“Res abans que la fe“
Fa al·lusió a la garantia de veracitat i confiança que ofereix un document notarial. Significa que res és més important per a un notari que l’honestedat, la veritat i la seguretat jurídica.
Sovint la realitat supera la ficció, un exemple us ho farà entendre millor , una persona gran – que ha perdut recentment una filla de 56 anys, i que al ensems , l’únic familiar que li queda , el seu germà, està hospitalitzat desprès d’una severíssima intervenció quirúrgica – compareix en companyia d’un subjecte que sidentifica com “ el taxista “, i diu que li vol donar la casa i una plaça d’aparcament, el notari s’ha de malfiar i molt més encara si detecta que respon amb vacil·lacions, no entén bé l’abast de la donació o sembla pressionada per tercers, el deure de cura – EL DEBER DE CUIDADO – obliga al notari a no limitar-se a “fer signar” i prou. En aquest cas, ha de verificar de manera reforçada que el consentiment és lliure i que la persona té capacitat suficient en aquell moment, i per dissipar dubtes – i salvar la seva responsabilitat – ha de demanar un informe mèdic, i ajornar l’autorització, o fins de no rebre l’informe mèdic , o de rebre’n un que confirmi les seves dubtes denegar-la, i posar els fets en coneixement de l’Autoritat.
Què implica aquest deure; el notari ha d’assegurar-se que l’atorgant comprèn la naturalesa i les conseqüències de la donació, i que no hi ha indicis de manipulació, coacció o incapacitat mental rellevant.
Quan hi ha dubte seriós, la prudència professional exigeix reforçar el judici de capacitat amb mitjans addicionals, com una valoració mèdica o una comprovació més intensa de la voluntat real de la persona.
Un altre exemple pràctic, una senyora de 84 anys compareix per donar diners a una cuidadora, però durant la entrevista no sap explicar per què fa la donació, confon la identitat de la beneficiària i deixa entreveure que “li han dit que signi”. El notari, abans d’autoritzar res, ha de suspendre o reforçar la comprovació, perquè podria no existir un consentiment plenament lliure i informat.
Si després de parlar-hi amb calma i, si escau, amb un informe mèdic, es confirma que entén perfectament l’acte i que decideix per ella mateixa, la donació es pot autoritzar; si no, s’ha de rebutjar.
El deure de cura no és només una formalitat: serveix per protegir la persona vulnerable i per evitar que una donació es formalitzi quan hi ha dubtes raonables sobre la llibertat del consentiment i/o la plena capacitat mental.
Si un notari no compleix el deure de cura i autoritza una donació quan hi ha dubte raonable sobre la llibertat del consentiment o la plena capacitat mental de la part, la infracció més directa és el delicte de falsedat en instrument públic (art. 390 del Codi Penal), perquè el notari falta a la veritat en la narració de fets essencial (comprovar capacitat i voluntat lliure), o suposa en un acte la intervenció de qui no estava realment capacita o lliure
Penes
Per l’art. 390, la pena per una autoritat o funcionari públic (el notari és funcionari públic) és:
Presó de 3 a 6 anys;
Multa de 6 a 24 meses;
Inhabilitació especial de 2 a 6 anys per l’exercici del càrrec.
Altres conseqüències
Nul·litat civil de la donació per incapacitat o per vici del consentiment (coacció, manipulació);
Responsabilitat civil del notari pels danys i perjudicis causats als clients o tercers;
Responsabilitat disciplinària col·legial (expulsió, suspensió).
Si us trobeu en una situació similar, adreceu un escrit a :
COLEGIO NOTARIAL DE CATALUNYA
Carrer del Notariat, 4
08001 Barcelona
Poeu presentar-ho mitjançant una Oficina de Correus, en un sobre obert i demanant que us posin el segell amb la data a la vostra còpia.
Un cop enviat, podeu presentar denuncia als Mossos d’Esquadra.
