HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL

Hi havia una trobada de delinqüents d’alt nivell a Barcelona – això, no us escandalitzeu, passa amb freqüència, encara que lògicament no apareix a la premsa – , la darrera com explicàvem suara , s’havia celebrat perquè els canvis polítics havien provocat alguns “ petits problemes “ alhora de “repartir-se el pastís”.
https://www.guimera.blog/tribuna/repartir-se-el-pastis/

Desprès, el narcotràfic i el tràfic de persones havia finançat més que generosament “ les manifestacions espontànies “ davant la seu del PSOE al carrer Ferraz, i les “ pregaries “ que substituïen aquella activitat ; el resultat de les eleccions europees venia a confirmar que potser els “ cap de cartell” dels partits caïnites , tenien un passat que NO els feia “ agradables “ per amplis sectors de la població.

No era però, fàcil ni senzill canviar-los, el gran problema era/és que NO HI HA recanvis.

En qualsevol cas, mala cosa és que aquesta colla valori fer canvis, alguns es deuen estar temptant la roba, oi?.

ELECCIONS EUROPEES “ESPERAR I VEURE”.

Clemens Schell  ,un matemàtic jubilat que viu a Düsseldorf​,  s’avorria molt i  es va dedicar a seguir el flux dels diners del narcotràfic , del tràfic de persones i de totes les activitats que es duen a terme fora de l’àmbit “ legal”.

Confirmava que en un altíssim percentatge es dedicaven a la corrupció passiva i al finançament de  grups polítics.

Els resultats de les eleccions del dia 9.6.2024, venien a confirmar que “ les inversions  criminals “ donaven excel·lents resultats a França, Àustria, Itàlia, Letònia ,  Hongria, Alemanya, Polònia ,  Bèlgica,.. , era evident que ens altres països caldria fer canvis.

Malgrat la creació del que ara s’anomenen “ camps d’espera “ , sembla que caldrà esperar almenys  un  nou període electoral per “ oficialitzar “ el IV REICH

https://urgente24.com/mundo/modelo-europeo-giorgia-meloni-defiende-el-traslado-inmigrantes-albania-n578440

Tot fa pensar però, en un retrocés dels valors democràtics, dels drets més basics dels ciutadans, com la salut, l’educació, la protecció social ,…

Esperar i veure, com es deia ja a l’època de l’Ermessenda de Valrà.

 

HISTÒRIES DEL PAÍS ORIENTAL.

Hi havia inquietud a l’Associació de Narcotraficants, i també als que gestionaven l’arribada per mar dels que fugien de l’Àfrica, i es convocava una reunió amb els “ caïnites “, als que es demanava que “ baixessin el volum” .

De feia anys i panys, tot “  estaba atado, y bien atado “ , en tots els nivells de l’administració, i d’ençà que s’apropava  El 30.5.2024  l’amnistia, als “ caïnites “, se’ls havia “ escalfat la boca “  i explicitaven el seu SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  i el seu categòric NO  , als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,…,  els calia , i se’ls demanava que no ho entenguessin de forma literal , més “ ma esquerra “ , com ja recomanava Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar, Conde-duque de Olivares (Roma, 6 de enero de 1587-Toro, 22 de julio de 1645), “Que surja el efecto sin que se note el cuidado”.

Els responsables en bona part dels països europeus  estaven inquiets, els negocis demanen tranquil·litat, pau social,.., i el radicalisme xenòfob – excepte quan es practica amb estrangers d’altres religions i/o altres colors de pell –  els feia témer una reacció que sens dubte posaria en risc el seus “ negocis”.

La reunió acabava amb una cordial recomanació per als “ caïnites” , que no us ho hagim de tornar a dir, eh!

La feijoa (Feijoa sellowiana),també denominada guaiabo, feixoa, guaiabo del país, guaiaba, guaiabo del Brasil, ha florit

 

VAGA DE LLIBRES

Passejant per BCN vaig arribar a un petit oasis enmig de la jungla urbanita – Els jardins de Can Miralletes -. Vaig seure i vaig veure com un home d’aspecte eixelebrat estava penjant rètols en els arbres. Els rètols anunciaven una vaga de  llibres. Sobtadament va venir a trobar-me. Amb ulls de foc i veu afònica va assegura que era el representant sindical dels llibres. Senyalant un rètol va exclamar – els llibres tenim por pel nostre futur! – Un calfred va recorre tot el meu cos. Era conscient que estava davant d’un boig. Serenament li vaig preguntar – perquè teniu por els llibres? – Va respondre – ens han oblidat -. Un jardiner es va acostar per recriminar-li que penges rètols. L’esbojarrat “sindicalista” va sortir corrent i va desaparèixer. El jardiner rondinant va despenjar tots els rètols. Després d’una estona, vaig sortir dels jardins de Can Miralletes preguntant-me perquè quan escoltes a un boig et fa pensar.

Cita d’En Svileta De Tessàlia: la influència del paper escrit és més forta que un huracà.

Francesc Estival Vilardell

SABOTATGE

La reiterada ineficiència dels serveis públics en l’àmbit del transport públic a Catalunya , “ rodalies “ , o en l’àmbit de les comunicacions telefòniques:

https://www.segre.com/es/comarcas/240418/un-fuego-provocado-deja-sin-telefono-ni-internet-a-gran-parte-del-llano-de-lleida_413750.html  

I  àdhuc en altres àmbits que farien molt llarga l’exposició, i  el fet obvi  que d’aquestes accions no se’n deriva un benefici immediat per als seus autors, feia que algunes veus parlessin de sabotatge.

El sabotatge és una acció deliberada adreçada a afeblir  un “Grup objectivament identificable”  , una organització política, un govern, una organització o empresa mitjançant la subversió, l’obstrucció, la desmoralització, la desestabilització, la divisió, la interrupció dels serveis bàsics i/o la destrucció de material

La paraula sabotatge es va derivar de la paraula francesa sabot. A França els Esclops (sabates de fusta) es diuen sabots i s’explica que  als anys 1811-1812 , els obrers d’algunes fàbriques van usar els  seus  sabots per a inutilitzar la maquinària, i així mostrar el seu desacord amb els amos. És a dir, van sabotejar les màquines.

La qüestió però, és  esbrinar  que pretendrien/pretenen  els autors “ intel·lectuals “ – que tothom ubica, almenys en el cas català, a l’extrema dreta –  aconseguir amb aquests actes.

Sentia una conversa en un bar que em donava una resposta “ estas cosas, con Franco no pasaban”

EU NON CREO NAS MEIGAS, MAIS HABELAS HAINAS.

L’Arturo Cigire Macánta, d’ascendència irlandesa, aprovava la oposició d’agent fiscal d’hisenda, i el destinaven a la Delegació de A Coruña.

El sobtava que persones aparentment sense recursos regulars, tinguessin vehicles cars, Polaris, Corvus, Jeep ,.., i algun Land Rover, i encara més que tots els haguessin pagat amb efectiu , i que manifestessin que amb diners dels seus estalvis que guardaven a casa perquè NO tenen confiança amb els bancs, ni amb l’estat.Comprovava que tots eren sospitosos de participar en activitats de contraban i/o de narcotràfic, i fins que a alguns els havien enxampat amb petites quantitats de “ material” , fet que comportava únicament sanció econòmica.

Li va costar fer confiança amb els altres agents, tothom mesurava molt les seves expressions i paraules, i evitava intimar més enllà del que era estrictament necessari per la feina.

L’arribada de pèl·lets de plàstic a les platges de Baldayo, Caión, Valcovo, Repibelo, Sabon,…, obligava a deixar sense vigilància les platges de Mera, Riazor, Orzan , Bastiaguueiro,…

Advertia un notable augment del consum per part dels “ sospitosos oficials “ en el període en que l’activitat dels agents fiscals es centrava en l’arribada de pèl·lets de plàstic.

Feia notar aquesta circumstància al seu Cap, i aquest li deia que en prenia nota.

Tenia una especial relació amb el José Vieiras, i li comentava també la seva “ sensació” de que hi havia una relació entre la caiguda al mar dels pèl·lets de plàstic, i l’activitat dels contrabandistes i narcotraficants.

El José Vieiras li recomanava no insistir en aquest tema. En aquest negoci, hi ha “ gent molt important” , i si cal tirar al mar pèl·lets de plàstic, els tiren, i si cal provocar una “ marea negra” es provoca, i recorda sempre, que jo no t’he dit res.

«eu non creo nas meigas, mais habelas hainas»

L’Arturo Cigire Macánta, demanava el trasllat a Barcelona

REPARTIR-SE EL PASTÍS

Hi havia una trobada de delinqüents d’alt nivell   a Barcelona – això, no us escandalitzeu, passa amb freqüència, encara que lògicament no apareix a la premsa – , els canvis polítics havien provocat alguns “ petits problemes “  alhora de “repartir-se el pastís”.

Calia  tornar a fer l’escandall del tràfic de persones, tant de les que venien des de l’Àfrica, com de les que entraven per altres vies.

També, també, els narcotraficants, que havien passat  d’un «laissez faire, laissez passer», quasi total, a situacions de violència extrema.

https://www.lavozdigital.es/provincia/asesinato-dos-guardias-civiles-barbate-acabamos-enterrar-20240213141146-ntv.html

En aquestes reunions s’imposa sempre el “ win-win” , tothom guanya, l’estratègia és senzilla, si no n’hi ha perquè tothom quedi content, s’augmenta el preu del “ material”

S’acordava  a les “ taules de negociació” que s’augmentaria un 10% el preu dels “ passatges”  pels que venien de l’Àfrica, mantenint les “ mesures de control”, en el mateix nivell.

Pel que feia al narcotràfic, no era possible augmentar el preu de venda, tota vegada que els “ compradors” tenien cada vegada menys poder adquisitiu, aquí s’acordava que s’augmentaria un 15% el “ material “.  Es mantenien els percentatges de “ captures” i “ requises” en els nivells que s’havien acordat per a tota la Unió Europea.

Els acords es revisarien en el primer trimestre de l’any 2025.

LA MUNTANYA DELS ÉSSERS ESPECIALS

Hi havia una muntanya que era difícil de mirar. Una boirina misteriosa l’envoltava de basarda. Malgrat tot la gent sovint la visitava. Tothom sabia que hi vivien uns éssers humans especials. Hi havia un home que tenia mig cos escamat com la pell d’un escurçó; era un poeta que despertava les ànimes i adormia els mals sentiments. També hi havia una noia d’orelles tan llargues que penjaven com dos mitjons; era tan bona modista que, gràcies a ella, tota la comunitat anava elegantment vestida. A més hi havia un jove de cames tan curtes que no tenia genolls: era un virtuós violinista i omplia l’aire d’amoretes sonores. I una noia que tenia el nas arremangat i un ull més gran que l’altre; era una gran inventora que amb les seves innovacions facilitaven la vida a tota la comunitat. Aquell indret era conegut com la muntanya dels éssers especials perquè hi habitaven un poeta, una modista, un músic i una inventora tots ells excepcionals.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: l’aspecte físic es temporal i sols impressiona. El contingut d’una persona és intemporal i viu per sempre.

Francesc Estival Vilardell

CONTE DE NADAL.

El Joan vivia de forma molt modesta,  pare de tres fills, ja majors d’edat, i només un amb feina, a casa els costava Déu i ajuda, arribar a fi de mes.

Abans de Nadal es va veure amb 2,5€ a la butxaca, i no ho va dubtar i es va comprar una butlleta de l’Euromillones que justament celebrava sorteig el dia 22.12.2023.

Com estava destinat, li va tocar el premi gros.

El Joan va poder assegurar el futur dels seus fills.

I va destinar la resta dels diners – que eren molts – a solucionar la vida de persones que com ell mateix, desprès d’una vida de treball, justet, justet, arribaven a fi de mes.

Us ho explico  perquè tot ho va fer de forma discreta.

 

CONTE DE TARDOR

En una vesprada de tardor en la  que llum ens va abandonar massa aviat, passejava sense esma per un parc. Una sensació de solitud em va envair i un calfred va ser la meva única companyia. Vaig seure en un banc per descansar. Vaig buscar pel meu voltant la sensació de companyia que m’havia abandonat. Hi havia tan poca gent que la buidor no es va omplir. Vaig observar com un jove il·lusionat escrivia en un paper. Finalment no va quedar satisfet, va arrugar el paper i el va llençar. Un ventijol va fer volar la bola de paper fins deixar-lo al meu costat. La curiositat em va guanyar. Sigil·losament vaig recollir el paper i el vaig llegir. En el paper hi havia escrit , –  quan la mar i la terra es besen, fruiten sensacions  . Si el seu besoteig és agullonat per les carícies de l’aire, aleshores neix un prodigi anomenat món. No oblidis mai que tu formes part d’aquesta meravella No oblidis mai que el món està al teu voltant -. Vaig emportar-me’l a casa. El vaig planxar i el vaig penjar en un racó per recordar que sóc part d’una meravella.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: rodejat de tot mai estaràs sol.

Francesc Estival Vilardell