La Creu de Terme o Peirò és una creu monumental, habitualment de pedra, d’estructura Gòtica, que s’ubicava prop de l’entrada de poblacions o monestirs o vora de camins. Acostumava a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s’alça sobre un pedestal de base quadrada o poligonal amb graons. De creus se’n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d’història i cultura que s’ha anat conservant als pobles de generació en generació.
L’origen de les creus de terme és del segle XIV. Segons Gudiol, s’assegura l’existència de les creus de Terme: “Costumbre antiquísima que se fue incrementando con el tiempo hasta producir desde el siglo XIV, una copiosa floración de cruces llamadas de Término,”
Per tant és un fet indubtable que en el segle XV hi havia ja moltes creus per tots els indrets de Catalunya. La seva finalitat era delimitar els termes de les poblacions, sempre situades al costat d’un camí per tal de donat la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió. En qualsevol cas són molts cops una veritable obra d’art, humil i modesta, però d’art al cap i a la fi.
Parts d’una creu de Terme:
- Una grada de planta quadrada o circular amb un o diversos esglaons.
- Una base o sòcol en forma de dau cilíndric o prismàtic.
- Un fust, canya o arbre, generalment de 2 o 3 metres de forma cilíndrica, octogonal, prismàtica o quadrada
- Una corona situada immediatament abans de la creu, en forma de capitell. Moltes vegades forma un conjunt amb la creu. Acostumava a ser la més historiada amb treballs d’escultures. La seva iconografia és composta, habitualment, de figures bíbliques, escuts heràldics o elements vegetals. Aquesta part generalment adopta una forma octogonal i cada cara l’ocupa una figura.
- La creu, l’última i la més important part del monument, es tracta d’un típic detall escultòric de coronament, basat en l’estructura d’una creu grega o llatina de pedra tallada i decorada amb temes de Crucifixió a l’anvers i marians al revers. A la vegada pot portar motius heràldics i envoltada de detalls artístics de més o menys floridura segons l’època i el gust de l’escultor.
Aquestes són les creus que podem contemplar al terme i població de Guimerà:
LA CREU DE QUATRE ULLS: està situada al marge del camí Oest que porta a Ciutadilla, dalt d’un pedestal esglaonat. Té fust octogonal i un capitell de perfil irregular amb un parell de figures a cadascuna de les dues cares. En una cara sant Miquel Arcàngel i Sant Pere, a l’altra una figura femenina i possiblement Sant Isidre.
La creu, pròpiament dita, mostra en una cara el Crist Crucificat i a l’altra la Mare de Déu, Els extrems de la creu estan floronats formant quatre ulls que li donen el nom de, la “Creu de Quatre Ulls”.
El seu estil es Gòtic del segle XIV al XV.
LA CREU DE BENET RAMON; és una creu de terme situada a la part Nord més alta del poble, on es creuen els camins de Guimerà, Verdú, l’Ametlla i Plans de la Bovera.
Creu localitzada d’amunt d’un peu tronco piramidal amb fust octogonal.
El capitell superior també tenia forma octogonal amb figures dempeus que per culpa de l’erosió gairebé no es podien identificar. Finalment a la part superior la creu, de tipologia llatina, mostrava a la part central la Crucificació.
Malauradament el capitell i la creu van ser arrancats inesperadament i actualment el pilar està coronat per la figura d’una creu moderna i senzilla.
LA CREU DE VERDU: està situada als plans de la Bovera, també amb la direcció Nord-oest de Guimerà, fent cruïlla amb el camí que porta a Verdú i Tàrrega a l’Ametlla i a la Bovera.
La columna, de forma octogonal, es troba fixada damunt un peu de pedra quadrada i dos esglaons que li donen un assentament robust.
Per la seva ubicació possiblement seria de les mateixes característiques que la de Benet Ramon, citada anteriorment.
També va ser arrencada la part superior i actualment el pilar sosté la figura d’una creu senzilla com la de Benet Ramon.
LA CREU DE SANT JORDI: està situada al final del carrer Sant Jordi, just al camí que porta a Passanant.
La seva estructura és més moderna, amb un gran peu de pedra quadrada i cantoneres superiors arrodonides, damunt de tres esglaons, que sosté una columna de pedra tallada amb estries verticals per les quatre cares. Està coronada per una creu de ferro forjat.
Compleix la missió de dona entrada o sortida als vianants per la part Sud de Guimerà.
En aquesta creu es feien les pregàries per demanar pluja en temps de secada.
Podem veure l’antiga creu en la fotografia de 1916.
LA CREUETA BLANCA: diferència de les creus de terme aquest monòlit està situat al camí que porta a la Bovera direcció Oest de Guimerà
Està situada d’amunt d’un pedestal, que porta gravat el nom de Bovera.
Una gran pedra quadrada sosté una ferma columna, lleugerament ovalada, que té per capitell una capelleta amb la verge de la Bovera, protegida per una reixa de ferro forjat. Damunt de la capelleta una creu de ferro que darrerament s’ha perdut.
Aquesta creu era la referència per anar als plans de la Bovera i al terme de Verdú i una dita deia; “Mare de Déu de la Bovera me’n vaig al Pla Bovera si em moro pel camí, veniu-me a recibír”
La fotografia més antiga que podem veure és de 1916
CREU DE LA PLAÇA DEL CASTELL: creu d’estil Gòtic que precedia la plaça del castell, sota de la torre i davant de l’Església de Santa Maria. Com es pot veure no li falta majestuositat ni treball d’escultura tant en el capitell, com en la mateixa imatge de la creu. Podem veure que és una autèntica obra d’art.
Les fotografies que podem mostrar són de 1916.
En temps de la guerra de 1936, seria destruïda, quedant només els quatre esglaons que van ser conservats fins a la restauració de la plaça, sobre els anys 70.
CREU DEL PADRÓ O D’ÉVOL: és una columna monolítica sostinguda per un basament quadrangular i coronada per una capelleta de pedra tallada. El seu interior allotja una imatge de Sant Sebastià.
La imatge de la creu actual no té res a veure amb la del seu origen, tal com podem veure en la fotografia més antiga. Possiblement, en ser tan a prop de l’Església, seria destruïda en tems de la guerra i restaurada posteriorment.
Dóna entrada o sortida al poble pel camí de la part Est de Guimerà, direcció Plans de l’Ametlla.
Al peu de la columna podem veure dos escuts i una inscripció.
L’escut d’armes dels Castre Pinós del segle XVI amb les 4 barres catalanes, l’estel dels Castre d’Aragó, les pinyes de la casa Pinós i una barra en diagonal del vescomte d’Èvol. A la part del darrere un altre escut amb les quatre barres catalanes, l’estel dels Castre d’Aragó, les pinyes de la casa Pinós, la barra en diagonal del vescomte d’Êvol i unes ales dels Aguiló poc definides. En un lateral es pot llegir aquesta inscripció que traduïa del llatí diu:
EN TEMPS DE FELIP PRIMER VESCOMTE D’ÈVOL
CREU DE LA SANTA MISSIÓ: l’any 1950 Guimerà va acollir l’Any Sant, anomenat “La Santa Missió”. Acte estrictament religiós que durant una setmana es varen portar a terme una sèrie d’actes religiosos i predicacions on, entre d’altres, Mossèn Ramon Muntanyola hi era present.
Amb motiu d’aquest esdeveniment es va fer aquesta creu que està situada a la muralla de l’antic cementiri i que es pot contemplar des de la plaça de l’Església
La creu diu: Any Sant, Santa Missió, 1950
CREU DE VALLSANTA: històricament podia haver existit una creu al voltant del Monestir de Vallsanta simbolitzant l’entrada o sortida de Guimerà, però no ho podem demostrar amb cap imatge.
Aquí teniu la ubicació de les diferents creus:
Agraïments
Agraí a Sebastià Busquets i Joan Duch la seva col·laboració per poder elaborar aquest article i a guimera.info per la seva divulgació.
Atentament,
Francesc Xavier Busquets Pagès
Magnific reportatge, Sisco.
Que dona a conèixer elements singulars del poble.
Felicitats !!!