“Pestilència moral és canvi contra natura del sentiment i del pensament de les persones, pel qual vénen enemistats i rancors, guerres i robaments, ruïna de llocs i morts en algunes regions determinades, mes enllà d’alló que era habitual en elles”.
Aquesta és la definició que dona Jacme d’Agramont sobre allò que avui, podem qualificar com a comportament immoral, i que ell anomena com a pestilència moral, al final del seu tractat sobre “El regiment de preservació de la pestilència” adreçat als paers de Lleida l’abril de 1348, quan la Pesta Negra s’escampava mes enllà dels Pirineus portada als ports del Mediterrani per vaixells vinguts d’orient, deixant un reguer de morts, angoixa i desesperació als llocs per on passava.
He rellegit l’obra d’Agramont (professor de la Facultat de Medicina de l’Estudi General de Lleida) durant l’estiu passat, i sembla que el mestre Jacme no va quedar prou satisfet explicant les causes de l’epidèmia, la forma en que es manifestava la infecció i les mesures que li semblaven mes adients per a prevenir-la, i dedica els darrers paràgrafs de l’obra a definir i explicar allò que considera com a pestilència moral, fent una translació de les explicacions donades abans sobre la pestilència sanitària, naturalment entesa, definida prèviament, com a canvi contra natura de l’aire en les seves qualitats o en la seva substància.
D’Agramont veu en el canvi contra natura del sentiment i del pensament de les persones la causa que engendra enemistats i guerres. En la rancúnia, entesa como a odi arrelat en el cor, el motiu que porta al desordre i al desgavell de la convivència social, a les enemistats, guerres i morts.
Ben cert és que no cal esperar d’un metge que publica una obra de divulgació sanitària, adreçada a tothom, per a prevenir la infecció i la pesta, que l’acabi amb un anàlisi sobre les causes del desordre i dels enfrontaments socials, però no hi ha dubte que la constatació de que la pestilència derivada del desordre moral engendra mals socials evitables, el va moure a posar aquesta reflexió al final de la seva obra.
I, després de llegir-la, gaire be sense voler, he projectat la definició d’Agramont sobre pestilència moral tant a la situació d’enfrontament permanent que viuen els nostres representants polítics, com també als conflictes armats que hi ha en diferents parts del mon, i crec que malgrat que les reflexions d’Agramont son molt adients, n’hem fet poc cas, y arreu s’han mantingut els rancors que porten els enfrontaments i les guerres, sense aprendre dels errors, ni manifestar una autentica voluntat d’esmena. Dura i perdura un apartament de la recta raó, del pensament i del sentiment de solidaritat i de respecte del demés, ofegats per l’egoisme i l’autocràcia, en alguns casos potenciat per les actuacions de liders polítics moguts per egoismes i ànsies de poder.
Per això avui ens lamentem que no hi ha voluntat per aturar la guerra a Ucraïna, ni a tants altres llocs, mentre contemplem, astorats i impotents, el sorgiment de l’autocràcia a l’altra banda de l’oceà, i, com en els temps del mestre Jacme, fracassem, col·lectivament, en la prevenció de la pestilència moral.
j. corbella i duch
advocat
25 de gener de 2026