Amb la celebració d’aniversaris, i/o centenaris, de tota mena, ens reafirmem també com a societat, i tenim ocasió de recordar persones i fets que han deixat empenta, i ens serveix com a referent.
Aquest 2 de setembre de 2023, es complirà el quatre-centè aniversari del traspàs de Francesc Vicens Garcia, poeta barroc i rector de Vallfogona de Riucorb, esdevingut en la mateixa data de 1.623. Per a mi un personatge, i un indret, gens llunyans, atès que soc nascut a Guimerà i, des de ben petit he sentit contar històries sobre el rector que, ara semblen una llegenda inventada..
García avui es considerat un gran poeta del barroc català, però publicà poc en vida, malgrat deixà escrits molts poemes que, posteriorment hem pogut conèixer i fruir de la seva lectura. Tampoc té gaires obres en prosa.
En uns temps convulsos pel bandolerisme, sembla que tingué bones relacions amb Pere Rocaguinarda (Perot lo Lladre) i amb el famós bisbe de Vic, Francesc Robusté, vinculat al bàndol dels “cadells”.
El seu prestigi literari portà a que fos contractat per l’Estudi General i la Paeria de Lleida, per a fer l’oració panegírica per l’elecció de rector de la universitat de Felip de Berga i Aliaga (valencià), que llegí davant els paers, el veguer i el claustre de la universitat, l’any 1613. Es compleixen, per tant 410 anys del discurs pronunciat per Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona de Riucorb, a la Paeria de Lleida.
No es tracta pas d’un poema burles i/o satíric dels que acostumava a redactar el rector, sinó d’un discurs erudit i seriós, que elogia la persona del nou rector de la universitat lleidatana, seguint els cànons teòrics establerts per aquest tipus de composicions. Partint d’una petició de benevolència, fa un elogi de les muses i de l’auditori. Continua una lloança del lloc d’origen del cognom Berga, relaciona la genealogia del personatge, explica els fets d’armes en que ha intervingut, fet esment de la batalla de Lepanto, i dels serveis fets a l’Església. La part final del discurs està dedicat a elogiar els coneixements del llatí i del dret del personatge, per la qual cosa, avala la seva elecció.
Es tracta d’un poema llarg, que inclou 736 versos, dividits en cinc parts, i distribuïts en 28 octaves reials, 18 silves, 36 quintets, 38 quartets, i, un sonet final.
El poema se singularitza per la seva seriositat i l’erudició que demostra l’autor, en el coneixement de la mitologia i dels clàssics, i fou reeditada per l’actual Universitat de Lleida, l’any 2019, amb un comentari del professor Albert Rossich, especialitzat en la literatura barroca catalana, i gran coneixedor de l’obra del rector de Vallfogona. També en podem trobar referències a internet.
Ara, quan va de baixa la calor de l’estiu, pot ser un bon moment per a retrobar l’obra del rector de Vallfogona de Riucorb, gaudir de la seva ironia, i superar les històries llegendàries sobre els personatge que hàgim pogut sentir, comprovant que també tenia una vesant seriosa, propera a la Universitat i als clàssics.
j.corbella i duch
advocat
16/agost/2023