Corrien els anys 1978-1979 durant l’època de mossèn Francesc Vives, com a rector de la parròquia de Guimerà, que l’ermita de la Bovera era assetjada sovint per robatoris i actes vandàlics.
La casa adjunta a l’ermita tenia un aspecte d’abandonament i l’hort del seu costat, darrere d’una porta de fusta vella i atrotinada, deixava veure l’interior ple d’esbarzers i runa.
Un Dilluns de Pasqua el doctor Josep Maria Andreu (Cal Salla) va voler parlar amb Xavier Bonet (Ca la Paula) sobre actes que hi succeïen a l’ermita i que era necessari prendre algunes mesures per tal de fer un canvi radical important a tot l’espai.
Una de les primeres accions seria crear un patronat per vetllar d’aquest patrimoni.
Poc temps després Xavier Bonet i Joan Pons van anar a Tarragona a parlar amb mossèn Josep Martí, que era vicari general de l’arquebisbat, el qual coneixia molt bé la Bovera, ja que havia estat rector de Guimerà durant els anys 1964-1970 i que li tenia una gran estima.
El tema anava agafant forma i aviat redactaren uns estatuts en què el Sr. Bisbe de Tarragona Josep Pont i Gol (1970-1983) seria nomenat president.
Poc després va tenir lloc una reunió a la sala de l’antic ajuntament, ubicat a la plaça major en aquell temps, d’allí va sortir una junta que posaria en marxa les accions a prendre. Aquesta junta estava formada per mossèn Francesc Vives, J.M. Andreu, Fermí Tàpies, J.M. Rosich, Enric Prats i Xavier Bonet.
En aquell temps no calgué fer socis perquè amb les col·lectes que es recollien ja eren suficients per començar a fer reformes comptant sobretot, amb dies de jova de la gent del poble i una rebaixa dels honoraris del paleta Josep Brugal (Ca la Mariàngela), per voluntat pròpia.
Amb mossèn Armant Puig entre 1981 i 1987 començaren les primeres obres.
Amb mossèn Joan Curieses entre 1987 i 1996 es van construir les barbacoes, que ell mateix va dissenyar i s’arreglaren les parcel·les de bosc de l’entorn.
També en aquest període va arribar la llum a la Bovera, concretament l’any 1994, fet que canviaria radicalment la fisonomia d’aquell indret.
Josep Maria Minguell (Cal Forn) intervingué en l’assessorament tècnic de la revisió de tres pressupostos existents per tal de fer l’arribada de la llum a la Bovera d’una manera més efectiva i econòmica.
Manel Bosch (Ulldebou) s’encarregaria de fer la resta de la il·luminació de baixa tensió a partir del transformador d’alta tensió.
El dia 7 d’agost de 1994 connectaren la llum a la xarxa de FECSA i uns dies després, al capvespre, va tenir lloc l’encesa oficial de la llum de tot el recinte amb un acte religiós, un sopar i parlaments de Xavier Bonet i del Sr. Esquerrer, president del Consell Comarcal, que va fer una donació d’1.000.000 de pessetes.
Amb aquesta aportació s’arreglaria el terra de la sala de la cisterna i s’habilitaria el claustre intern, entre altres obres.
Amb mossèn Josep Moreno (Pep) entre 1996 i 2003 es va fer la teulada nova i obres a l’exterior, també va ser pintat el sostre de l’església.
Amb mossèn Francesc Amigó 2003-2011 es van pintar, al fresc, les pintures de l’absis a càrrec del pintor targarí Josep Minguell.
L’indret ja estava en condicions de rebre visites, de fer reserves a grups i treure un rendiment econòmic de les instal·lacions. El Sr. Ramon Busquets va començar a gestionar les reserves i atendre a les persones que les volien utilitzar.
Miquel i Dolors de cal Bayona van transformar l’exterior i l’interior de l’ermita, fent una atenció diària al recinte durant una colla d’anys.
Més tard Xavier Bonet s’encarregà del manteniment de les instal·lacions, fins avui amb Francesc Prats i una extensa llista de col·laboradors.
El lloguer d’una antena, que no es va instal·lar mai, per part de France Télécom i Orange, va suposar un ingrés anual de 12.000 € durant anys.
Entre tot plegat la Bovera va disposar d’unes entrades que podien fer front a reformes i arranjaments que encara avui es continuen fent.
Actualment, la Bovera té un aspecte saludable, d’ordre, neteja, confort i serveis molt exquisits i gaudeix d’una bona salut econòmica gràcies a les aportacions de la utilització de les instal·lacions per part de guimeranecs i de gent de la comarca.
Vull agrair a Xavier Bonet i a Enric Prats la narració dels fets que permetran deixar constància de la CREACIÓ DEL PATRONAT DE LA BOVERA.
Francesc Xavier Busquets Pagès