LA TROBALLA

Rebia una fotografia on apareix en uns edificis i d’esquena un home, pregunto, és l’Argentera i l’Eleuterio ?.

Avui, 26 de maig es  una de les festivitats d’aquest sant :

San Eleuterio, protagonista del santoral del 26 de mayo

Hi ha però, altres celebracions :

https://www.santoral.com.es/santo/eleuterio

Desconec quan l’Eleuterio Verge Lleixà celebrava el seu sant.

L’edifici és la casa on vàrem viure els meus pares l’Antonio, l’Enriqueta i la meva germana Mercè, i on jo naixia a darreries de l’any 1950.

Marxava de l’Argentera amb només 5 anys, això feia que no tingui records “ personals”, tot el que fa referència a l’Argentera m’ho explicava el pare, la mare o la meva germana, quan ja vivíem a Sabadell.

No em fa doncs una especial emoció veure la casa, si i molt, veure a l’Eleuterio, al que se que li agradava molt aquest poblet del camp jussà de Tarragona, i que va ser per a mi un tiet estimadíssim, com la seva esposa Pepita i els seus fills i filles.

Jo celebro íntimament totes les festivitats de Sant Eleuterio

EL PAÍS DE LES ARTS

Penelles és el poble dibuixat. Hi ha grafítics i murals per tot arreu i les emocions regalimen per les parets. Mentre passejava embadalit vaig sentir que em transportava fins a un lloc diferent. A l’entrada d’aquell lloc imaginari hi havia un rètol que deia – Benvinguts Al País De Les Arts -. Vaig entrar i…. l’elegància estava en tots els racons. L’estètica era cuidada i conservada. L’excel•lència era la norma. L’educació era refinada. La gentilesa el seu estat natural. Un pensament mai molestava. Una opinió era respectada… Quan vaig tornar a la meravella de Penelles, portava un dubte dins del cap – l’art és només estètic o una filosofia de vida? -.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: l’art absolut és l’art de saber viure.

Francesc Estival Vilardell

ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.

Retratava una tímida Rosa de Nadal, el 22.5.2024 a Castellar del Vallès

El nom de rosa de Nadal s’atribueix a una llegenda cristiana: mentre cuidava el ramat d’ovelles durant l’hivern, una jove pastoreta anomenada Madelón va veure passar una caravana de persones. Es tractava dels Reis Maigs , que anaven a  Betlem  per adorat al  Nen Jesús i a portar-li presents per celebrar el seu naixement. Davant de tants regals, la pobra Madelón es va sentir desconsolada i trista perquè no tenia res per  a regalar al nounat.

Un àngel va transformar les  llàgrimes, que queien a la neu, en una esplèndida flor, que van anomenar rosa de Nadal.

Des de llavors, és costum col·locar alguns elèbors negres als pessebres i és una de les plantes nadalenques més populars.

És originària del centre i el sud d’Europa. De fet és habitual trobar-la als boscos i les zones muntanyoses, especialment a França. Això sí, és important tenir en compte que és una espècie protegida i, per tant, no es pot tallar sense autorització.

El seu nom, el·lèbor negre, es deu al color de les seves arrels, ja que es tracta d’una espècie rizomatosa. Les flors estan compostes per cinc pètals, generalment blancs, encara que poden adquirir també tonalitats roses. Al centre, hi trobem nombrosos estams. Les seves fulles són de color verd fosc i presenten un llarg pecíol.

El Helleborus niger és una espècie que floreix entre novembre i abril. I en ocasions també al maig almenys a Castellar del Vallès, oi?

O PORQUIÑO

M’explicaven que en comunitats petites i/o tancades,  o en indrets poc o gens industrialitzats,  el mètode per convèncer als “ indecisos “ és visitar-los i fer-los memòria, tots som fràgils i és tan fàcil perdre-ho tot, oi?

Aquest “ modus  operandi “  sembla que es practica ara també a nivell global, com exemple posem a l’inefable Javier Gerardo Milei (Buenos Aires, 22 de octubre de 1970),  o a nivell més “ nacional”  , els que ja sabeu, oi?.

Dissortadament com ja deia l’Ermessenda  de Valrà  “Tot el que és dolent s’encomana”.

EL SOLDAT POBRE

Un jove va néixer entre penúries. Sovint no hi havia res per menjar, vestia parracs, no era feliç. Per revertir la situació, es va fer soldat. Va ser destinat a una caserna situada en el Baix Guinardó de Barcelona, conegudes com les Casernes de Girona. En la caserna menjava cada dia, l’uniforme era colorista i elegant, tenia un llit i podia dormir sota cobert. A més li donaven un petit sou que lliurava a la seva família. Era feliç. La guerra va arribar i el van destinar a primera línia del front. En els primers combats va perdre la vida. El seu esperit es va negar a morir. Va vagar perdut buscant allà on havia sigut feliç, a la Caserna del Baix Guinardó. Va passar el temps i finalment la va trobar, però de la Caserna sols quedava el rellotge de la portalada d’entrada. La caserna s’havia convertit en els Jardins Del Baix Guinardó. L’esperit del soldat pobre es va quedar embadalit i va decidir quedar-se. Avui rodejat dels pocs bons records de la seva curta vida, l’esperit del soldat pobre voleia pel jardí i és feliç.


Cita de Svileta de Tessàlia: si vols arribar a poderós has de trobar qui necessiti fer les guerres per tu.

Francesc Estival Vilardell

DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.

A Catalunya en general, i al Vallès Occidental en particular, patim  en l’àmbit sanitari – i en altres – “ llistes de desesperació” .

Des de fa temps, visites a especialistes, intervencions quirúrgiques,  s’anul·len – cauen de la programació – sense cap raó lògica.

Tenim constància  de cirurgies cardíaques i àdhuc oncològiques  que s’ajornen arribat el dia, amb l’argument que les proves tenen un validesa de fins a 6 mesos.

Desprogramar  = Anul·lar una cosa que estava subjecte a un programa.

No tinc constància de denuncies, ni de l’actuació d’ofici de la justícia.

L’article 196 del Codi Penal, se centra en una variant especial i específica del delicte d’omissió del deure de socors   (quan és comès per personal sanitari). El tenor literal d’aquest article diu així: “El professional que, tot i estar-hi obligat, denegui assistència sanitària o abandoni els serveis sanitaris, quan de la denegació o abandó en derivi risc greu per a la salut de les persones, ha de ser castigat amb les penes de l’article precedent en la meitat superior i amb la d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, per un termini de sis mesos a tres anys”.

Les persones que pateixen una “ desprogramació “  tenen el comprensible temor que la formulació d’una queixa en l’àmbit sanitari, podria comportar-los un major període d’espera, i per descomptat, no es plantegen ni remotament interposar una denuncia davant la policia i/o els jutjats.

 

EL JARDI DEL SILENCI

Sovint l’esperit es perd entre angoixes i atribolaments. És l’ofec del final de la vida i una sensació de buidor interna s’apodera de tu. Per defensar-se la vida fa una desconnexió emocional. Res té importància perquè donar importàncies és dolorós. Per guarir aquesta malaltia hi ha punts de connexió. Són llocs on rodejat de silenci pots reflexionar i retrobar-te amb tu mateix. Un d’aquests punts de connexió és el petit Jardí del Silenci en el barri de gràcia.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: una dosis d’harmonies és la millor vitamina per créixer com a persona.

Francesc Estival Vilardell

 

CRÉIXER AMB SENY

El creixement demogràfic de Catalunya és inversament proporcional, a les inversions dutes a terme en els àmbits de la sanitat, l’educació, els serveis socials,  les infraestructures de comunicació i els transports públics.   Catalunya cada any augmenta la seva aportació als cabals públics, i veu com cada any es redueix en termes reals la inversió de l’estat.

CATALUNYA                                              ANDALUCIA                                  MADRID

1900    1.966.382                                            3.544.769                                  775.034

1950     3.240.313                                           5.647.244                                   1.926.311

1990      6.021.273                                          6.940.522                                   4.935.642

2023     8.005.784                                            8.584.147                                  7 .000.621

             32 106.5 km²                                    87 599 km²                                 8021,80 km²

M’explicava un metge traumatòleg que s’alegrava d’haver perdut la votació en la que es decidia que m’operaven el canell, trencat desprès d’una caiguda als 59 anys.  Atesa la manca de mitjans, humans i tècnics, a partir de determinades edats NO ES DESTINEN RECURSOS  a l’atenció sanitària de la “ gent gran “ en algunes patologies.

El creixement demogràfic és en bona mesura el causant d’aquestes praxis.

Les llistes de “ desesperació”  tendeixen a l’infinit, anys és considera una mesura “ normal”.

En l’àmbit social el panorama és colpidor.

Que els Partits “ aborígens “  defugin aquesta problemàtica és molt decebedor.

EL FOLLET AVARICIÓS

El món està excitat i ningú sap el motiu. Sembla ser que un Follet portat per la seva avarícia ens ha robat la paciència. El Follet sap que la paciència allarga la vida i vol viure més de cent anys. Mentrestant nosaltres vivim sense viure per falta de paciència. Des de fa anys estic buscat aquest bergant per tot arreu. L’he buscat per mars i muntanyes. He arribat a la intimitat de castells i barraques. He baixat a coves profundes. El darrer lloc on m’ha portat la meva follia ha sigut al riu soterrani de Labouiche. Navegant entre fantasmagories projectades per estalactites i estalagmites, he vist el què ha fet la natura pacientment i m’ha fet reflexionar. Crec que el lladre de paciències no és un follet, sinó és la meva actitud. Vull recuperar la tranquil•litat. Jo també vull viure més de cent anys, com el Follet avariciós.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: sovint busquem fora el que tenim dintre. 

Francesc Estival Vilardell

LA CONXORXA DELS POETES

En el País del Rei Oriol era època d’eleccions. La propaganda penjava per tot arreu. Hi havia una frase que es repetia constantment, deia “Prohibit Prohibir”. Ningú recordava que era una vella frase d’un temps passat ple d’enyors que van naufragar. Enfadats un grup de poetes van muntar una conxorxa. Entre tots van escriure un manifest. El van titular “Nosaltres Prohibim” i deia – nosaltres prohibim la indiferència del poble. Prohibim tenir por a canviar-ho tot. I prohibim no lluitar per la llibertat. Prohibim no somiar. Prohibim no tenir il·lusions. Prohibim ser un poble xai -. Amb aquell manifest van empaperar tota la propaganda dels polítics i… no va servir de res.

Cita de Svileta de Tessàlia: li diuen utopia fins que s’esdevé realitat.

Francesc Estival Vilardell.