Tot passejant per Guimerà, el visitant podria pensar que la plaça major i els seus voltants, molt propers al riu Corb, devien ser el nucli original de Guimerà i que a partir d’aquest centre, la vila es va anar expandint de forma radial fins a configurar el nucli actual que ocupa des del riu Corb fins al cim de la serra nord de la vall.
Però aniríem totalment errats. Res més lluny de la realitat, ja que la plaça Major i els seus voltants conformen una part relativament “moderna” de Guimerà, no urbanitzada fins segles després de la seva fundació.
Quin és doncs, el km 0 de Guimerà i a partir d’aquest, les fases constructives de la vila?
PRIMERA FASE (segles XI i XII): la torre de guaita fou el primer edifici defensiu i de comunicacions, fonamentat sobre la mateixa roca, en el segle X. Més tard fou bastit un castell per controlar el pas del riu Corb i les comunicacions de la vall. El castell i una primitiva església romànica foren, per tant, el nucli inicial del poble, no pas la plaça. En el segle XII sorgeix un primer carreró al voltant de la torre i en direcció a ponent; el carrer Montserè, primitiu camí de ronda, serà l’entorn del castell. El mes de març de 1154 tenim una primera cita històrica: Guimerà era ja una parròquia confirmada a Tarragona.
SEGONA FASE (segles XIII i XIV): L’any 1326 es comença a construir l’església actual. Hi ha constància que l’any 1393 s’edifica la part de muralla que uneix el castell i la nova església gòtica, enderrocant-ne la primitiva, que era romànica. Del mateix període són les portes de llevant i de ponent. Les cases varen anar recolzant-se a l’antiga muralla. Els carrers de l’Estudi i de la Cendra són les primeres vies que comuniquen els portals situats als extrems de la vila.
TERCERA FASE (segles XV a XVIII): El nou centre del poble és ja la Plaça Major i els porxos i porxades al seu voltant, les escorones i els aubalços. Al carrer de la Capella va continuar el camí de la Bassa del molí de Dalt. La capella de sant Esteve tenia al seu costat l’antic Hospital. El poble va continuar creixent cap al riu. El carrer Major, el de la Capella, el de la Goleta formaven la xarxa del nou nucli medieval. També el carrer Jussà i el carrer de les Piques.
QUARTA FASE (segles XIX i XX): el portal de Baix i els carrers de Jussà i de les Piques van fer el traspàs als temps moderns. El raval va créixer pel carrer del Portal. El poble ha obert nous carrers als costats de la carretera i a l’altra banda del riu. El carrer de sant Jordi es va formar a ambdós costats del primitiu camí d’entrada, per la part sud i a l’altra part del riu, on es comunicava amb Vallfogona i Passanant.
Joan Duch i Mas, Jordi Sender i Beleta