De molt jove vaig tenir un dentista que xerrava pels colzes. Quan estaves estirat, amb la boca oberta, anestesiada i les seves eines llimant-te les dents; et parlava sobre “los catalanes” i no tenia pietat. Espantat no podies defensar-te i ell es despatxava exageradament. Acabada la feina volia ser el teu amic i canviava d’arguments. Aviat vaig canviar de dentista. Així es van calmar molts dolors. Les dents van ser ben ateses pel nou dentista i la meva opinió sobre els altres va millorar. Cal entendre que no tothom és un dentista covard que aprofita la seva posició per humiliar.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: si en algun lloc no et respecten, canvia de lloc.