La llevantada Glòria va creuar la península Ibèrica entre els dies 20 i 23 de gener de 2020. Es tracta d’un vent humit i fred, amb gran quantitat de pluja, possibilitat de nevades en cotes molt baixes i en el mar alçant un fort onatge. Els estralls han estat molt rellevants. Amb diversos rius desbordats, l’aigua del mar penetrant fins a tres quilòmetres endins el Delta de l’Ebre, afectació de platges i infraestructures arreu del territori. Malauradament també s’ha hagut de lamentar diverses víctimes mortals. Les pluges acumulades que han superat àmpliament els 200, 300, 400… i fins i tot en alguns punts els 500l/m2. A ponent s’han fregat els 100 l/m2. En alguns casos, l’aigua ha fet molt mal i, en d’altres ha estat un regal del cel pel dèficit acumulat.
Ha estat la depressió més extensa i devastadora en molts anys. Es tracta, doncs, d’un fet aïllat? Malauradament sembla que ens haurem d’anar acostumant a episodis d’aquesta mena, cada vegada més virulents i persistents, causats pel canvi climàtic, a causa de l’augment de la temperatura en les darreres dècades en el Mediterrani, en contrast amb l’entrada d’aire fred.
I per què se’l va anomenar Glòria? Europa ha seguit la tradició americana de posar noms als huracans i depressions tropicals, i ara fem el mateix per identificar les borrasques potencialment perilloses. Cada temporada s’elabora una llista de noms per ordre alfabètic, intercalant sempre noms d’home i de dona.
Aquesta és la llista per la temporada de depressions 2019-2020,
I a tot això, que hi diu el calendari de la ceba (més informació a l’entrada 2018, EL CALENDARI DE LA CEBA)?
Bé, de nou sembla que el calendari va predir les pluges d’aquest gener. I mirant els pròxims mesos, sembla que no hem de témer la visita de la propera llevantada fins aquest maig… Veurem!
Incloem a continuació una sèrie d’imatges i vídeos que han circulat per les xarxes socials:
Miquel Florensa
Jordi Sender