Potser estem davant del primer esbós que Josep Maria Jujol va realitzar del retaule i altar pel presbiteri de l’església de Santa Maria de Guimerà.
Podem dir que gairebé es tracta d’un esbós “amagat”, fins ara desconegut per tots aquells que no som estudiosos d’aquest genial arquitecte.
Un treball trobat a la pàgina 27 del magnífic llibre “La arquitectura de J.M.Jujol”, editat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.
Gairebé totes les imatges que apareixen en aquest llibre estan degudament referenciades i documentades, no és així en el cas que ens ocupa, aquí no hi trobem ni data, ni lloc, ni cap mena d’informació.
Afortunadament, l’evidència és ben visible, no hi ha dubte que és Guimerà.
En el llibre “Jujol a Guimerà” publicat per la parròquia de Santa Maria, nº 10 de la col·lecció Guimerà-Bovera-Vallsanta, hi podem veure els dos esbossos que ja coneixiem fins ara, datats de 1940 i 1941.
Tots tres dibuixos preparatoris de Jujol, reflecteixen perfectament la idea concebuda pel mestre; només hi ha una variant respecte a l’obra acabada, la figura de Sant Sebastià, que apareix a l’esquerra, finalment fou substituïda per Sant Josep. Es va determinar que Sant Sebastià mereixia un altar propi (lamentablement, un altar que mai es va dur a terme).
Per què diem que aquest darrer esbós “descobert” podria ser el primer?
Si bé les imatges es troben en la seva invariable disposició aèria, el dibuix encara no ens mostra els dossers de fusta que cobreixen i uneixen totes les figures, un detall important i definitiu que després acabarà lligant tot el conjunt.
Josep Maria Jujol fou un arquitecte polifacètic, un gran dibuixant i amb un complet domini de totes les arts plàstiques; un treballador detallista i amb una espontaneïtat genial; estiuejant a Guimerà els anys 1930,1931 i 1932, tornà el 1939, acabada la guerra, per fer-se càrrec d’aquesta magnífica obra inaugurada el 1946, deixant així aquest valuós llegat pel poble i per tota Catalunya.
Josep M. Minguell Llorens