En un article publicat a la revista URTX l’any 1996, l’historiador Josep Maria Grau Pujol es fixava en un fons documental curiós relacionat amb l’Urgell i ubicat a Tarragona. El titulava “Un petit fons documental relacionat amb l’Urgell a Tarragona”. En aquest hi ha un apartat final amb una menció a Guimerà.
Hagués pogut ser menys curiós si s’hagués tractat de documentació relacionada amb l’Església, ja que Guimerà forma part de l’arxidiòcesi de Tarragona; però no es tractava d’això. Aquests eren uns documents notarials i la seva ubicació a Tarragona al costat de documents relacionats amb viles del Camp de Tarragona resultaven sorprenents.
Grau Pujol posava la lupa en uns documents notarials de I’Urgell conservats a l’Arxiu Històric de Tarragona que són en un manual notarial de Reus del 1780, és a dir, en temps del regnat de Carles III.
En concret, es tracta d’un manual de Ramon Prim Gasol, notari públic de Reus per autoritat reial que treballava a la capital del Baix Camp des del 1779 al 1800.
D’ell es conserven onze llibres indexats. Els clients que atenia aquest notari eren sobretot de Reus, la seva ciutat, tot i tenir-ne de pobles veïns com la Selva del Camp, Constantí, Vila-seca, la Canonja, Maspujols o Cambrils.
Ramon Prim i Gasol residia i treballava a Reus, però era fill de Cal Prim de Verdú i es va formar en Lleis a la Universitat de Cervera.
Ramon Prim també seria l’avi del destacat general i polític Joan Prim i Prats, que seria president del Consell de Ministres d’Espanya del juny de 1869 fins al desembre de 1870, al morir assassinat.
El pare del general, Pau Prim, continuà la tasca del seu pare com a notari a Reus i també fou un destacat militar durant la Guerra del Francès, arribant a ser tinent-coronel.
En aquella època els notaris eren figures rellevants de la comunitat, formant part d’una capa benestant de la societat. El fet de saber llegir, escriure i estar formats acadèmicament, els donava un nivell alt al mig d’una societat encara mig-analfabeta o totalment analfabeta. Això els feia peces clau de la vida dels pobles, alhora que eren els responsables de la redacció de les escriptures de tot ordre.
Amb la desfeta militar, política i social del 1714, el procés de centralització política que va tirar endavant la monarquia borbònica, organitzada al voltant dels Decrets de Nova Planta, va comportar també que les designacions de notaris es fessin per poder reial des de la cort de Madrid. S’imposaria el sistema imperant a Castella, tant en les designacions com en els documents, sistematitzant-los.
Aquest nou sistema seria una fórmula d’exclusió de classe social, ja que per obtenir el càrrec calia pagar unes taxes que no tothom es podia permetre, després de costejar ja una formació a la qual no podia aspirar qualsevol. De la mateixa manera, també fou un ascensor social per fills de famílies benestants que veien que la sortida dels seus cabalers ja no era directament fer-se capellans, sinó que amb estudis i pagant, podien tenir una bona sortida laboral.
Això es produiria ja en el regnat de Ferran VI, en l’etapa coneguda com del Reformisme Borbònic (la historiografia espanyola anomena així aquest període; però en podem dir “Formisme” Borbònic, perquè ells van donar forma al nou estat centralitzat i estructurat a la francesa o a la castellana): un intervencionisme d’Estat enfocat a estructurar, ordenar i centralitzar el conjunt del regne.
Tornant a l’any 1780: trobem el notari Ramon Prim (avi del general) exercint excepcionalment el seu ofici a Guimerà durant un parell de jornades: el 31 de gener i l’1 de febrer.
En aquell començament de l’any, el poble no devia tenir notari exercint, tot i el creixement de la població i de l’economia de la vila pròpia de la segona meitat del segle XVIII. Aleshores a Guimerà ja hi vivien més de mil persones, una xifra que s’aguantarà amunt i avall fins als anys 50 del segle XX, arribant al sostre més alt als anys 50 del segle XIX. Aquest augment demogràfic, i alhora econòmic, va fer que el poble comptés amb un notari, que exercia també per viles veïnes amb menys població.
Però justament a l’inici de 1780 no en devien tenir i qui sap quants mesos feia que no comptaven amb un de designat. I aleshores, durant dos dies, el notari Prim aprofita per a dur a terme tretze actes, principalment compra-vendes i actes censals, però també algun capítol matrimonial i algun testament.
Aquest trasllat del reusenc a finals de gener va ser merament conjuntural. Com analitzava el recordat historiador verdurí Ramon Boleda (també a la revista URTX, “El general Prim i Verdú”), el notari Prim devia ser a Verdú aquells dies per celebrar amb la seva família la Festa Major de Sant Flavià. Boleda subratllava que els Prim tenien molta devoció al sant. Passada la festa patronal, i com que encara seguiria a Verdú, va aprofitar per anar un parell de dies a Guimerà per dur a terme algunes actes notarials.
És molt probable, a més, que les relacions de veïnatge comercials i socials entre el poble de Verdú i Guimerà fossin ben vives i que els Prim es relacionessin amb més d’una família del Guimerà de l’època.
Així, el notari Prim es va trobar que a Guimerà hi havia labor notarial acumulada i en dos dies va despatxar força feina:
El 31 de gener del 1780 va signar:
– Venda d’un paller i d’una era que realitzen Baltasar i Antoni Minguell, pare i fill pagesos, a Josep Barberà, mestre de cases; tots de Guimerà.
– Venda d’una peça de terra per part de Ramon i Jeroni Ferrer, pagesos, a Joan Bosch, ferrer; tots de Guimerà.
– Venda d’un hort que realitzen Felip i Joan Bosch, pare i fill, ferrers, a Eloi Garriga, serraller; tots de Guimerà.
– Testament de Mossèn Magí Roset, prevere i beneficiat de Guimerà, filI de Magí Roset, pagès, i de Maria Àngela Bergadà.
– Testament de Maria Rovirosa, filla de Ramon, pagès de CalafelI, i d’Isabel. Es va casar en primeres núpcies amb Francesc Nicasi, pagès, i en segones amb Jeroni Copons, manescal; tots de Guimerà.
– Venda d’un hort per part de Pau i Josep Copons, manescals, pare i fill, a Francesc Tort, pagès; tots de Guimerà.
I l’1 de febrer del 1780:
– Venda d’un pati per a edificar que realitza Francesc Castanyer a Antoni Rosich; pagesos de Guimerà.
– Censal d’Antoni Rosich a favor de Francesc Castanyer.
– Venda d’un pati per a edificar que realitza Francesc Castanyer a Joan Cornet; pagesos de Guimerà.
– Censal de Joan Cornet a Francesc Castanyer.
– Venda d’un pati per a edificar que realitza Francesc Castanyer a Antoni Roig; pagesos de Guimerà.
– Censal d’Antoni Roig a Francesc Castanyer.
– Capítols matrimonials entre Ventura Tort Busquets, pagès, filI de Ventura i Teresa, i Francesca Padró Oliver, filla de Francesc, pagès, i de Maria. Tots de Guimerà.
Podem fixar-nos en l’activitat comercial d’aquest Francesc Castanyer, que ven tres parcel·les edificables a tercers. Són transaccions significatives, ja que ens trobem en aquest període de creixement demogràfic i econòmic i, també, urbanístic. Pot ser que les parcel·les fossin després cases de nova construcció en la fase de creixement del poble: al Carrer Jussà o al nou “raval”.
També podem observar el cas de Mn. Magí Roset, que devia ser vicari de Guimerà, essent rector del poble en aquella època Mossèn Anton Civit. Pels cognoms, podia ben ser que fos fill del poble o de progenitors de la contrada.
I, finalment, podem observar també com molts dels cognoms que consten en aquests documents notarials de Ramon Prim són molt propis i comuns de la vila de Guimerà a finals del segle XVIII i fins als nostres dies, encara que algun altre va desaparèixer en el temps.
Roger Rosich