Aquells que hagin conegut la sentència dictada per un jutjat de Sevilla el passat 29 de gener passat, que condemna una clínica veterinària a indemnitzar un client pels danys morals causats per la pèrdua de les cendres del seu gat, al qual va aplicar un procediment eutanàsic després tenir coneixement de ser-li diagnosticada una malaltia greu i inguarible, ben segur que s’han preguntat que és això dels danys morals, i com els podem veure i avaluar.
Intentarem donar una resposta, però, abans permeteu-me que dedicar un petit comentari en relació a la consideració que tenen, actualment els animals. Mitjançant una llei de 15 de desembre de 2021, el legislador espanyol ha deixat de tractar els animals com a coses, i els reconeix com a éssers vius dotats de sensibilitat, per la qual cosa obliga a llurs propietaris o posseïdors a tractar-los amb cura, respectant llur sensibilitat, i els hi reconeix el dret a ser indemnitzats (els propietaris) si hom causa lesions o la mort de l’animal.
Aquest canvi legislatiu el podem veure com el resultat de ua creixent integració social dels animals de companyia (també anomenats mascotes), com a conseqüència de l’evolució cap a una societat cada vegada mes sensible en el reconeixement i el respecte dels drets, que ha impulsat canvis legislatius, també en allò que fa al tractament dels animals.
En el cas que comentem, no es tractava pas d’una reclamació per lesions i/o mort del gat, sinó per la pèrdua de les cendres del mateix, que el seu propietari volia conservar en un lloc preferent del domicili per l’afecte que li tenia.
La reclamació no té pas el seu fonament en un dany físic, visible i mesurable, sinó en un dany al sentiments de la persona, a l’afecte que el propietari tenia ver el seu gat, i que, una vegada mort, volia focalitzar-lo en les seves cendres.
La pèrdua de les cendres va fer del tot impossible mantenir la relació afectiva amb l’animal de companyia, i es llavors quan el propietari, i la seva família, presenten la reclamació per danys morals contra el centre veterinari.
Des de fa temps que el dany moral es defineix com un dany o lesió als afectes i/o sentiments d’algú. Com un dany psicofísic a l’esperit, que cadascú el viu de manera diferent, i que, per això, no es pot avaluar amb regles rígides o barems. Cal que es determini en cada cas, segons les circumstàncies. En el que comentem, la indemnització atorgada ha estat de 753,20 €, limitada, només, al membre de la família titular de l’animal.
Avui, cada dia mes, i per mes motius, es presenten reclamacions per danys morals, que, com acabem de veure, abasten situacions diverses, des de la pèrdua de la imatge a causa de lesions i/o deformacions, fins a la pèrdua de persones estimades, coses, i, també per la pèrdua d’un animal de companyia.
Ja fa molt de temps, i segurament per primera vegada, es reconegueren danys morals, condemnant un dia a indemnitzar el pare d’una noia per una noticia falsa, en la sentència del TS de 6 de desembre de 2012, que condemna el diari “El Liberal” per la publicació, l’ú de desembre de 1910, d’una noticia sota el rètol de “Fraile, raptor y suïcida”. En podem parlar un altre dia.
j. corbella i duch
advocat
20/març/2025