De tots els evangelistes només en Marc i Lluc es recull el fet de que la creu en que havia de morir Jesús fou obligat pels romans a portar-la, un home anomenat Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, afegeix encara Marc en 15,22.
Però qui era, que feia , aquest Simó de Cirene ?. Respecte de la seva procedència, sabem que havia nascut a Cirene. Ciutat del planell libi, a 15 Km. de la costa, fundada cap. al 630. a. C. per colons espartans de Tera. La llegenda , però, fa provenir el seu nom de la nimfa Cirene, filla d’Hipseu, rei dels làpites. Del seu ofici no tenim sinó una intuïció derivada del coneixement de que Cirene adquirí importància a causa de la seca riquesa agrícola ( blat i llana ). mantingué bones relacions amb l’Egipte, país amb el quals s’unificà pel casament de Ptolomeu III Evergetes i Berenice. L’any 74 aC. fou annexada per roma. Simó de Cirene, era ciutadà romà i possiblement un ric comerciant que s’havia instal·lat a Jerusalem.
Certament hi ha un clixé respecte a Simó que no podem – ni volem – trencar, diuen ambdós evangelistes ” que venia del camp “, i molta gent ha volgut entendre en aquesta frase , que es tractava d’un home d’escassos recursos econòmics , que treballava la terra per altres. Pensem però a la vista de les escasses dades conegudes d’ell , i la riquesa de la seva ciutat de procedència , ( Avui encara es poden visitar a Cirene entre d’altres ruïnes memorables l’anomenada porta de Pròcul d’una bellesa majestuosa.), que la tesis de que es tractava d’un comerciant ric, no contradiu el fet assenyalat en els evangelis ” venia del camp “, sobretot si la seva activitat estava relacionada amb el blat o la llana.
No sabem tampoc quina era la religió de Simó, però atenen a la informació que tenim d’ell, hem de deduir que de tractar-se d’un jueu, aquesta hauria estat possiblement una conversió interessada, vinculada amb la seva activitat comercial. Havia de ben segur sentit coses sobre Jesús ¿ qui en tota Jerusalem, àdhuc en tota Judea i Galilea podia dir que mai havia sentit res relatiu a Jesús ?. Simó però, com molts de nosaltres avui, no tenia temps d’atendre altres qüestions que la seva feina diària.
En agafar-lo els soldats romans per que portes la creu, decisió que possiblement van prendre per la seva corpulència i per la seva presencia física que deia clarament que no era nadiu d’aquelles terres, Simó va protestar amb vehemència, ell no era cap criminal ! , ell pagava fidelment els seus impostos ! , estava al corrent de les seves obligacions ! , ell era ciutadà romà ! , no tenien cap dret a fer-li carregar aquella creu !.
Ni per un moment Simó es va qüestionar respecte a la injustícia que pregonament s’anava a fer amb la crucifixió de Jesús !, ell aleshores com nosaltres avui , només volen preocupar-nos de les nostres coses, volem un món petit i controlable, encara que tinguem la consciència de que el preu pot ser molt car, per a tercers i àdhuc ( com en el cas de Simó ), per a nosaltres mateixos.
Simó va protestar, va manifestar que l’esperaven amb urgència en un altre lloc, que li calia atendre els seus negocis, però l’agafaren, l’insultaren i finalment el colpejaren fins que va agafar la creu.
Simó va carregar una creu que estava destinada per a un altre, la seva missió va ser la de fer més curt el camí de Jesús cap al Golgota, i no certament per reduir els seus sofriments, sinó clarament perquè el Centurió romà no volia perdre més temps en aquella tasca de conduir fins al cadalse a aquell jueu tot bondat, a qui els alts càrrecs del seu poble havien decidit fet callar per sempre !. Aquella feina repugnava íntimament a aquell home, que s’havia curtit en mil batalles i no tenia cap por a la mort !.
Simó s’aïrava contra la injustícia que li havien fet !, s’indignava perquè li hagués tocat aquesta tasca que el desmereixia socialment !, no només l’havien obligat a carregar la creu, l’obligaven també a caminar rera un altre, en una obligada associació amb un miserable que era injuriat, i que vençut pels càstigs terribles a que visiblement havia estat sotmès, avançava a tomballons !
Simó va aprendre a caminar lentament, a deturar-se , a tornar a caminar al grat d’un altre, a posar els seus passos en els passos d’Ell, i la seva voluntat en una Altra voluntat. De mica en mica va anar fitxant l’atenció en aquell home que davant seu, s’arrossegava sense badar boca, en aquell company pacient que no havia tombat el cap, i el silenci del qual acabar per colpir-lo.
Entengué la reacció humana que recull Lluc 23,28 ” Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè venen dies que la gent dirà sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pit que no han criat !´ Llavors començaran a dir a les muntanyes ” caieu damunt nostre !” i al turons “cobriu-nos!”. Perquè, si tracten així l’arbre verd, que serà del sec ? (*).
* El significat d’aquesta frase en que Jesús probablement compara el seu final ( l’arbre verd ) a mans dels romans i el final de Jerusalem (l’arbre sec ), que uns anys més tard serà ocupada i destruïda per les legions romanes. Els fills doncs sofriran aquesta terrible destrucció. Jesús la lamenta i se’n dol. Veure també Mt 27,25.
Simó aprengué a observar a aquest altre, la seva paciència que res no esgotava, la seva prodigiosa capacitat de sofriment, la seva infinita dolçor per tots els qui el maltractaven, la seva caritat amatent a consolar els qui ploraven, a recompensar els qui l’ajudaven, a perdonar els qui l’insultaven. Va sentir com la fulguració de la seva força, de la seva dolçor l’encerclaven i el penetraven, i ja delerava d’atansar-s’hi. Simó canviava, Simó mai no havia après tantes coses, Simó aprenia Jesús sota la creu. I mentre que suara no havia vist sinó la creu, odiosa i repugnant, adés només veia Jesús. I tant com havia bregat !, i tant com havia protestat contra aquesta creu ! ; però ara per res del món no voldria ésser-ne lluny ; s’hi junyia, restava allí voluntàriament, i besava apassionadament la creu que hom li havia imposada.
Desprès de la mort de Jesús, quan s’emportaven el seu cos per enterrar-lo, al Gòlgota hi restaven només dos crucificats, i una creu buida , sota la qual un home plora desconsoladament !!!!.Es Simó de Cirene.
