clima polític i social que vivia el poble de Guimerà i la societat catalana i espanyola dels anys trenta i d’alguna manera entendre el que passaria anys després amb l’esclat de la Guerra Civil.
Miquel Àngel Farré Targa