Vaig estudiar magisteri.
Ha plogut molt, i per diversos motius (dignitat) no vaig acabar la carrera.
Les classes eren feréstegues i dictatorials.
Les de música, una purga.
Vaig arribar a odiar l’assignatura, tot i que sempre m’ha encantat la música, I humilment puc dir, que posseeix un gran bagatge.
Ja d’adult, vaig decidir posar-m’hi seriosament.
Vaig estudiar,
per més de sis anys, llenguatge musical i flauta travessera.
Un gran goig.
He tingut gran sort amb les professores. D’unes en soc amic, encara.
Ahir, part bàsica dels meus coneixements, els vaig poder transmetre al nostre net n’Hugo.
Ha començat a estudiar llenguatge musical bàsic amb la flauta dolça.
La vida va per viaranys increïbles.
L’estic ensenyant d’una manera calmada i tranquil·la, perquè gaudeixi del què fa.
Sense cap presa, tot i que adonant-se dels errors i que sigui ell mateix, que els percebi i els corregeixi.
No sóc el mestre d’escola, sóc el seu padrí, que comparteix el que ha après.
Ho tinc molt clar i ell confia amb mi.
Ahir, feu 50 anys que Pau Casals, partí al cel dels músics i de les persones honestes.
Li vaig posar a n’Hugo, “El cants dels ocells” li va agradar.
L’escoltava amb atenció.
L’educació musical, és molt especial com qualsevol educació. Por portar a una estimació, o a un rebuig segons es faci.
Cal que qui ensenya, ajudi a descobrir les potencialitats a qui li transmet l’ensenyança, i activar dins d’ell, el seu propi motor de recerca.
Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 23-10-2023