La sensació que provoca passejar per la Savoia és que hi ha aigua lluny del mar. Hi ha per tots els llocs i en diferents estats. Aigua que reposa en els llacs en estat líquid. Aigua que flueix pels rius o que corra xamosa pels canals que refresquen les ciutats i pobles. Aigua que penja de les glaceres en estat gelat. Aigua guardada en núvols que finalment cau en forma de pluja i rega tota la terra. I la conseqüència de tanta aigua és una terra regalada, verda i fresca. Rodejat de tanta abundància vaig fer una reflexió; uns tant i altres tan poc… En altres llocs la felicitat és un simple got d’aigua.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: ni la pluja tot i caient del cel és capaç de repartir amb justícia.
Francesc Estival Vilardell