Ara fa just 140 anys (juny de 1885), un fotògraf va plantar la seva càmera a Guimerà i va realitzar la que és la fotografia panoràmica més antiga que tenim constància.
Si mireu bé, s’hi poden veure força diferències aquí i allà en comparació amb l’actualitat. Potser la més remarcable la trobarem si ens fixen en les restes del castell, ja malmès després dels fets de la primera guerra Carlina (vegeu l’entrada 1835, LA LEGIÓ ESTRANGERA ENVAEIX GUIMERÀ). S’hi pot veure la torre, encara sencera i també “es pot observar la que podria ser part de la façana del castell que mirava al poble i que podria tenir algunes restes gòtiques en alguna finestra i uns aparents contraforts de la paret feta amb treballats carreus” (El castell de Guimerà, pàg. 186).
Ampliem la part on es veu el Castell. I també un dibuix corresponent a la dita fotografia, del Joan Duch.
I si fa no fa, fins on heu llegit, era la idea i contingut inicial d’aquest article, fent una crida a tothom que tingués informació extra al respecte, que ens ho fes saber a través dels comentaris. Qui la va fer? Des d’on es va fer? On és l’original, si és que encara existeix?…
El fet és que a mesura que anava preparant aquesta entrada al blog, he pogut recopilar informació addicional (gràcies a tots!) molt interessant, que comparteixo, en l’ordre cronològic segons va anar sorgint.
Parlem primer de qui va ser l’autor d’aquesta fotografia. En Josep Giribet de Tàrrega, autor d’una Gigafoto de Guimerà, amb qui estem preparant un article que publicarem aviat, ens ha aportat el que podria ser una revelació sobre la primera panoràmica de Guimerà.
Possiblement, l’original era placa de vidre i la còpia feta sobre paper amb la tècnica de l’albúmina, molt estesa durant la segona meitat del segle XIX, però especialment delicada i sensible al pas del temps, produint-se un progressiu esvaïment de la imatge. Malauradament, no en tenim cap, per tant, el que exposem a continuació entra en el terreny de l’especulació i encara que és difícil de demostrar, en tot cas, és força versemblant.
Anys enrere, en Josep va trobar en unes golfes una panoràmica de Tàrrega del 1880, segurament una de les primeres que se’n va fer. Per sort, en ser l’original, al darrere portava un segell que deia J. Sagrista, Igualada.
Estirant aquest fil va descobrir que el fotògraf barceloní Josep Sagristà i Creus es va instal·lar a Igualada cap al 1880 i segons explica la REVISTA D’IGUALADA: Aquest fotògraf, per tal de fer valer la seva condició de fotògraf professional, s’anunciava al diari amb una clara referència als fotògrafs que no eren professionals: “El que ofrena sus servicios al público no es ningún pintor de brocha gorda…” Amb l’ajut d’un corresponsal, Sagristà va anar a tots els pobles de la comarca, per tal de poder retratar totes les persones que ho desitgessin sense haver de desplaçar-se a Igualada, i al mateix temps sembla que feia una vista del poble que regalava a l’Ajuntament.
Evidentment, sense l’original de la panoràmica de Guimerà no podem saber si aquesta és una de les fotografies d’en Josep Sagrista, però en tot cas sembla probable. Caldrà continuar investigant.
Si comparem les fotografies de Tàrrega i de Guimerà, podem veure que tenen les mateixes proporcions i també en els dos casos, la panoràmica en paper està feta unint dues fotografies per poder abastar així el camp visual necessari. Com diu en Josep, “un indici més”.
Bé, si algú tingués un original de la fotografia amb el segell de l’autor, serviria per corroborar aquesta afirmació.
I un cop hem posat una mica de llum al tema del fotògraf, vaig començar a mirar si podíem esbrinar des d’on s’havia fet la fotografia, en la que es pot llegir:
Preguntant on es troba la Costa del Canó, el Sebastià de Cal Sebastianet va indicar que és el nom que al poble es dona al tram de camí que va de l’era Belleta a l’entrador del Xalet del Cobo, o sigui a l’altura de la font Cirera.
I millor encara, el Francesc de Cal Catxó ja havia estat mirant aquest tema, i fet una estimació d’aquesta ubicació. A continuació, les seves explicacions:
Atès que la foto feta des del mateix camí no queda amb el mateix enquadrament que l’original, ens disposem a buscar, no massa lluny, el punt que es podria considerar òptim. Hem intentat triangular la posició del fotògraf a partir de diferents punts de referència que es poden veure a la foto original.
Primer intentem definir l’alçada des d’on es va fer la foto. Ens serveix de guia la part solana de darrere del poble que es pot veure a la foto, respecte als punts més alts visibles de la torre i el campanar.
Partim tot seguit de les parts visibles dels carrers Migdia, les Piques i de la Font (costa del Barri) que s’aprecien a la foto de 1885, que són espais que actualment es conserven molt semblants a com eren fa 140 anys. Des d’aquests espais podem traçar, sobre el plànol del poble actual, una línia recta en direcció al punt de l’obaga on podia estar situat el fotògraf.
Si tracem aquestes tres línies, des del carrer de la Font (cal Moretes), des del carrer Migdia (entre ca la Mília i cal Caragol) i des del carrer de les Piques (carreró d’accés al Casal), es creuen en un punt de l’obaga del poble. Per sobre de cal Garrell i uns metres a l’est.
Obertura visible del carrer Migdia a la cantonada entre cal Caragol i ca la Mília Vell.
És en aquest darrer punt on es va fer la foto següent:
I ja posats en aquest tema, per la meva banda també havia pensat un altre mètode per a calcular la posició des d’on s’havia fet la fotografia.
Es basa en les amplades relatives amb la que es veuen les 2 cares de diferents edificacions. Emprant càlculs trigonomètrics, es pot determinar l’angle des del qual s’ha fet la fotografia, respecte a aquella edificació. Ho fem primer pel campanar de l’església i ho repetim de nou amb una casa prou allunyada.
Si projectem les línies amb l’angle corresponent, des de la cara frontal de cadascun dels edificis triats, i tenim en compte la seva orientació en el mapa, en la intersecció d’aquestes línies, trobarem el punt (aproximat) on es va situar la càmera fotogràfica ara fa 140 anys. Si bé el procediment matemàtic és precís, cal tenir en compte els errors que podem haver comès en les mesures fetes sobre la fotografia. Una petita desviació de 0.5 graus en l’angle calculat, projectada a la distància aproximada de 400 metres al lloc on estava la camera, es transforma en una imprecisió d’entre 3 i 4 metres.
Amb els dos mètodes obtenim resultats molt semblants! No devem anar gaire desencaminats.
Fins aquí les recerques fetes, que no han estat poques, respecte a aquesta antiga fotografia.
I de nou, demanem que si algú té més informació, si us plau, feu-nos-la arribar!
Jordi Sender i Beleta, Francesc Castanyer Minguell, Josep Giribet Torrelles