LA CORT DEL BATLLE, EL MUSEU DE GUIMERÀ

El museu de Guimerà es coneix com La Cort del Batlle des que es va inaugurar l’11 d’agost de 2006 en els actes d’obertura del XII Mercat Medieval, museu que des d’aleshores ha tingut una notable activitat cultural.

La determinació de donar-li aquest nom es va prendre en una reunió de l’associació la primavera d’aquell any, uns mesos abans de la seva inauguració. Així, entre altres acords, es va proposar i anomenar el museu com La Cort del Batlle, nom que posava a la llum el valor històric de la institució i de la casa que l’acollia.

La raó d’aquesta designació es fonamenta en la història de la casa. Des de l’edat mitjana i fins a començaments de segle XIX la part baixa de l’edifici era la seu de la Cort del Batlle, el lloc on el batlle com a representant del senyor feudal exercia les seves funcions. La part superior però, era de la Universitat de Guimerà, institució predecessora de l’ajuntament. Allí la universitat celebrava les seves reunions i consells on es debatien les qüestions i els problemes que afectaven la vila i es prenien els acords per a resoldre’ls.

L’evolució històrica de l’edifici en els segles XIX i XX s’explica en funció de les obres i reformes que s’hi van fer. La desamortització va suposar que la casa passés a mans dels majors propietaris de la vila i aquests la varen cedir per a que fos la seu de l’ajuntament. Cap a finals de segle XIX l’edifici presentava un estat deplorable segons es constata en una reunió feta el 31 de juliol de 1881 entre l’ajuntament i els majors contribuents de la vila. En aquesta s’acordava refer totalment la casa donat el seu estat precari i condicionar-la amb les dependències que precisava l’ajuntament i el jutjat municipal. L’acta municipal d’aquell dia diu que les obres s’havien de sufragar amb el producte de la venda del castell “arruïnat” i l’arrendament dels camins comunals i fems. Acabades les obres la part superior de la casa es va destinar a ajuntament i jutjat municipal, i els baixos a escorxador.

A començaments dels anys setanta del segle XX es va rehabilitar de nou l’edifici i el seu entorn recuperant els porxos, les antigues carnisseries i l’antic escorxador. Però no és fins a començaments dels anys noranta, moment que es projecta la rehabilitació de cal Salla com a nou edifici municipal i la construcció del nou escorxador, quan es planteja per primera vegada que l’antic ajuntament sigui el futur museu del poble. Els primers passos per fer-ho realitat es fan l’any 1994 encara que la veritable gestació del museu s’inicia l’any 2004 tal com es pot resseguir en aquesta altra història  2006, el museu de Guimerà.

 

Imatge i logotip del museu (arxiu guimera.info)

La finalitat d’aquesta història és donar a conèixer la institució de la Cort del Batlle de Guimerà, com estava organitzada, de qui depenia, quines eren les seves funcions i el llegat que ha perdurat fins a dia d’avui.

Per arribar a entendre la institució de la Cort del Batlle és necessari conèixer que eren els batlles i quines eren les seves funcions. Avui en dia encara s’acostuma a anomenar erròniament batlles els actuals alcaldes amb la idea que aquest era el títol que ostentava el càrrec abans de la Nova Planta imposada per Felip V el 1716. La realitat però és ben diferent, el batlle era un ofici públic d’origen medieval de caire senyorial que va perviure amb la Nova Planta i va coexistir amb la figura de l’alcalde fins a l’abolició del feudalisme a partir de les Corts de Cadis. Era el representant del senyor a la vila, l’encarregat de vetllar i gestionar el seu patrimoni i alhora administrar la justícia en el seu nom. D’altra part, la batllia era el territori on tenia potestat d’actuar el batlle. Si bé el seu àmbit sovint era local no era part de l’organització municipal sinó que es situava enfront d’ella formant part del poder senyorial.

En l’Antic Règim les atribucions del batlle abraçaven l’àmbit legislatiu, executiu i judicial. Podia dictar bans o disposicions dins la seva jurisdicció territorial, amb penes als infractors, que ell mateix jutjava i feia executar. Alhora era el que vetllava pel cobrament dels drets econòmics i feudals del senyor (censos, delmes, primícies, mals usos, i joves entre altres). El batlle també era l’encarregat de la concessió dels monopolis senyorials locals com la taverna, el forn de pa, l’hostal o la ferreria. En l’àmbit judicial sabem que en l’edat moderna es feia càrrec de les causes civils i que a partir de la segona meitat del segle XVII tenia la potestat fins i tot de penar amb assots els casos de robatori de fruits o el travessar i malmetre un camp sembrat aliè. L’execució d’aquestes penes es solia fer a la plaça pública en un costell o pal on es lligava al condemnat, fet que servia de vergonya i escarni del penat i exemple per a la resta de la població.

A l’edat moderna el batlle feia acte de presència en els consells de la Universitat de Guimerà en representació del senyor jurisdiccional. El control senyorial sobre la universitat s’accentua a partir de l’any 1610 amb l’obligació d’enregistrar de mà d’un notari les deliberacions dels consells en un llibre de resolucions.

En la vessant judicial el batlle de Guimerà dirimia les causes civils i criminals de la jurisdicció del seu senyoriu i ho feia els dimarts i divendres segons consta en els capbreus del segle XVII i XVIII. En aquell temps el senyor de Guimerà tenia el domini i exercia la jurisdicció sobre la vila i terme de Guimerà i les quadres de Vallsanta i Ferran. Per exercir el control sobre aquests territoris podia nomenar més d’un batlle davant la necessitat de tenir cura de la seva jurisdicció. Exemple d’aquest fet el trobem en el capbreu de 1608 on es posa de manifest que Gaspar Galceran de Castre-Pinós, comte de Guimerà, tenia a disposició tres batlles que vetllaven pels seus interessos: Jaume Ferrer, a la vila i terme de Guimerà, Joan Vendrell, a la quadra de Vallsanta, i Pere Canela, a la quadra de Ferran.

El senyor jurisdiccional escollia els batlles de forma arbitrària entre els vilatans i en funció dels seus propis interessos, i els podia nomenar i destituir segons la seva conveniència. A Guimerà aquest privilegi era potestat dels barons, els vescomtes o els comtes en funció de l’època que ens trobem.

L’estructura de la institució estava ben definida. El batlle tenia a la seva disposició una cort, cúria o tribunal propi integrat per un seguit d’oficials de menor rang que es coneixia com la cort del batlle. Estava formada pel sotsbatlle, el nunci, l’escrivà de la cort, el procurador fiscal i un assessor extern.

En primer lloc hi havia el sotsbatlle o lloctinent que substituïa al batlle en cas d’absència o malaltia i actuava també en determinades causes, com per exemple en els danys produïts per ramats en terres de tercers. Sota d’aquest oficial estava el nunci o corredor públic jurat, que feia les crides en els llocs acostumats i entregava les citacions i manaments. També era l’encarregat d’executar les resolucions judicials, tant si es tractava d’embargaments de béns i subhastes públiques com de penes de presó o càstigs corporals. L’escrivà de la cort, que alhora era el notari públic de la vila, era l’encarregat d’escriure els llibres de la batllia i redactar els comunicats. Un altre oficial era el procurador fiscal, que efectuava l’acusació pública en els judicis. En última instància hi havia la figura de l’assessor, un doctor en drets civil i canònic, generalment resident a Barcelona, que es personava a la vila quan era requerit.

 

En els baixos de l’antic ajuntament es trobava la Cort del Batlle, lloc on el batlle administrava justícia en nom del senyor jurisdiccional.Imatge de la casa als anys cinquanta del segle passat (arxiu guimera.info).

 

De la institució de la Cort del Batlle ens ha arribat un llegat digne de conèixer i valorar. A banda d’haver-se preservat la casa on el batlle va exercir les seves funcions, el que és avui el museu de Guimerà, som hereus d’un valuós llegat documental que dona testimoni de l’activitat de la institució en els segles que va existir.

La documentació senyorial de Guimerà que ens ha arribat fins als nostres dies es troba bàsicament en el fons d’Híxar, a l’Arxiu Històric Provincial de Saragossa. A més, una part singular de la documentació de la Cort del Batlle va aparèixer barrejada entre la del fons de l’Ajuntament de Guimerà que avui es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Entre aquesta documentació destaca el registre més antic del fons de la Batllia de Guimerà, el Llibre de la Cort del Batlle (1581-1586), manuscrit que l’any 2020 l’Arxiu Comarcal de l’Urgell va procedir a la seva restauració un cop valorada la seva singularitat i l’important valor històric pel patrimoni documental de Guimerà.

 

El llibre de la Cort del Batlle, un cop restaurat (Arxiu Comarcal de l’Urgell)

 

El llibre de la Cort del Batlle (1581-1586) va ser restaurat a l’Arxiu Nacional de Catalunya de la mà de Rita Udina, reconeguda especialista en conservació i restauració. Ara l’Arxiu Comarcal de l’Urgell l’ha digitalitzat, fet que facilitarà la consulta pública i la preservació del document per a la posteritat.

Fruit de l’estudi de la documentació conservada de Guimerà hem pogut documentar un bon nombre de batlles i sotsbatlles des del segle XV al XIX, que són part de la llarga història de la institució i que ara us relacionem.

 

Relació de Batlles i sotsbatlles de la vila i terme de Guimerà (segles XV-XIX)

Anys	Batlles	Sotsbatlles
1436	Pere Giner
1463	Joan Corbella
1559	Joan Domènech
1581-1585	Joan Pellicer
1585-1590	Bartomeu Ferrer
1593	Jaume Roche
1608-1609	Jaume Ferrer
1611-1612	Onofre Domènech
1616 i 1624	Montserrat Arbó

1630-1631	Bernat Roig
1685-1686	Josep Capdevila
1695	Josep Capdevila
1697	Marc Roig
1712	Magí Minguell
1721	Pere Minguell
1729-1730	Joan Padró / Josep Prat	Josep Pont
1736-1738	Marcos Armengol	Miquel Orrich
1747-1748	Miquel Domènec	Jaume Ruet
1749-1750	Francesc Minguell	Francesc Roig

1762	Francesc Rosich
1770	Francesc Minguell
1771	Antoni Minguella
1773	Miquel Busquets
1780-1781	Jaume Rouchet
1781-1782	Joan Batista Roselló	Joan Soler
1783	Francesc Castañé
1783-1784	Magí Boleda
1785-1786	Joan Nicasi
1787-1788	Josep Codina

1789-1790	Francesc Minguell
1791-1792	Joan Batista Roselló	Miquel Ruet
1793-1794	Josep Sans
1795-1796	Antoni Minguell
1797-1798	Joan Nicasi	Pau Porta
1799-1800	Manuel Poblet	Miquel Ruet
1801-1802	Josep Sans
1801-1802	Antoni Minguell Arnaldo	Josep Fabregat Rosa
1803-1804	Antoni Minguell
1805	Josep Sans

1808	Francesc Rosich
1811	Josep Roselló
1814	Francesc Rosich

 

En aquesta història, doncs, hem volgut posar en valor la institució de la Cort del Batlle de Guimerà, una institució del tot desconeguda. Una història que és una petita mostra de les moltes pàgines del passat de Guimerà i que resten per descobrir.

Miquel Àngel Farré Targa