L’any 1559 les 3 darreres religioses del Monestir de Vallsanta foren traslladades al veí monestir del Pedregal (veieu l’entrada 1237-1589, EL MONESTIR DE VALLSANTA). Acabaren d’aquesta forma els 352 anys de vida monàstica. Tanmateix, sense comunitat religiosa que l’habités, els edificis i béns de Vallsanta estaven destinats a una segura ruïna… I així va ser, de tal forma que ben entrat el segle XX, les restes del monestir van estar a punt de ser enderrocades. Va ser gràcies a la intervenció d’un petit grup de veïns de Guimerà, que es va poder salvar aquest monument de la demolició (veieu l’entrada 1967, ¿TIENEN PERMISO DE DERRIBO?). Més tard, en el segle XXI, noves intervencions han consolidat les restes i condicionat l’espai.
Podem dir, per tant, que el silenci s’havia apoderat d’aquest espai durant els darrers 427 anys… fins que l’arpa de Berta Puigdemasa (amb l’espectacle Les yeux fermés) el trencà un dissabte de l’any 2016.
Aquest concert, al que van assistir unes 170 persones va servir per clausurar el cicle Trencant el silenci a la Vall del Corb, amb l’objectiu de barrejar música, art i cultura perquè el visitant pogués gaudir del potencial que ofereix l’Urgell (conjuntament amb altres concerts a Vallbona de les Monges i Bellpuig). Des de Guimerà s’organitzà una visita al museu (dedicat al monestir) i posteriorment els assistents es traslladaren en autobús a les restes del monestir on Puigdemasa va proposar als assistents “un viatge al món dels somnis a partir d’una arpa i una sèrie d’eines comunes que van produir melodies evocadores.
Després gran èxit que va tenir la primera edició del cicle, superant en total els 600 espectadors, el 2017 es repetí l’experiència. L’objectiu, de nou, fer un maridatge entre el patrimoni cultural i la música per potenciar l’interès del públic pel coneixement del territori i d’artistes de tot arreu. En aquesta edició, Les esglésies barroques de Nalec i Sant Martí de Maldà i de nou el Monestir de Vallsanta van ser els escenaris escollits per a aquesta proposta musical, tornant a ser l’arpa l’instrument protagonista.
I aquest 2018, duran el tercer cicle de concerts el Monestir de Vallsanta ha estat una vegada mes, un dels escenaris triats, juntament amb el castell de Maldà i el de Verdú. En aquesta ocasió, el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados presentà a Vallsanta el seu projecte “Cançons Populars del Pirineu”. La convocatòria ha estat, una edició més, tot un èxit, superant-se de nou el total de 600 espectadors.
Sense cap mena de dubte, Vallsanta, que ha repetit en les 3 edicions (i esperem que ho segueixi fent en les properes) ofereix un marc immillorable per aquesta mena d’esdeveniments.
Una bona forma de donar ús, ni que sigui una vegada a l’any a aquest patrimoni cultural de les nostres terres. Ara bé…
Gaudir d’estar entre aquestes entranyables ruïnes només una vegada a l’any és gaudir-ne molt poc. Si ens mirem en termes financers el retorn de la inversió d’haver fet les importants intervencions arqueològiques de 1986, 2007 i 2011 al monestir deixant-lo en les més que dignes condicions actuals, podem dir que ha estat positiu en termes de patrimoni cultural però en canvi no ho ha estat en termes socials.
Per tant el projecte l’hem de considerar “incomplet” doncs, si continuem amb el símil financer, no té el retorn de la inversió globalment positiu (falla en el social).
No té sentit invertir a restaurar, condicionar… elements de patrimoni cultural amb fons públics si després no són visitables o dit d’una altra manera si no se’n pot gaudir la societat.
Ara mateix hi ha interès per part de l’Ajuntament de Guimerà, del Consell Comarcal de l’Urgell, de la Diputació de Lleida i de la Delegació de Cultura de la Generalitat a Lleida en obrir un projecte que faci visitable el recinte del monestir. El que s’està treballant és la idea de fer un camí per vianants i bicicletes de Guimerà a Vallsanta i enjardinar algunes zones del recinte per poder contemplar-lo assentat des de diferents punts.
Vinga doncs aprofitem el temps de legislatura dels que ara mateix estan disposats a completar el projecte o potser no serà fàcil en el futur tenir una oportunitat com aquesta.
Pasqual Prous, Jordi Sender
1 comentari a “2016, TRENCANT EL SILENCI A VALLSANTA”