L’Elisa Ros Barbosa ( Barcelona, 1958 ),  reduïda a E. Ros, per obra i desgracia d’un sistema que “ invisibilitza “  a les persones, retratava l’any 1982, Ermita/Santuari de la Mare de Déu de la Roca. Escart. Guingueta d’Àneu, la (Pallars Sobirà)

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/71580

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-roca-la-guingueta-daneu

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25524

Construcció penjada a mitja paret rocosa, que aprofita com a paret en un costat. S’aixeca sobre unes arcades i contraforts de dimensions molt superiors a les de l’ermita. La nau és llarga i estreta; un petit presbiteri comunica amb l’absis poligonal, de costats irregulars i desplaçat respecte de l’eix de la nau, que es cobreix amb volta d’arestes.

Un gran cor de fusta ocupa bona part de la nau, per donar-hi més capacitat. La porta d’arc de mig punt es troba a ponent, per damunt de la qual s’obre una espitllera; a un costat d’aquesta façana hi ha una petita espadanya.

Antigament la coberta devia ser a dues aigües, però avui només en té una.

L’església es va restaurar l’any 2002 i s’hi va modificar la coberta seguint l’estil arquitectònic del Pallars Sobirà, amb una estructura de fusta i teules de llicorella.

https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/261992/376593

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-roca-escart.html

El Pallars sobirà,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.

Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d’Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

El precedent de la darrera detenció d’un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 – Castell de Montjuïc, 15 d’octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Quela Marededéu    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis … , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús “ no tenen vi“,  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,…, s’adrecés novament , ara per dir-li  ” no tenen Pau”

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,…

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

El Josep  Camprubí Sensada   i Ramon Marti Castello, en el seu excel·lent  treball, EL MONESTIR CAROLINGI DE SANT SALVADOR DE MATA (L’ESPUNYOLA, BERGUEDÀ)

https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/189004/262475

Diuen que al  seu  parer,  l’actual  Roc  de  Sant  Salvador  és  el  lloc  més  idoni  per  l’emplaçament de la guàrdia descrita l’any 899 a la dotalia del monestir.

Cap a mitjan segle X, un cop la frontera és lluny i s’ha consolidat plenament la zona sota domini cerdà, aquesta denominació es transforma en la Torre de les Bromes o de la Boira(Turrem Nebule), l’actual topònim Torneula.

De fet, potser correspon a una torre de planta quadrangular el fragment de mur fet amb obra gruixuda d’opus spicatum que s’observa en una de les estances maldestrament identificades amb el monestir.

 D’altra banda, cal observar també que, a nivell físic, aquest emplaçament correspon a un cingle o penya-segat imponent que, vist des del Baix Berguedà, sembla tot ell com una torre. Seria, en tot cas, vers la fi  de l’època moderna quan s’hi construiria un mas que s’abandonaria en plena època contemporània i que traspassaria el nom a  una  altra  construcció  propera  que  actualment  s’anomena  Torneula,  un  lloc  que  també prospectàrem i que no ens ha proporcionat cap indici medieval

Al cas de Mata, en prospecció arqueològica es comprova que l’edifici fins ara identificat com el monestir, situat al Roc de Sant Salvador, correspon al mas abandonat de Torneula i que , originàriament fou  l’emplaçament d’una guàrdia

Que Sant Salvador i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels capolatencs, berguedans,  barcelonins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís … , pescadors , pagesos, ramaders ,menors no acompanyats,  exiliats polítics ,. ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.