Heus ací una petita història del col·legi de les Monges de Guimerà.
Es tracta d’un edifici situat a l’interior d’una travessia del carrer les Piques número 15, en aquesta parcel·la hi havia un molí d’oli de cal Armengol que rebia l’aigua de la bassa del Molí. L’herència va caure a cal Sebastià Llort.
Bassa del Molí 1890-1900
Escut i data de 1830 a la façana actual del Casal
Carrer les Piques
Entre la família Armengol i la família Sebastià Llort, la propietat d’aquest edifici va anar a parar a l’església, en part amb la condició de celebrar, anualment, la missa de Sant Antoni de Pàdua el 13 de juny de manera gratuïta.
Anterior a 1910, dins d’aquesta parcel·la, es va construir un edifici que serviria per fer-hi una escola regida per les germanes Ntra. Sra. de la Consolació, fundada el 1858 per Santa Maria Rosa Molas i Vallvé (Reus 1815-1876)
L’ensenyança era per nens i nenes entre 3 i 14 anys, l’escola depenia de la casa Mare de les germanes de la Consolació situada a Tortosa
Aquest edifici tenia tres plantes i una terrassa. El que actualment és l’escenari, era un pati que donava sota de la plaça del Molí i al carrer del Cacao.
A l’entrada hi havia una porta amb vidres glaçats, a l’interior de la planta baixa una capelleta (oratori) amb un petit altar, la porta d’entrada a l’oratori era ovalada feta de fusta molt ben treballada.
Tot just a l’entrada de la porta del carrer i a mà esquerra, hi començava l’escala que pujava a l’escola, que era a la primera planta.
La primera planta era una sala gran que estaria situada on ara hi ha les llotges mitjançant un sostre, allí hi havia les diferents aules per a nens i nenes. A l’entrada d’aquest pis hi havia un moble d’un metre i mig d’ample per un metre i mig d’alt on hi havia 5 varetes i a cada una d’elles unes 40 boles de colors que es podien desplaçar i servia per aprendre a comptar.
A la segona planta hi vivien les germanes que feien de mestres (5 aproximadament), i a sobre hi havia una terrassa gran.
Només es recorda el nom de tres germanes, sor Teresa, sor Socorro i sor Maria Cinta que probablement, aquesta, seria la Mare superiora.
Al carrer, abans d’entrar a l’escola a mà esquerra hi havia un pati descobert anomenat pati del molí que comunicava amb la part del darrere de l’edifici on ara hi ha l’escenari, aquest pati tenia forma de L
La part del davant, el pati quedava tancat per una paret i una reixa de ferro, la part del darrere per una paret que donava al carrer del Cacao.
Paret de darrere del Casal
Sor Teresa es va casar en començar la guerra el 1936, no va ser l’única perquè amb la guerra es van quedar sense res i van haver de buscar-se la vida.
En plena guerra civil (primavera de 1937) un jove de Guimerà, que es deia Francesc Minguell Minguella anomenat “Ceset de ca la Milia“, estava en una base militar a la població de Mora de Rubielos, província de Terol, allí casualment i amb gran sorpresa va trobar una germana monja, que havia tingut de mestra quan ell anava al col·legi de les monges, però en aquest cas vestida de paisà.
Passada la gerra aquest edifici ja no va servir per fer ensenyança, va passar a ser l’Acció Catòlica o Sala Parroquial on la primera planta (no la planta baixa) servia per fer-hi obres de teatre i cinema. Es recorda haver vist la pel·lícula de Maria Goretti i representacions d’obres de teatre com Fabiola, L’hereu Riera, El Divino Impaciente, etc. amb la particularitat de què l’obra havia de ser per a dones o homes de manera separada.
Cap al 1955-56 l’edifici va ser transformat completament i ampliat amb l’escenari actual per continuar sent, en aquest cas, Sala Parroquial President Rauet, amb una millor adaptació per fer teatre, cinema i actes recreatius.
Aquesta intervenció important es va fer amb moltes hores de jova per part dels guimeranencs.
El 1982 el local va ser cedit al poble passant a dir-se Casal de Guimerà, tal com podem veure en aquesta nota de La Vanguardia.
La Vanguardia 14 de gener de 1982
Serveixi de record aquesta fotografia de nens i nenes que anaven a aquest col·legi acompanyats per 5 germanes.
Curs 1928- 1929
Malauradament no podem mostrar fotografies de l’interior de l’escola perquè no s’han trobat.
Cal agrair aquesta petita història a la Maria Roig de cal Florensa, Joan Busquets de cal Petrus, Miquel Moñart de ca la Sisca, Mariano Florensa de ca la Carme, Batista Minguell de cal Carreter, tots ells entre 95 i 98 anys, al dia d’avui (agost de 2022), també a Ramon Florensa (Barbos) Josep Minguell (Milia) i Joan Torrents (Rauet) amb records més actuals.
Tots ells han fet un exercici de memòria per poder recordar aquests petits detalls que ens donen una idea de com va ser aquest emblemàtic Col·legi de les Monges de Guimerà.
Entrades actuals del Casal de Guimerà
Cal dir que per les persones grans, encara avui, quan es parla d’algun acte que es fa al Casal de Guimerà diuen: Ho fan allà a les Monges.
Molt atentament,
Francesc Xavier Busquets Pagès
Molt bo aquest treball Sisco !
Gràcies, Sisco, per conservar la memòria.
La mare deia que havia començat l’escola a les monges, i per això, suposo que deu ser una de les nenes de la fotografia.
Felicitats.
j. corbella i duch
Molt bona història Sisco! La meva àvia, la Maria de cal Ganadé, és una de les noies que surten a la fotografia i sovint ens explicava els anys viscuts a l’escola de les Monges.
Sense la memòria oral no seria possible recuperar aspectes que desconeixem del nostre passat i aquesta història n’és un exemple.