Amb la convocatòria d’eleccions generals de l’estiu passat s’aturava la producció
legislativa ordinària que, a hores d’ara, i per diversos motius, encara no s’ha recuperat,
però a mitjans de desembre el Govern de l’Estat, per via d’urgència, publicava tres
decrets-llei, amb extensos preàmbuls per a justificar-ne llur bondat i necessitat, un dels
quals, el que porta el número 6/23, modifica la regulació dels procediments judicials,
deixant enrere els expedients de paper, les màquines d’escriure, les plomes i bolígrafs,
per entrar en el mon digital i de les relacions telemàtiques.
Les reformes processals esmentades entraran en vigor el proper 20 de març de 2024, i
s’aplicaran en tots els processos judicial que s’obrin a partir de la data esmentada.
Les noves disposicions generalitzen els actes processals telemàtics, a distancia, sense
presencia física dels ciutadans, ni dels professionals jurídics, en les oficines judicials,
excepte en els interrogatoris dels acusats.
De la mateixa manera, les comunicacions judicials es faran, preferentment, de forma
telemàtica, això és, mitjançant per correu electrònic, que les parts i els professionals
hauran de comunicar als òrgans judicials, i caldrà estar ben atent al correu electrònic
atès que a partir del 20 de març hom pot rebre demandes, citacions i emplaçaments
dels diferents jutjats.
Amb la nova regulació s’instaura una denominada “Carpeta Justícia”, configurada com
una eina que l’Administració de justícia posa disposició dels professionals, i dels
ciutadans, per a tenir accés directe als expedients que els afecten i consultar-los, de
tal manera que, quan estigui en funcionament, els ciutadans podran consultar i tenir
coneixement personal i directe de la situació del procés, de les actuacions i tràmits,
sense la intermediació dels professionals (advocats i procuradors) que els
representen.
Preveu una oficina judicial digitalitzada, i expedients judicials electrònics
interoperables. Es a dir, passem del paper a la “dada” digital, i ens apropem a la IA,
amb tots els riscs que comporta l’automatització, que caldrà vigilar i controlar.
En aquest aspecte, el legislador a estat sensible i preveu l’adaptació de l’expedient
digital a les persones grans, sempre que tinguin mes de 80 anys, i, a petició del mateix
interessat, quan sigui major de 65 anys. En aquest cas, si l’interessat ha de
comparèixer a l’oficina judicial, o a la sala de vistes, serà citat a primera, o a darrera,
hora, i, en qualsevol cas, ha de tenir l’ajuda i el suport que calguin.
Per altra banda, i seguin l’exemple de les legislacions de l’entorn, atès que cada dia hi
ha mes actuacions massives i repetitives en l’àmbit contractual i del consum,
s’introdueix l’anomenat “procés testimoni” per a evitar la repetició d’infinitat de
processos idèntics, i d’aquesta manera, seguint unes determinades normes, la decisió
que s’hagi pres en un cas, s’aplicarà a tots el que siguin iguals, o tinguin les mateixes
coincidències.
La lectura del contingut del decret-llei que imposa la transformació digital dels
processos judicial feta des de la situació actual, veient les piles d’expedients en paper
que s’acumulen en les oficines judicials, ens porta a un entorn de voluntarisme, quasi
de somni, allunyat de la realitat, que només serà possible si ha prou dotació
econòmica, i de mitjans, per aconseguir-lo.
La nova disposició generalitza les compareixences telemàtiques que es van fer
necessàries durant la trista pandèmia de la COVID-19, i comença el camí per a
transformar l’oficina judicial en una adreça electrònica, com ho son ja les entitats
bancàries i d’assegurances.
Sembla que la mal anomenada intel·ligència artificial treu el cap en aquestes reformes,
que, si per una banda poden aportar seguretat i rapidesa en la tramitació del procés
judicial, per altra, tenen el perill d’allunyar-lo i mecanitzar-lo, que només la sensibilitat
personal dels operador jurídics podrà superar-los.
j. corbella i duch
advocat
12/març/2024