1971, EL GUIMERÀ MÉS TERRORÍFIC

Alguns potser sabeu de l’existència d’aquest curt de gènere fantàstic filmat anys enrera pels carrers de Guimerà. Diuen que va ser premiat al Festival de Sitges…aquí teniu la història.

L’any 1971 va tenir una bona collita de pel·lícules de ciència-ficció i de terror. Entre d’altres, Steven Spielberg va escriure i dirigir la seva primera obra, el telefilm de culte Duel, Robert Wise filmava el clàssic L’Amenaça d’Andròmeda a partir d’un relat de Michael Crichton i Stanley Kubrick feia una de les seves obres mestres, La Taronja Mecànica, basada en una novel·la d’Anthony Burgess.

Guimerà també va ser partícip d’aquesta febre creadora i aquest mateix any, els carrers del poble van ser l’escenari on es va filmar un curtmetratge que també podríem emmarcar dins el gènere fantàstic i de terror, “SOLO”.

Aquest curtmetratge va ser seleccionat per representar a Espanya a la IV SETMANA INTERNACIONAL DE CINE FANTÀSTIC I DE TERROR de Sitges, on va ser guardonat.

sitges

També va representar Catalunya a les IV JORNADAS DE CINE INDEPENDIENTE DE ORENSE.

Tal com descriuen les crítiques, que no és qüestió d’apropiar-se de paraules alienes,  unes surrealistes i inquietants imatges, amb certa càrrega de suspens, creen l’intens clima de la tètrica obra. S’aborda un tema terrorífic, fantàstic i humà inspirat en la soledat de la “psique” en els instants que precedeixen a la mort, soledat que se simbolitza en un oníric peregrinar per terres desèrtiques i carrers fantasmals sobre la qual acabarà planejant l’espectre del més enllà.

Com en curtmetratges previs del director, Ramon Monfà treballa de nou elements de so de manera obsessiva. Durant els 12 minuts del curt, que no té diàleg, sentim només i de forma repetitiva les passes sordes pels carrers, els crits d’un corb, el cor que batega desbocat, i la respiració agitada del protagonista, carregant l’ambient fins al clímax final.

film

Ramon Monfà començà al cine amateur amb una càmera de 8 mm i després va fer el salt al cinema professional, comprant una càmera de 35 mm, aparell d’alta qualitat en aquell temps. En el transcurs de cineasta professional va fer les següents pel·lícules: El infeliz (1967), La horda (1969), Solo (1971), Aversión (1972), El aprendiz de Hippy (1975) i després el llargmetratge Cara quemada (1980), el seu gran èxit i alhora l’última pel·lícula que va dirigir com a cineasta professional.

Dades de la pel·lícula:

Direcció i guió: Ramon Monfà
Intèrprets: Àlex Guiu (home), Bel Muray (dona), Amadeu Aymerich (metge)
Càmera: 35 mm / Blanc i negre
Durada:12 minuts

Jordi Sender i Beleta



Comparteix la publicació:

15 comentaris a “1971, EL GUIMERÀ MÉS TERRORÍFIC”

  1. Crec que al Museu de Guimerà n’hi ha una còpia.
    Si hi és, podeu veure el curt allà mateix (només heu de demanar que us el posin a la sala d’audiovisuals).
    Si no hi és, jo en tinc una còpia i us la podria deixar per veure’l.

    Respon
    • Hola Pasqual ,
      Sóc la Mercè de cal Fanxico , m’ ha fet molta il.lució de sapigue que l’ ajuntament hi havia aquests film, jo era molt petita ….però m’ enrecordo molt bé…..que ens feien estar amb silenci, etc….., quants records…..! si a l’ ajuntament no
      m’ ho poden transferir, ja tu demanaria a tu, moltes gràcies !

      Respon
      • Mercè,
        La còpia, si hi es, es al Museu, no a l’Ajuntament (al menys que jo ho sapigui).
        I si no fos així, com vaig dir jo també en tinc una còpia per deixar-te.

        Pasqual

        Respon
  2. Jo recordo el rodatge i l’impacte que va causar entre la gent. En especial entre una dona molt gran que deia que havia vist la mare de déu.

    Respon
  3. Hola Pascual,

    Jo l’he vist unes quantes vegades i ho recordo força impactant. A l’Arxiu Comarcal de l’Urgell ens interessaria tenir una còpia del curtmetratge per a preservar-ho com a patrimoni cultural del nostre poble i fer-ne difusió. Ja em diràs que podríem fer per aconseguir-ho i com,

    Bona feina!!

    Respon

Feu un comentari