MAI RENDIRSE !

No lluitar contra el què és,

és una actitud estimable i intel·ligent, per a no perdre  el temps de bades.

A estones de la vida, cal esser molt pragmàtic i aprendre a fer  els esforços indispensables i amb sapiència.

Així,  com en un dia enteranyinat i nigulós cauen gotes de pluja; també en segons quins instants,  descendeixen gotes de dolor, que et xopen l’ànima i  et deixen  l’agre regust d’absència.

Estic tan acostumat a renàixer, 

que una sotragada més

no em fa gaire por,

doncs he sortit victoriós  de  batalles, 

molt més dures.

Sempre es tracta de creure fermament,  amb un mateix i no deixar mai, que el corcó de la por,

 faci niuada dintre el teu cor.

Avui,

en aquest diumenge plàcid i plujós, 

deixaré que poc a poc,

es vagin curant  les meves ferides, per tindre prou consciència,

i  fer el camí  que fa tanta estona m’he proposat i  no penso trair.

Josep Bonnín i Segura.  Vilafranca de Bonany.  8 de setembre de 2024

EL DARRER VIATGE

Me’n aniré  i als palestins els continuaran matant

Els africans moriran a la mediterrània

O explotats com esclaus

Continuaran les màfies

La corrupció, el lawfare,…

aquells que em van estimar també se’n aniran

i el poble es farà nou cada any

Jo  però, haure marxat, 

seré un altre,

sense llar,

, sense pou blanc,

sense cel blau i plàcid…

 

 

LAWFARE

El terme ‘lawfare’ està format pels mots anglesos law (‘dret’) i la truncació del mot warfare (‘guerra’), i designa l’estratègia consistent a utilitzar sistemàticament l’acció judicial contra una ideologia política o un grup social, polític o ètnic que hi està vinculat.

Hi ha qui pensa que aquesta mala praxis és una novetat, res més lluny de la veritat, l’1 d’abril de 1939, triomfava un alçament armat contra un govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC, la II República.   Els “ vencedors”  jutjaven i en massa casos assassinaven als que havien lluitat en defensa de la legalitat i la legitimitat.

Els  fills, nets, besnéts continuen persistint en  fer el que calgui, perquè es mantingui “l’statu quo”.

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA ROCA. ESCART. LA GUINGUETA D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

L’Elisa Ros Barbosa ( Barcelona, 1958 ),  reduïda a E. Ros, per obra i desgracia d’un sistema que “ invisibilitza “  a les persones, retratava l’any 1982, Ermita/Santuari de la Mare de Déu de la Roca. Escart. Guingueta d’Àneu, la (Pallars Sobirà)

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/71580

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-roca-la-guingueta-daneu

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25524

Construcció penjada a mitja paret rocosa, que aprofita com a paret en un costat. S’aixeca sobre unes arcades i contraforts de dimensions molt superiors a les de l’ermita. La nau és llarga i estreta; un petit presbiteri comunica amb l’absis poligonal, de costats irregulars i desplaçat respecte de l’eix de la nau, que es cobreix amb volta d’arestes.

Un gran cor de fusta ocupa bona part de la nau, per donar-hi més capacitat. La porta d’arc de mig punt es troba a ponent, per damunt de la qual s’obre una espitllera; a un costat d’aquesta façana hi ha una petita espadanya.

Antigament la coberta devia ser a dues aigües, però avui només en té una.

L’església es va restaurar l’any 2002 i s’hi va modificar la coberta seguint l’estil arquitectònic del Pallars Sobirà, amb una estructura de fusta i teules de llicorella.

https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/261992/376593

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-roca-escart.html

El Pallars sobirà,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional.

Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d’Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

El precedent de la darrera detenció d’un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs21 de juny de 1882 – Castell de Montjuïc15 d’octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Quela Marededéu    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis … , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús “ no tenen vi“,  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,…, s’adrecés novament , ara per dir-li  ” no tenen Pau”

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,…

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

TRAIR ALS TEUS PER ASSOLIR LA FAMA IMMORTAL.

Hi ha maneres molt senzilles d’assolir la “ fama “ ,  una de les més antigues sens dubte és la de vendre als teus, recordeu el passatge de l’Anunci de la traïció de Judes?

Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.

Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:

¿No soc pas jo?

Jesús els respongué:

Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat.

El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell,  però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.

Jesús és detingut

És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.

A l’instant se li va acostar i li digué:

Rabí!

I el besà.

Mort de Judes

Aleshores Judes, el qui l’havia traït,  quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables,   i els digué:

He pecat entregant a la mort sang innocent.

Però ells li contestaren:

I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.

Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.

Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:

No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.

Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang.  Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:  Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites  havien avaluat, i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.

 

CAMI DE GRATITUD

El què faig per intentar modificar el meu món,  és no lluitar contra res ni amb mi mateix.

He arribat a aquesta conclusió,  després de molts anys de corrua per la vida.

Lluitar contra el què no està en les teves mans modificar-ho,  considero que és un doi, que no ajuda a ningú,  i és un dispendi energètic absurd .

M’estim més aportar la meva pau, harmonia,  concòrdia i empatia.

T’ajuden a prendre les millors decisions aquestes actituds  i no ficar més brutícia,  sinó més amor i comprensió.

Amagar-se d’un mateix,  per no ser prou honest, per encarar-se a les seves pròpies pors, és funcionar com un cranc.

És un escapament flagrant que ens porta a patir més del necessari.

Som qui som.

No me’n penedeix de cap de les vivències que he passat i havia de passar

fins arribar al què som.

No cal renunciar

ni oposar-nos a res del què vivirem en el passat,

ni tan sols condemnar-lo.

Actuarem amb la consciència que disposàvem en aquell moment.

Així de clar.

Del contrari no seríem qui som ara mateix.

Què podríem haver fet les coses d’altres maneres?

Clar que si.

Condicionades a la capacitat que teníem de resolució quan succeïren.

No ens castiguem,  no existeixen les culpabilitats,  això és una creació mental que ens allunya de la nostra pròpia essència.

El què passà, passà.

Ha estona,  vaig emprendre  el camí de la gratitud.

Tot el què he viscut, m’ha servit d’aprenentatge i després aquestes lliçons,  han estat aplicades a la meva vida.

Podria ser la meva definició de maduresa.

He d’agrair tant a la Vida, malgrat a vegades l’hagi sentit una mica dura amb mi,

que per acabar i acomiadar-me, sols se m’ocorre una paraula:

GRÀCIES, GRÀCIES,I GRÀCIES.

Josep Bonnín i Segura . Vilafranca de Bonany . 22 de juliol de 2024

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CERVELLÓ ABANS DE L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA II REPÚBLICA. CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

A Catalunya tenim un tresor d’imatges :

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany

Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877 – Barcelona, 6 de setembre del 1957) retratava  abans de 1936, una església que l’empresa encarregada de la digitalització no informava – l’arxiu Jaume Oliveras i Brossa és un dels més “ alterats”, i sospitem que la condició de prevere sinó l’arxiu, li salvava la vida – . El feixisme va ser i és una tragèdia per ala humanitat.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/10022/rec/521

Localitzava l’església, aixecada inicialment sota l’advocació de la Santa Creu, sant Esteve i sant Dalmau, a finals del segle XI  va  ser plena propietat dels Cervelló i aquests en modificaren l’advocació principal, que va passar a ser la de Sant Esteve. A començament del segle XX es va procedir a la seva restauració i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l’advocació de Santa Maria de Cervelló.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/de-la-santa-creu-santa-maria-de.html

https://www.todocoleccion.net/fotografia-antigua-gelatinobromuro/ermita-cervello-barcelona-iglesia-c-1955~x50629367

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-santa-maria-de-cervello-cervello.html

El nombre de cervellonins  es mantindrà per sota del miler fins al cens de 1970, on consten  2.338 veïns, que es més que duplicaran en vint anys 5.279, l’any 1990, i que augmentaven fins als 9.469 al tancament de l’exercici 2023.

Farem seguir la publicació a mdc@csuc.cat amb el prec que esmenin la informació.

Caldria una tasca col·lectiva – aquí podria anar bé, l’ús de la intel·ligència artificial –  per revisar i identificar les imatges dels Fons Fotogràfics Catalans.  A nivell particular fem el podem , és a dir, poc.

 Que  Santa Maria de Cervelló  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    cervellonins , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis … , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA GUÀRDIA DEL ROC DE SANT SALVADOR. TURREM NEBULE. TORNEULA. CAPOLAT. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

Suposat Sant Salvador de Mata

El Josep  Camprubí Sensada   i Ramon Marti Castello, en el seu excel·lent  treball, EL MONESTIR CAROLINGI DE SANT SALVADOR DE MATA (L’ESPUNYOLA, BERGUEDÀ)

https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/189004/262475

Diuen que al  seu  parer,  l’actual  Roc  de  Sant  Salvador  és  el  lloc  més  idoni  per  l’emplaçament de la guàrdia descrita l’any 899 a la dotalia del monestir.

Cap a mitjan segle X, un cop la frontera és lluny i s’ha consolidat plenament la zona sota domini cerdà, aquesta denominació es transforma en la Torre de les Bromes o de la Boira(Turrem Nebule), l’actual topònim Torneula.

De fet, potser correspon a una torre de planta quadrangular el fragment de mur fet amb obra gruixuda d’opus spicatum que s’observa en una de les estances maldestrament identificades amb el monestir.

 D’altra banda, cal observar també que, a nivell físic, aquest emplaçament correspon a un cingle o penya-segat imponent que, vist des del Baix Berguedà, sembla tot ell com una torre. Seria, en tot cas, vers la fi  de l’època moderna quan s’hi construiria un mas que s’abandonaria en plena època contemporània i que traspassaria el nom a  una  altra  construcció  propera  que  actualment  s’anomena  Torneula,  un  lloc  que  també prospectàrem i que no ens ha proporcionat cap indici medieval

Al cas de Mata, en prospecció arqueològica es comprova que l’edifici fins ara identificat com el monestir, situat al Roc de Sant Salvador, correspon al mas abandonat de Torneula i que , originàriament fou  l’emplaçament d’una guàrdia

Que Sant Salvador i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels capolatencs, berguedans,  barcelonins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís … , pescadors , pagesos, ramaders ,menors no acompanyats,  exiliats polítics ,. ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CORREGÓ. LA PORTELLA. EL SEGRIÀ. LLEIDA

la Maria Carme Vidal Torruella, retratava l’any 1982, Capella de Corregó. La Portella. El Segrià. Lleida.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/85660

Els oratoris, capelles, ermites,  santuaris,  esglésies, basíliques,…, del culte catòlic SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE,  estan advocats a alguna sant/a, Marededéu,.., en alguna ocasió trobareu que s’identifica a la Marededéu com a Santa Maria, això és una heretgia, el Concili d’Efes,   va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

Esbrinava amb l’ajut del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin)  que la capella s’aixecava al segle XX,  sota l’advocació de Sant Antoni Abat, en substitució d’una anterior, i que avui està dessacralitzada.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14647

https://relatsencatala.cat/relat/la-capella-de-sant-antoni-abat-de-la-masia-de-corrego-la-portella-el-segria/1071021

És important, MOLT important, deixar  testimoni fefaent de la nostra història,  “qui perd els origen perd la identitat”, el REINO no durarà eternament.

 Que Sant Antoni Abat  , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  portellans , barcelonins    ,  urgellencs,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.

Llegia que l’exercit ha retornat l’edifici a l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.

https://www.elmundo.es/loc/famosos/2023/02/04/63dd232cfc6c83ae7c8b45aa.html

https://www.eltriangle.eu/es/2023/03/31/defensa-y-sant-andreu-de-llavaneres-firman-el-acuerdo-para-ceder-en-el-municipio-la-torre-marti/

https://ajllavaneres.cat/document.php?id=19001

La confiscació de bens i la inscripció “ irregular” va ser una pràctica molt comú per part dels sediciosos quan assolien la victòria enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  el que és força inusual és que gràcies a l’arxiver Lluís Albertí Serra, el fet hagi sortir a la llum, i finalment – més val tard, que mai – l’edifici es retorni al seu legítim propietari.

Això succeïa en altres pobles del nostre litoral :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/la-musclera-tamariu-palafrugell.html

No hi ja gaires dades de la casa :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45826

Potser ja “ toca”  que a casos com aquest se’ls doni el ressò que es mereixen, oi?.