En la darrera entrada parlàvem SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE LA CARRETERA I DEL PONT DE GUIMERÀ, a inicis del segle XX.
Avui ens fem ressò d’un article publicat a La Segarra, el 6 de febrer de 1932, on es fa referència de la perillositat de la carretera de Guimerà a Santa Coloma i d’un punt molt concret, el Retomb de la Mort prop del lloc conegut com la Rasa del Llop.
RECLAMACIÓ URGENT
La carretera de Guimerà a Santa Coloma de Queralt, ha constituït de sempre un seriós perill pels que forçosament hi han de transitar. L’alçària sobre el riu a que fou construïda, el sobtat dels viratges, la manca de visibilitat que aquests tenen i els ponts, quasi amagats, en que molts d’ells terminen fan que hom hi circuli amb esglai continuat.
És certament extraordinari que una tal carretera es construís sense cap mitjà de protecció i encara ho és més que donat la gran quantitat de vehicles que durant l’estiu hi passen, no s’hagi fet cap reclamació demanant-ne, i que als Srs. Enginyers que han estat encarregats de la mateixa no se’ls hi hagi acudit la urgent necessitat d’evitar les desgràcies que forçosament s’hi han de produir i que dissortadament s’hi produeixen.
Darrerament, el dia 20 del passat mes, en el viratge anomenat Retomb de la Mort (degut a les desgràcies ocorregudes en un dels extrems del mateix), s’hi estimbà l’automòbil del nostre volgut subscriptor Llorenç Miquel, resultant aquest, lesionat d’importància i amb ferides o contusions els altres quatre ocupants; en poc temps, altres tres vehicles han estat a punt de prendre mal. Aquest viratge, situat al kilòmetre 14, hectòmetre 5, en l’indret conegut per Rasa del Llop, és un conjunt de 4 corbes, dues a cada part d’un pont est ret i de males entrades i s’hi han produït ja dos moris i vuit o deu ferits sense que s’hagi pres cap altra mesura de protecció que col·locar-hi un ridícul pal indicador del R.A.C.C.
Creiem que ja n’hi ha prou i massa i per- aquest motiu, amb tota correcció, però amb tota energia, i disposats a no deixar aquest assumpte fins a obtenir ser atesos, ens dirigim al Sr. Enginyer Cap d’Obres Públiques, denunciant-li el tristament cèlebre i perillós viratge i demanant que urgentment es prenguin les mesures pertinents per tal d’evitar noves desgràcies, no solament en aquell lloc sinó en tota la carretera, tan abandonada en aquest aspecte. Per a quan els murs de protecció, els malecons i les xarxes metàl·liques?
No dubtem de veure’ns complaguts.
Afegim l’enllaç al document original publicat LA SEGARRA
Miquel Àngel Farré Targa
Jordi Sender i Beleta