El setembre del 2015 (caram, com passa el temps!) en Roger Rosich publicava en aquest blog l’article JUEUS a GUIMERÀ?, on parlava de la possible existència d’una petita comunitat, i un call jueu a la població. També es feia esment a la intenció d’avançar en l’estudi del passat jueu de les nostres contrades, així com amb la voluntat d’intentar donar projecció al relat d’una zona en la qual durant l’edat mitjana van viure petites comunitats jueves.
Doncs bé, aquest esforç ha tingut la seva recompensa i l’any 2021 es va poder confirmar l’existència d’un call jueu al Guimerà medieval.
Reproduïm a continuació l’article-entrevista publicat per l’Associació Amics dels Calls de Catalunya, que fa referència a aquest descobriment.
Gràcies a la incansable tasca de Roser Rosich per a la memòria històrica del seu poble, i amb la col·laboració de l’historiador i hebraista Manuel Forcano, vam confirmar durant el 2021 l’existència del call jueu al Guimerà medieval. Avui tenim l’honor d’entrevistar en Roger Rosich.
Aquest call medieval català ha estat reconegut durant el 2021 gràcies a la investigació d’en Roger Rosich i la documentació obtinguda principalment de l’arxiu parroquial de Verdú. Amb tota la informació aconseguida i traspassada a l’hebraista i historiador Manuel Forcano, hem confirmat l’existència d’aquest call fins al punt que ha modificat el seu “Atles d’història dels jueus de Catalunya” per a identificar Guimerà com a tal en la seva 2ª edició. La presència dels jueus guimerencs està documentada del 1265 al 1484, en destaquen Astruc Sullam el qual en un parell de cartes dirigides a Mossé Natan, per ser una autoritat de l’època i un famós mitjancer, reclama el cobrament d’un préstec. Sullam Astruc (fill de l’anterior), Xemuel Saporta, Astruc Levi, Xemuel Adre, Itskhaq Iossef i la seva esposa Or i el mestre físic en medicina Itskhaq Caracosa. A l’hora de situar sobre el mapa aquest call començaríem pel carrer Maimò, tant per nomenclatura com per arquitectura. Pujaríem pel carrer la Goleta i anant a donar la volta per Cal Tous aniríem baixant fins a la placeta del Molí i el carrer Cacau; zona ben propera a la Plaça Major, centre de vida de la Guimerà medieval. Guimerà ha fet un primer pas en aquesta travessa per la memòria històrica, continuarem indagant i esperem ben aviat portar-vos més detalls. Mentrestant us animem a atansar-vos a la vila i gaudir del seu passat i present!
Parlem ara amb el protagonista d’aquesta excepcional troballa.
Roger, guimeranenc. Què et porta a endinsar-te en la possible vessant jueva de la història del teu poble?
Sempre m’ha interessat la història del meu poble i especialment l’etapa medieval, la gran època creadora del Guimerà actual; alhora una de les primeres feines que vaig tenir, de ben jovenet, va ser la de guia turístic del poble. Ben aviat vaig veure i creure que hi havia diferents punts que junts podien fer un dibuix: una possible comunitat jueva al Guimerà medieval. Era un tema del qual no s’havia fet recerca i del qual els llibres d’història del poble no en parlaven. Era gairebé sols una teoria meva des de fa més de 10 anys.
Quin va ser l’element que et va fer creure realment que la teva hipòtesi tenia uns fonaments sòlids?
No en va ser un de sol. Per una banda, vaig anar llegint coses sobre la comunitat jueva catalana a l’edat mitjana. Per una altra a poblacions com Tàrrega es va anar parlant més i més del seu important passat jueu. Després em vaig fixar en una pedra a un carrer del poble que semblava tenir una inscripció en quelcom que ben bé podia ser hebreu i finalment vaig descobrir que existien unes cartes d’un financer jueu targarí que feien menció a uns deutes contrets a la vila de Guimerà.
Quins principals obstacles t’has trobat?
El principal obstacle va ser, i podríem dir que continua sent, corroborar que els punts fan realment un dibuix. Comptàvem amb alguns elements arquitectònics molt evidents, un nom de carrer evidentíssim (Maimó), teníem la capacitat de viure al poble gràcies al comerç en el mercat setmanal del qual la vila tenia dret. Les fonts documentals ja eren quelcom més complex. Potser feia falta que les evidències ho fossin més. Sembla com si s’esperés trobar una sinagoga amagada amb un cartell de neons on hi posés “sinagoga”… Un altre obstacle podríem dir que és la falta de voluntat en recuperar parts de la nostra història i promoure-la.
Ens ha arribat a les nostres oïdes que durant una edició del Mercat Medieval, vas representar un obra sobre com devia haver estat el final dels darrers jueus que visqueren a Guimerà. Quines reaccions va generar? Què en van opinar els guimeranencs?
Sí. Era una obra titulada “L’estrella i la creu” i explicava públicament per primera vegada la meva teoria. Durant més d’una desena d’anys he escrit les obres teatrals que es representaven a la llera del riu Corb per tal d’explicar diferents moments rellevants de la història del poble. En aquella obra s’hi explicava com podien haver viscut al poble uns jueus a través d’una darrera família jueva (inventada). Crec que no va generar una reacció explícita. Em van fer preguntes sobre si allò era realment veritat, si realment havien viscut jueus al poble. Potser, fins i tot, hi va haver un cert escepticisme amb el tema.
Ara, amb la ja provada existència de call de Guimerà i mirant enrere, què has trobat a faltar en la teva recerca? Què recomanaries a qui està intrigat pel llegat del seu poble?
He trobat a faltar, i trobo a faltar, el suport d’institucions supra-municipals en qüestions com aquestes. I també voluntat de fer recerca i ajudar a un poble molt petit i amb pocs recursos a poder explicar la seva llarga i densa història. I recomanaria perseverança i organització. Perseverança en la voluntat d’investigar, explicar i divulgar. I organització perquè diversos braços i diversos ulls sempre poden més que uns de sols. I en casos de pobles petits, com Guimerà, un mai es pot dedicar exclusivament a temes com aquests. Jo no m’he dedicat professionalment a la recerca històrica, ho he fet com una passió personal a estones, però es pot buscar ajuda i professionals que puguin aportar el seu granet de sorra.
Gràcies, Roger!
Guimera.info
Hola. Sóc Enric Cortès minguella.
Ja una vegada vaig deixar constància d’ haver vist en un article documentat (quin?) l’existència a Guimerà d’un tal Abraham que es queixa (en l’arxiu de Sta. Coloma) de la seva filla casada a Sta. Coloma amb un cristià a la que demana que es desfaci de la part cristiana. Malauradament no sé retrobar l’evidència.
De tota manera és totalment cert que Jucef Franc (Sta. Coloma) al febrer del 1297 lliura a Salomó Remoc i Vidal Remoc, el seu fill, (jueus de Guimerà) diners pel vi que li ha comprat (cf.p. 117s, de Yom Tov Assis, Els jueus de Sta. Coloma de Queralt. Asociació Cultural Baixa Segarra. Sta. Coloma de Queralt 2002