D’enyorança es mor, deia el poeta; i també d’enyorança es viu, afegiria jo.
El sentiment de no voler marxar mai, de mirar el retrovisor del cotxe i veure com el poble s’allunya.
És aquest un estat, una condició de l’ésser humà, que ens porta a la recerca d’un consol.
Com sentir-me a prop de Guimerà, tot i estar tant lluny.
Diu la dita que “Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya”.
Així que vaig començar a cercar coses que em parlessin del poble.
Així va néixer la meva petita col·lecció.
Tot va començar amb un banderí que vaig trobar en un calaix, era una imatge del carrer de la Capella, després vindrien algunes coses de la guerra civil, algunes fotografies antigues...i poc a poc fins avui.
Vull compartir-ho amb vosaltres, espero que us agradi.
Si teniu quelcom en el fons d’un calaix, un quadre, una fotografia, un rebut, un cendrer, una postal...qualsevol cosa que ens parli de Guimerà, aquest és el lloc.
Josep M. de Cal Carreter.