ARRIBADA DE LA TARDOR

El temps dels ocres,  i daurats,

colors que la natura

ens regala,

els arbres, ens fan presents, com la pluja de fulles, 

deixen una catifa verda i groguenca, 

pels carrers de la Vila.

Encara fa calor,

i  no es percep pels fumerals,

el fum de les foganyes enceses,

ni el flaire tan especial, 

de llenya cremada.

Els pagesos, aprofiten aquests dies,

per cremar les podes i exsecallades que han fet.

Els camps de conreu no massa esponerosos per la manca de pluja,

tot i que, a la mirada

alegren, amb l’entapissat de verd.

Els boletaires, 

van fent els seus ranxos i, fa estona

mostren fotografies

de paners ben plens, per les xarxes,

fins i tot esplèndids esclata-sangs.

Enveja sana.

Un es demana: On coi van a cercar-los?

N’hi ha que saben , on es colga el dimoni.

Tot és molt plàcid

i aquesta sensació, 

al manco a mi,

m’aporta relaxació i una gran pau.

Aquests matins de tardor, a Vilafranca,  que és un poble tranquil  i sense turisme, m’embadaleixen.

Un gran encert triar aquest poble (o que ell ens trias a nosaltres,  qui sap) i ens adoptés.

Portem set anys vivint en ell, hem fet algunes amistats i per descriure lo bé que ens hi sentim,  caldria un llibre

Josep Bonnín i Segura

Feu un comentari