IN MEMORIAM. SAFAREJOS PÚBLICS DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA

El Josep Salvany Blanch visitava l’any 1912 Santa Coloma de Queralt, aleshores funcionaven encara els safarejos  públics, Safareig i creu a Santa Coloma de Queralt

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Vallfogona%20de%20Riucorb

Feia més feina,  el Josep Salvany Blanch, en un altre país, seria reconegut amb els més alts honors.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/santa%20coloma%20de%20queralt

També amb menys activitat, els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Santa%20coloma%20de%20Queralt

Havíem publicat :

LLOCS INOBLIDABLES: L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/llocs-inoblidables-lhostal-colomi-de.html

SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/01/santa-coloma-de-queralt-la-conca-de.html

FAÇANA DE SANTA MAGDALENA AL PATÍ D’ARMES DEL CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/facana-de-santa-magdalena-al-pati.html

CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/castell-de-santa-coloma-de-queralt-la.html

Marta de Queralt [ En record dels catalans de la Diàspora ]

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/marta-de-queralt-en-record-dels.html

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE BELL-LLOC, MAL DITA SANTA MARIA . SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/esglesia-de-santa-maria-de-bell-lloc.html

RENTADORS PÚBLICS DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/rentadors-publics-de-santa-coloma-de.html

EL CRIST DE LA MANSUETUD

https://guimera.blog/contesnadal/el-crist-de-la-mansuetud/

IES JOAN SEGURA I VALLS, SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/05/ies-joan-segura-i-valls-santa-coloma-de.html

PORTAL DE SANOU, DE CERVERA I/O DEL SENYOR . LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/portal-de-sanou-de-cervera-io-del.html

L’ESTRELLA , TEATRE MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/10/lestrella-teatre-municipal-de-santa.html

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE SANT PERE NOLASC DEL MAS DEN BRIÀS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/01/in-memorian-de-la-capella-de-sant-pere.html

SANT MIQUEL DE LA PORTELLA. L’ESGLÉSIA ESPOLIADA.SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/sant-miquel-de-la-portella-lesglesia.html

LA PLAÇA MAJOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/08/la-placa-major-de-santa-coloma-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/09/esglesia-parroquial-de-santa-coloma-de.html

SANT VICENÇ D’AGUILÓ EN TERME DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ, CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/sant-vicenc-daguilo-en-terme-de-santa.html

ESCORXADOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/escorxador-de-santa-coloma-de-queralt.html

ERMITA DE SANT MAGI DE LA BRUFAGANYA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/10/ermita-de-sant-magi-de-la-brufaganya.html

EL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/el-cementiri-municipal-de-santa-coloma.html

DE LA PLAÇA DE LES ERES A LA PLAÇA MAJOR. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ/ABANS LA SEGARRA JUSSANA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/06/de-la-placa-de-les-eres-la-placa-major.html

FAÇANA DE L’ESGLESIA DE SANTA MARIA DE MAGDALA DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ/ABANS BAIXA SEGARRA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/06/facana-de-lesglesia-de-santa-maria-de.html

A SANTS I/A MINYONS,…, DINAR A L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA. TARRAGONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/10/a-sants-ia-minyons-dinar-lhostal-colomi.html

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA POBLA DE CARIVENYS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-escola-de-la-pobla-de.html

La darrera sortida que fèiem amb la Irene Tironi Laporta, era justament a les  restes del Castell de quer-alt i a la seva capella  advocada  a  Sant Cristòfol/ Menna

QUER-ALT, LÍMIT DE L’ANOIA.

https://guimera.blog/coneixer/quer-alt-limit-de-l%e2%80%99anoia-%e2%80%8f/

Enviaré aquesta publicació a :

revistalasegarra@premsacomarcal.cat , lasegarra@eltafaner.com, eltafaner@eltafaner.com

Ens agradaria  que se’n fessin ressò.

També a la pàgina   Santa Coloma de Queralt , que administrava per evitar-ne el tancament.

https://www.facebook.com/groups/23620729158

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. MOLÍ DE BAIX DEL SENYOR. GUIMERÀ. LA VALL DEL CORB. L’URGELL

Passaven per Guimerà els amics del Fons Estudi  de la Masia Catalana :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Guimer%C3%A0

El Josep Salvany Blanch  :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Guimer%C3%A0

Cap dada de les masies  Ca la Manela, Ca la Peça, Cal Bover, Cal Cacauero, Cal Cèlia,     Cal Jurminet, Cal Petrus , Cal Rauet,   Cal Sebastianet, Cal Sebastià Llor , Casa del Bover, l’Agoit del Cec, la Mundeta, Mas de la Mariona,     Mas del Margalló, Masia Relat de Baix,.., no trobava, potser perquè no existeix el Catàleg de Masies de Guimerà.

H ha noticia d’alguns molins :

MOLÍ NOU

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29779

MOLI DE L’ARMENGOL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29782

MOLI DE COLOMINES

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29783

MOLÍ DEL SENYOR – MOLÍ DE DALT DEL SENYOR

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29780

MOLÍ DE BAIX DEL SENYOR

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29781

Llegia a Patrimoni Gencat;  no en queda res del que havia estat molí fariner del Senyor de Guimerà i que després fou molí d’oli.

Situat cap a la part baixa del vessant on s’assenta el poble, funcionava amb l’aigua que rebia de la bassa situada al carrer de la Bassa, situat just 20 metres en línia recta al nord, per damunt,  on hi havia la bassa hi ha un espai en forma de plaça irregular esglaonada, amb replans i escales. La casa situada en el punt més alt és cal Tous.

 

La façana principal abocant en un curt carreró que arrenca del c/ de les Piques, prop del portal del Coix.

Interiorment, és un edifici completament reformat, de planta baixa i pis, i només a la façana es conserva una part de l’antiga fesomia, amb el parament de pedra vista irregular rejuntada.

S’hi obren dues portalades emmarcades en pedra ben tallada, a la dreta en arc escarser, i a l’esquerra en arc molt rebaixat i amb un escut a la clau on figura l’any 1830, les inicials JN, l’anagrama de Maria i l’anagrama de Crist.

Just damunt d’aquest hi llueix un treballat escut dels vescomtes d’Évol amb els símbols de la casa dels Castre-Pinós: les barres catalanes, l’estel dels Castre, les pinyes dels Pinós i la barra en diagonal dels So, vescomtes d’Évol, tot plegat amb la corona al capdamunt atès l’origen reial de la nissaga.

Al pis, s’hi obren dues finestres, una obrada modernament a l’esquerra i a la dreta una més noble, probablement procedent de l’antic edifici, allindada, ben emmarcada i vertical i amb la incisió conopial a la llinda.

L’edifici degué ser transformat l’any 1830 (data inscrita a la llinda del portal) i de nou l’any 1911, quan va esdevenir un col·legi de monges.

COL·LEGI DE LES MONGES DE GUIMERÀ

Als anys seixanta es va convertir en sala parroquial i posteriorment en el Casal de Guimerà, i s’hi va col·locar l’escut dels vescomtes d’Évol.

Al seu interior, tot i que molt reformat, a sota l’escenari s’hi conserva una roda de molí de l’antic complex.

Atès que  guimera.info disposa de material gràfic i fotogràfic, potser no seria difícil  confegir el Catàleg de de Masies, oi?

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

DIUMENGE 25.2.024. PASSADA EN RECORD I MEMÒRIA DE SANT ANTONI ABAT

Feia un dia inusualment hivernal, malgrat això, agafava la màquina i un any mes, anava a retratar la passada.

Antoni Abat, conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d’origen egipci.

Va néixer en el si d’una família  amb molts recursos econòmics ,  va   quedar-se orfe de ben jove, i va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades, i es va retirar al desert on passà la major part de la seva vida  vivint com un ermità.

Es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l’ergotisme que curaven els antonians.

Se’l considera patró dels animals, dels pagesos i dels traginers

El 17 de gener, dia de la seva festa, se celebrava  amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs, actualment però, la celebració llevat d’algunes grans poblacions, es va fent en els festius successius.

Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat.

S’explica que Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo (Lisboa 1195 – Pàdua 1231) , li tenia gran devoció, i escollia el seu nom en entrar a formar part de  l’orde franciscana. Per aquesta raó, malgrat que el dia de sant Antoni de Pàdua es celebra el 31 de juny, avui els que portem aquest nom, ho celebrem també.

A tots els que s’esforcen en mantenir aquesta tradició els ho agraïm infinitament.

FILOSOFIA DE CANTONADA

Mirant la televisió, em vaig sentir un esclau. Sobtadament  em vaig marejar i estava a punt de rendir-me. Espantat vaig sortir de casa i em vaig perdre pel barri. Tantes opinions, discussions, xerrameca i mai donen una solució. Ans al contrari, els seus embolics són el problema. Tot va canviar quan vaig trobar un paper enganxat en una cantonada que deia -si vols veure el cel sols has d’alçar la vista i no esperar que algú t’expliqui com és -. Signava l’Associació de Filòsofs de Cantonada. Ho vaig entendre immediatament, hi ha coses que ningú les pot fer per mi… per exemple la meva opinió.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si vols estar ben informat, hauràs de buscar allò que els poderosos t’amaguen.

Francesc Estival Vilardell

CELÍSTIA BESONIANA

Es coneix amb el nom de “Celístia Besoniana” el resplendor acolorit i pampallugant que es produeix en el riu Besos a la tardor. Es pot percebre amb especial vigor en la primera quinzena d’octubre. El motiu són els amors perduts.

Des de sempre, els joves dels pobles per on el riu passa, van a la vora de la corrent per jurar-se fidelitat. Els juraments d’amor són més freqüents en la primavera, que entremaliada tot ho belluga. En aquesta estació les il•lusions neixen vorejades pels colors de totes les flors i creixen entre núvols luxuriosos. Seguidament ve l’estiu que primer escalfa, després calenta i finalment crema les passions dels enamorats. Aleshores la decepció substitueix a la il•lusió. Els enamorats desenganyats van a llençar al riu els desamors.

Tanmateix els desenganys no es resignant a morir i lluitant per salvar la relació. Apassionament neden contra corrent per tornar dins del cor que els ha llençat. L’esforç es tremebund i irritant. La ràbia de la lluita dels desamors, crea una fricció que es converteix en una suau energia lumínica. Malauradament la majoria acaben defallint. Són pocs els que tornen a omplir cors i restablir relacions perdures. De mica en mica la corrent se’ls endú fins desembocar a la mar que els engoleix i els fa desaparèixer.

Cita de Svileta de Tessàlia: els amors caiguts sempre tindran la llum de l’enyor.

Francesc Estival Vilardell

CAN TOSCA & CAN CASALS, LA CASA ON VA NÈIXER EMILIA CARLES TOLRÀ, MARQUESA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. CABRILS. EL MARESME

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Olot, 1955) retratava l’any 1931, Façana de Can Casals amb rellotge de sol, Propietari: Antigament dels Pastor, ara del Sr. Carles Tolrà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5730/rec/6

La casa existeix encara i a la fitxa de Patrimoni Gencat els Pastor no apareixen; Antoni Tolrà, passamenter, ciutadà de Barcelona a l’any 1612 deixa el dret de patronat a Joan Tolrà, pagès i germà seu. Els darrers beneficiats i patrons són del 1733 presentats per Francesc Tolrà, pagès del veïnat del Sant Crist.

De l’any 1816 al 1844, Josep Vehils i Roure, presentat per Josep Avellà, pagès de la parròquia de Cabrils; i Josep Tolrà el 1844 presentat per Domènech Tolrà i Avellà.

M’explicaven que va néixer en aquesta casa Emilia Carles Tolrà ( Cabrils, Maresme, 28 d’octubre de 1.848 + Cabrils, Maresme, 24 de setembre de 1915 ) que serà ennoblida com a marquesa de Sant Esteve de Castellar.

El títol està vacant d’ençà del traspàs de l’Emili Carles-Tolrà i Bofill (1927-2013), 4t marquès de Sant Esteve de Castellar.

Avui la casa s’ofereix per a la celebració de cerimònies:

https://www.masiacantosca.com/

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS

Aigua del planeta terra, algunes dades interessants, ara que quasi no tenim aigua per beure.

El nostre planeta és un espai tancat, no entra ni surt aigua,  disposem actualment de la mateixa quantitat de la qual disposaven els dinosaures fa 65 milions d’anys.

Els oceans, que cobreixen dos terços de la superfície terrestre amb una profunditat típica de 3.000 a 5.000 metres.

Les glaceres que cobreixen part de la superfície continental. Sobretot els dos casquets glacials de Groenlàndia i l’Antàrtida, però també glaceres de muntanya i volcà, de menor extensió i gruix, en totes les latituds.

L’aigua subterrània, que es troba embeguda en roques poroses de manera més o menys universal.

Les banquises, capes de gel marí flotant d’entre 1 i 20 metres de gruix.

Llacs i rius, aigua circulant.

L’anomenada aigua “ es espera de consum”  que és aquella emmagatzemada en conduccions de transport – generalment en pèssimes condicions – , i que malgrat no s’ha calculat  mai, ni de forma aproximada és una xifra estratosfèrica. Penseu només en les urbanitzacions i segones residències a les comarques del Vallès, Occidental i Oriental.

En l’atmosfera en forma de vapor d’aigua i núvols.

En la biosfera, formant part de plantes, animals i éssers humans. Aquest és un punt interessant, l’augment de població, suposa una “ retenció “ de molt impacte. Més persones és igual a Menys aigua disponible 

Tota l’aigua del planeta es pot classificar en aigües oceàniques (l’aigua present als oceans) i aigües continentals, on trobem tots els altres dipòsits d’aigua. El contingut total d’aigua del planeta s’estima en 1.400 trilions de litres, aproximadament 1,4 × 1021 kg. La major part, un 97,23%, l’emmagatzemen els oceans; els casquets polars un 2,15%; i els aqüífers, la veritable reserva per a l’home, un 0,61%. Els llacs contenen el 0,009%, mentre que la xifra disminueix als mars interiors a un 0,008%. La humitat del sòl acumula el 0,005%, l’atmosfera el 0,001% i els rius tan sols un 0,0001% del total. Aquesta quantitat ha estat circulant sempre per la Terra, originant i conservant la vida en ella

Això cal posar-ho en context, i dissortadament en els nostres dies, la critica situació econòmica ha donat lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania, això explica que pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA.., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.

Colpeix la lectura de noticies com ” Decenas de personas jalean a los narcos mientras asesinan a dos agentes de la Guardia Civil en Barbate”

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s’ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

L’AVI EMPATOLL

Es va fer famós entre els amics un vell que sols explicava mentides. Escoltant els seves històries et traslladaves a un món desitjat. Tenia carisma, era màgic, però era mentider. Un dia em vaig atrevir a preguntar-li perquè s’empatollava tant. Ell ho va negar. Va fer veure que s’enfadava i em va explicar una empatollada, va dir – hi havia un jove que sempre deia la veritat. La veritat és incomoda i costa d’acceptar. Aquell jove sempre estava sol. Un dia va mentir i es va convertir en el centre del grup. Aquell dia, el jove, va descobrir que la gent preferia escoltar el que desitja que saber la veritat -. Els contes són contes, però no sempre. Vaig tenir la sensació que, aquell vell, havia dit la veritat. Atès que feia molts anys que no deia una veritat, la va disfressar de conte. Vaig tornar a casa una mica trist, però em va consolar pensar que l’avi empatoll avui no està sol, està rodejat de gent que escolta les seves empatollades.

Cita de Svileta de Tessàlia: sovint la mentida que ens arriba és allò que ens mereixem.

Francesc Estival Vilardell

SANT BLAI

Lluny són els records del passat, 

quan a l’església de Santa Eulàlia,

anava amb la tieta Margalida, 

a beneir caramels i barres de regalèssia,  ,

en la celebració de la festivitat

d’aquell sant  armeni ,  metge, bisbe  i anacoreta.

Quan el rector, m’untava el coll,

fent el senyal de la Creu

amb oli beneït

per quedar protegit de malalties de la gargamella, no puc recordar la oració que recitava.

Lluny els records,

no sé si massa…

L’església plena, i els infants amb cistelletes de vímet o llata, altres

amb panerets petits, plens de diverses llepolies.

A vegades, temps ha

he tingut la gargamella escarranxada

per no poder dir tot el què sentia.

No s’hi valia la protecció de Sant Blai.

No poder fer un bramul contra totes les injustícies que percebia,  també,

 es troba lluny en el temps.

Vaig ser un dissident radical (radical ve d’arrel)

 i just ara, sento

que la veritable revolució

s’ha de fer dintre mi.

Amb setanta un anys,

he perdut les dents pel camí,

perquè no podia rosegar segons quines barroeries ni immundícies.

No vull dir, que no hi hagin situacions que em repoteguen el fetge, les visc d’altra manera.

Aplic a la meva vida el que digué Gandhi: “Canvia en tu, el què vulguis canviar en el món “

Em modifico a mi honestament.

A més tinc la capacitat de la paraula poètica que és transformadora.

Que és un gran elixir per modificar i modelar situacions de vida.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.3 de febrer de 2023

XIVARRI A L’ARMARI

Una joveneta va obrir l’armari per escollir un vestit. N’hi havia tants que no es decidia. Els vestits van començar a oferir-se. Un vestit florejat va cridar – amb mi semblaràs la primavera i aixecaràs passions -. Un altre vestit a ratlles verticals va dir – amb les meves ratlles semblaràs més alta, esvelta i tothom t’admirarà -. Un vestit que alternava formes arrodonides i rectilínies es va oferir – amb el meu eclecticisme tothom creurà que ets intel•ligent -. De sobte tots els vestits van començar una forta discussió mentre es pessigaven, arrugaven i intentaven trencar-se els uns als altres. Es va fer un gran xivarri a l’armari. La ment de la noia va començar a donar voltes, es preguntava que vull semblar passional, bella o intel•ligent? i es va sentir dins d’una presó. Va observar que en un racó de l’armari vivia feliç un vestit vell que no s’oferia, no semblava res. La noia va preguntar-li – i tu que m’ofereixes? – El vestit vell va dir – jo sóc el vestit del teu comportament. Amb mi semblaràs allò que ets -. Aquell dia la noia va sortir de casa presumint d’un vestit vell.

Cita de Svileta de Tessàlia: seràs lliure quan no tinguis la necessitat de demostrar res als altres.

Francesc Estival Vilardell