En aquesta entrada, completem i ampliem la informació de l’article MEMÒRIA DE LA GUERRA CIVIL A LA CARRETERA DE GUIMERÀ
Si pensem en línies defensives a la Vall del Corb, ràpidament ens vindrà al cap les construccions medievals, com la Torre de Guaita de Guimerà, que es troben al llarg de la frontera que recorria les nostres terres d’est a oest, separant els comtats catalans de les terres sarraïnes.
Parlem avui d’una altra línia defensiva que creuava també la Vall del Corb, ara però, de nord a sud i molt més propera en el temps.
Si veniu de Tàrrega cap a Guimerà per carretera, segur que heu vist una petita construcció, dominant un revolt a mà esquerra. Estem davant d’un dels components d’aquesta línia defensiva, un búnquer de l’època de la Guerra Civil.
Com és, doncs, que trobem aquesta construcció al mig de la Vall del Corb?
L’any 1938 l’exèrcit franquista va iniciar una gran ofensiva al front d’Aragó, arribant a ocupar Lleida. El front es va estabilitzar, durant uns mesos a terres catalanes al llarg de l’Ebre, el Segre, el Noguera-Pallaresa arribant fins als Pirineus.
El Ministeri de Defensa de la República va elaborar un pla de defensa a la rereguarda basat en sis línies successives (L-1 a la L-6) pensades per contenir l’avanç de les tropes franquistes, amb un conjunt de fortificacions, refugis, búnquers per metralladores, camins coberts i trinxeres.
D’aquest ambiciós pla, només van arribar a ser una realitat les dues primeres, la L-1 i L-2. Aquesta darrera s’estenia des de La Seu d’Urgell fins a Tarragona i era la immediata a la rereguarda. El maig de 1938 van començar les obres de fortificació, amb nombroses construccions a la vall del Corb.
El centre de la L-2, estava molt reforçat i va resistir mentre que els extrems nord i sud van ser àmpliament superats, fent que molts dels atrinxerats a les defenses de la L-2 quedessin encerclats i s’haguessin de retirar sense poder defensar les posicions.
Veiem a continuació el Mapa de Catalunya amb les línies defensives ja construïdes (L-1 i L-2) en traç continu, i les projectades (L-3 fins a L-6), en traç discontinu, que mai no arribarien a ser una realitat.
Estem davant d’un dels mapes històrics claus que ens permeten explicar, conèixer o descobrir el passat de Catalunya.
Poc es devien imaginar els constructors de la torre de guaita Castell de Guimerà (del que tenim la primera referència històrica l’any 1038) com a punt de vigilància construït a la frontera amb l’Islam, que just nou segles després, l’any 1938, Guimerà i la Vall del Corb serien una vegada més terra de frontera i de trinxera, en un nou conflicte bèl·lic.
Jordi Sender i Beleta