Recordem que la vila de Guimerà, encara manté les portes tancades de l’església gòtica.
Avui, el poble de Guimerà, està obligat a tenir les portes tancades de l’església gòtica de Santa Maria, deixant sense poder admirar els retaules de Ramon de Mur, segle XV i el de Josep Maria Jujol del segle XX, són avui els testimonis callats per poder ser observats, visitats i admirats i haurien de tenir, per possibles perills de manteniment, les portes obertes.
Antoni Gaudí Josep Maria Jujol
Recordem, que es podia llegir aquesta pregunta formulada per Maria Garganté Lloses, historiadora, doctora en geografia i història de l’art, per la Universitat de Barcelona – 2003- , tutora de la Universitat de Cervera i vinculada amb Sanahuja de Segarra i que va deixar escrita i publicada una pregunta molt concreta a contestar:
Què tenen avui, en comú Guimerà i Palma, a Mallorca?
Primer de tot, cal recordar pels conceptes encardinats, la vila medieval de Guimerà, era i és, una parròquia de l’arquebisbat de Tarragona des de l’any 1214 i encara avui les peces del retaule original de Ramon de Mur són al Museu diocesà de Vic.
L’any 2021 una exposició a Barcelona sobre Gaudí al Museu Nacional d’Art de Catalunya estava present i exposat el sagrari de Guimerà, obra de Josep Maria Jujol, mostra d’una obra modernista, dissenyada, pintada i decorada pel mateix arquitecte Jujol, obra integral complerta en un taller de Tarragona l’any 1944.
Sagrari de Santa Maria de Guimerà, obra de Josep Maria Jujol
Consta que un altre sagrari que estava a l’altar major de l’església de la Colònia Güell, també obrat i projectat per Jujol, fou desmuntat el 1936. L’actual sagrari és de Peter Hardem.
Entre els 650 objectes que s’hi podien trobar exposats en la dita mostra i motiu d’homenatge a Gaudí, era present una de les millors obres, ja sigui per la seva integritat de colors mostrats per detalls de plena policromia amb el revolucionari estil, fet i dissenyat per JUJOL, observat amb la creació de daurats i colorit propi, pintat per l’arquitecte.
Seguirem l’obra del citat con a binomi format per Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol que arribaren a Palma (Mallorca) amb les noves aportacions socials i artístiques del Modernisme.
Què va passar a Mallorca?
Després de certs fets artístics i socials aportats a la Seu de Palma amb la presència de Gaudí i Jujol, que fou tot un moviment artístic, social i arquitectònic del modernisme europeu i molt importat a Catalunya especialment liderat per Gaudí a Barcelona i pel que fa a Jujol, serà també a Lleida molt significades les obres del retaule tridimensional de Guimerà (1945) en plens aires del ja citat Modernisme i molt valorat a Catalunya.
Podem seguir certs fets, ja sigui per desenvolupar treballs sobre les relacions mostrades entre el professor i l’alumne i molt especialment en les obres de la catedral de Mallorca.
Així doncs, podem parlar del “Binomi Cultural” que va poder oferir la possibilitat d’entrar en aquells espais on es parlarà i practicarà sobre el nou estil del Modernisme, fets que marcaran els trets referencials de l’art i l’arquitectura a noves i futures generacions.
Cal citar a l’historiador Leonardo Fernández, que tot valorant els importants fets d’arquitectes, dissenyadors, escultors i pintors de l’art modernista, caldria poder concretar al títol de la publicació “El binomi Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol (21-10-2018) per descobrir les seves característiques”.
Amb el temps, podem dir que el binomi format per Gaudí i Jujol va preparar, formar i encaminar als capdavanters del modernisme a Catalunya, on es formaren els arquitectes del futur.
Les trobades de personalitats ompliran les pàgines de l’art en una bona part del segle XX, permeten preguntar de com i quan es van iniciar les col·laboracions ja com arquitectes.
Ens referirem a la història: Tenim dades en la que Josep Maria Jujol començà a col·laborar amb Antoni Gaudí i que algunes datacions apunten en moments entre 1903-1904, però la majoria es pot creure que foren durant el 1906.
Si partim, doncs, de 1906 com la data certa resulta que en aquells moments Gaudí tenia 54 anys i Jujol 27, un bon contrast generacional i que foren experiències i estils que determinaren una història de vida i amb avenços en diferents branques de l’art i sobretot en l’arquitectura.
Totalment format l’equip seran més de quatre anys per observar com Gaudí i Jujol obren nous camins a l’Arquitectura, pintura i altres variacions artístiques.
Del citat autor i llibre: “Cabe decir que Jujol mantenia, ciertamente, una clara relación de discípulo ejecutor durante cuatro años en los que forma parte del equipo de Gaudí, éste último ya era más que solvente en reconocimiento y prestigio mientras que Jujol, 27 años menor, era un joven arquitecto desconocido y entusiasta que sentia una profunda admiración por el maestro, però tambien tenia un talento especial, así como una mentalidad diferente si se quiere más, desinhibida, intuïtiva y expontánea lo que determino siendo un elemento diferenciador y un argumento más que válido para obtener todo el margen de libertad creativa, tal y como queda demostrado en sus aportes a la obra de Gaudí y tanto más a los trabajos que desde entonces realitzarà como arquitecto independiente”.
Amb tot ho podem resumir i comentar amb els tres més característics de Gaudí i Jujol, ja format com un cert binomi amb molta personalitat i que podem dictar i on podem llegir i de forma resumida sobre Gaudí: “En su juventud era descrito como una persona arrogante y empeñada en el éxito professional, de carácter perfeccionista e incisivo, pero que con el tiempo i la profunda observancia de su fé religiosa, devino en moderación sin perder el talante severo, autoexigente y vertical en su profesión.”
Ara observem com es presentava i mostrava el perfil de Jujol.
Totalment, molt diferenciat renovador i genial, llegim uns trets de la seva biografia:
“Por su parte Jujol se describe como un ser humilde, que en general vivió una vida austera, pese a sus extraordinarias cualidades artísitcas.
Destaca también al hecho cuanto de que sus clientes fueron mucho más modestos y de pequeñas provincias a diferencia de Gaudí, que sin menoscabo de su genialidad, tuvo la oportunidad de ser convidado por clientes de renombre, entre los que se cuentan altas autoridades del clero, o grandes empresarios de la urbe.”
Avui tot citant a Ignasi De Solá-Morales al llibre: “Jujol 1991”. Las intervencions jujolianas en la obra de Gaudí en algunos casos no són fáciles de identificar. Pero al identificarlas es evidente que aportan al racionamismo experimental de Gaudí, una especial imaginación decorativa y pictòrica provocando incluso el período más gozosamente colorista y más libremente ornamental de la producción gaudinina.
Caldria ampliar la nota sobre La Catedral de Palma (Mallorca), doncs s´hi fa constar que: “Entre Gaudí i el cabildo de la localidad que termino por interrumpir abruptamente la participación de ambos en la obra, Jujol estuvo a cargo de la decoración de un tramo de la silleria del coro de las paredes laterales del presbitério y otras piezas del interior, ventanes y fachadas.
Tenim aquest relat d’uns fets i que es poden valorar, mesurar i comentar, aquest testimoni del citat membre del cabildo, que va deixar escrit i que la seva redacció podria facilitar el comentari d’uns fets cabdals a la història de la catedral, important patrimoni artístic i religiós de Palma (Mallorca).
Entre moltes coses podem descriure alguns dels punts comentats del citat canonge, del primers problemes sobre uns pots de pintura… doncs sembla ser que Jujol “Estaba metiendo pintura, no con bote, però si con una brocha que a veces chorreaba”, sense comentaris, sembla que fou tot un espectacle per certs treballs observats pel canonge i fidels.
Les obres quedaren sense acabar i que al seu moment ho podrem comentar per la seva importància per descobrir, passats uns anys amb l’arribada de Jujol a Guimerà, quan en 1945 ja hi tindrem el retaule tridimensional implantat per Josep Maria Jujol, a l’església gòtica de Santa Maria de Guimerà i quedaran en els records aquells mals moments.
Fou tot una bona parada de reflexions i de certs motius de l’acomiadament dels arquitectes i tot deixant l’obra per acabar.
L’art del modernisme, a pesar de tot, seguirà endavant i Jujol esperarà la seva arribada, molt ben rebuda i celebrada quan el gener de 1945 obrirà les seves portes al retaule tridimensional de Guimerà.
Com a complement de l’article “Que tenen en comú Guimerà i la Catedral de Mallorca” caldrà fer una extensa explicació sobre el Binomi Antonio Gaudí, Josep Maria Jujol i la Catedral de Mallorca que es podrà seguir mitjançant els enllacós adjunts, sobre els diferents temes relacionats en aquest esdeveniment històric.
TEXTOS HISTÒRICS, RECORDAR RAMON DE MUR A GUIMERÀ
SIMBIOSIS ENTRE L’ART GÒTIC I EL MODERNISME. DEFINICIÓ DEL MODERNISME
Joan Duch i Mas
Francesc Xavier Busquets i Pagès