A la tardor de 2025 quan, sobtadament, van ser localitzats alguns senglars morts per efecte de la pesta porcina africana (PPA) entre els animals d’aquesta raça que habiten la Serra de Collserola, l’Administració pública, mitjançant el Departament d’Agricultura de la Generalitat, ha volgut transmetre un missatge tranquil·litzador, procurat evitar alarmes, anunciant que la malaltia dels animals no es tramet a les persones i, s’han endegat diverses actuacions les actuacions per a controlar i erradicar la pesta animal, entre les quals, potser les mes importants han estat les de senyalitzar i aïllar els indrets on s’han localitzats cadàvers d’animals infectats, prohibint-ne l’accés públic, i la de reduir la població de senglars obrint la porta a diversos procediments de caça.
En definitiva, la PPA s’ha etiquetat com un problema de sanitat animal, que es vol resoldre tancant i aïllant les zones on s’han localitzat animals infectats, ampliades progressivament segons han passat els dies, i han aparegut mes cadàvers infectats
I veient aquesta situació, des d’una posició personal totalment aliena al problema, des de la perspectiva de salut global, o d’una sola salut, potser mes conegut com a One Healt, un es planteja si realment som davant, només, d’un problema de sanitat animal.
Cal recordar que el Ministerio de Sanidad, aplicant la Llei General de Salut Pública de 2011, i les recomanacions de la OMS, ha aprovat un Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient 2022-2026, amb un enfocament One Health per a tractar els problemes de salut, reduir l’exposició a riscs i protegir la població.
El plantejament és que els límits a la salut no son operatius, i que cal un plantejament global, interdepenent, que contempli, al mateix temps, la salut humana, la salut animal, i els ecosistemes, sense oblidar que els canvis (clima, medi ambient, orografia, urbanisme) comporten riscs que afecten la salut.
Avui som davant d’un mon global, i d’actuacions globals, que demanen, correlativament, l’aplicació de mesures globals per a conservar y millorar la salut, amb l’establiment de sistemes de vigilància epidemiològica integrats.
La interacció de la salut humana, animal i ambiental demana l’aplicació de polítiques ambientals globals, que tinguin en compte la salut, com a element primari, bàsic pel desenvolupament de la vida, i això demana canviar l’enfocament dels projectes i de les actuacions, actualment adreçades, principalment, a l’atenció de les malalties, i a la cura de les persones malaltes.
Cal mantenir l’atenció sanitària de les persones malaltes, però, al mateix temps, cal millorar i incrementar els pressupostos destinats a programes que tractin sobre la millora de la salut des d’una visió transversal: medi ambient, animals, persones, perque avui sabem que el 60% (seixanta per cent) de les malalties infecciones que pateixen les persones venen dels animals, i dels 30 nous agents patògens coneguts darrerament, el 75 % son d’origen animal.
Podem veure que el SARS-CoV2, la pesta porcina africana en senglars, la grip aviar, que obliga a tancar els corrals d’aviram, la dermatosi nodular bovina, com a exemples que posen de manifest els vincles en l’àmbit de la salut, y acrediten que no és un fenomen aïllat, per la qual cosa demana un enfocament unitari i global, al que hom ha etiquetat amb l’expressió forana d’One Health.
j.corbella i duch
advocat
18/febrer/2026