LA GUÀRDIA DEL ROC DE SANT SALVADOR. TURREM NEBULE. TORNEULA. CAPOLAT. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

Suposat Sant Salvador de Mata

El Josep  Camprubí Sensada   i Ramon Marti Castello, en el seu excel·lent  treball, EL MONESTIR CAROLINGI DE SANT SALVADOR DE MATA (L’ESPUNYOLA, BERGUEDÀ)

https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/189004/262475

Diuen que al  seu  parer,  l’actual  Roc  de  Sant  Salvador  és  el  lloc  més  idoni  per  l’emplaçament de la guàrdia descrita l’any 899 a la dotalia del monestir.

Cap a mitjan segle X, un cop la frontera és lluny i s’ha consolidat plenament la zona sota domini cerdà, aquesta denominació es transforma en la Torre de les Bromes o de la Boira(Turrem Nebule), l’actual topònim Torneula.

De fet, potser correspon a una torre de planta quadrangular el fragment de mur fet amb obra gruixuda d’opus spicatum que s’observa en una de les estances maldestrament identificades amb el monestir.

 D’altra banda, cal observar també que, a nivell físic, aquest emplaçament correspon a un cingle o penya-segat imponent que, vist des del Baix Berguedà, sembla tot ell com una torre. Seria, en tot cas, vers la fi  de l’època moderna quan s’hi construiria un mas que s’abandonaria en plena època contemporània i que traspassaria el nom a  una  altra  construcció  propera  que  actualment  s’anomena  Torneula,  un  lloc  que  també prospectàrem i que no ens ha proporcionat cap indici medieval

Al cas de Mata, en prospecció arqueològica es comprova que l’edifici fins ara identificat com el monestir, situat al Roc de Sant Salvador, correspon al mas abandonat de Torneula i que , originàriament fou  l’emplaçament d’una guàrdia

Que Sant Salvador i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels capolatencs, berguedans,  barcelonins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís … , pescadors , pagesos, ramaders ,menors no acompanyats,  exiliats polítics ,. ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CORREGÓ. LA PORTELLA. EL SEGRIÀ. LLEIDA

la Maria Carme Vidal Torruella, retratava l’any 1982, Capella de Corregó. La Portella. El Segrià. Lleida.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/85660

Els oratoris, capelles, ermites,  santuaris,  esglésies, basíliques,…, del culte catòlic SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE,  estan advocats a alguna sant/a, Marededéu,.., en alguna ocasió trobareu que s’identifica a la Marededéu com a Santa Maria, això és una heretgia, el Concili d’Efes,   va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

Esbrinava amb l’ajut del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin)  que la capella s’aixecava al segle XX,  sota l’advocació de Sant Antoni Abat, en substitució d’una anterior, i que avui està dessacralitzada.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14647

https://relatsencatala.cat/relat/la-capella-de-sant-antoni-abat-de-la-masia-de-corrego-la-portella-el-segria/1071021

És important, MOLT important, deixar  testimoni fefaent de la nostra història,  “qui perd els origen perd la identitat”, el REINO no durarà eternament.

 Que Sant Antoni Abat  , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  portellans , barcelonins    ,  urgellencs,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

EL COLOMET MÀGIC

En els Jardins de la Vil•la Florida hi viu un colomet tocat per la màgia. El petit alat ha après a recollir llàgrimes i llençar-les a la mar. Quan una tristor ha provocat un plor, el dolor queda a prop mentre el recordis. El colomet agafa la llàgrima, el record i els allunya de tu. Lluny de la pena la pots oblidar i seguir caminant per la vida sense carregues emocionals. Sols hi ha un colomet que ho faci. De moment no ha trobat cap altre au que el vulgui ajudar. Treballa incansablement. La feina és molta i no pot amb tots els patiment. Tanmateix ens deixa la seva interpretació de la realitat. Quan alguna cosa et faci patir, llença-la a la mar, segueix vivint com si no hagués passat. Així ajudaràs al colomet màgic a netejar el món de desanimacions emocionals.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la neteja emocional és la més subtil de les higienes.

Francesc Estival Vilardell.

LA TROBALLA

Rebia una fotografia on apareix en uns edificis i d’esquena un home, pregunto, és l’Argentera i l’Eleuterio ?.

Avui, 26 de maig es  una de les festivitats d’aquest sant :

San Eleuterio, protagonista del santoral del 26 de mayo

Hi ha però, altres celebracions :

https://www.santoral.com.es/santo/eleuterio

Desconec quan l’Eleuterio Verge Lleixà celebrava el seu sant.

L’edifici és la casa on vàrem viure els meus pares l’Antonio, l’Enriqueta i la meva germana Mercè, i on jo naixia a darreries de l’any 1950.

Marxava de l’Argentera amb només 5 anys, això feia que no tingui records “ personals”, tot el que fa referència a l’Argentera m’ho explicava el pare, la mare o la meva germana, quan ja vivíem a Sabadell.

No em fa doncs una especial emoció veure la casa, si i molt, veure a l’Eleuterio, al que se que li agradava molt aquest poblet del camp jussà de Tarragona, i que va ser per a mi un tiet estimadíssim, com la seva esposa Pepita i els seus fills i filles.

Jo celebro íntimament totes les festivitats de Sant Eleuterio

EL PAÍS DE LES ARTS

Penelles és el poble dibuixat. Hi ha grafítics i murals per tot arreu i les emocions regalimen per les parets. Mentre passejava embadalit vaig sentir que em transportava fins a un lloc diferent. A l’entrada d’aquell lloc imaginari hi havia un rètol que deia – Benvinguts Al País De Les Arts -. Vaig entrar i…. l’elegància estava en tots els racons. L’estètica era cuidada i conservada. L’excel•lència era la norma. L’educació era refinada. La gentilesa el seu estat natural. Un pensament mai molestava. Una opinió era respectada… Quan vaig tornar a la meravella de Penelles, portava un dubte dins del cap – l’art és només estètic o una filosofia de vida? -.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: l’art absolut és l’art de saber viure.

Francesc Estival Vilardell

EL FOLLET AVARICIÓS

El món està excitat i ningú sap el motiu. Sembla ser que un Follet portat per la seva avarícia ens ha robat la paciència. El Follet sap que la paciència allarga la vida i vol viure més de cent anys. Mentrestant nosaltres vivim sense viure per falta de paciència. Des de fa anys estic buscat aquest bergant per tot arreu. L’he buscat per mars i muntanyes. He arribat a la intimitat de castells i barraques. He baixat a coves profundes. El darrer lloc on m’ha portat la meva follia ha sigut al riu soterrani de Labouiche. Navegant entre fantasmagories projectades per estalactites i estalagmites, he vist el què ha fet la natura pacientment i m’ha fet reflexionar. Crec que el lladre de paciències no és un follet, sinó és la meva actitud. Vull recuperar la tranquil•litat. Jo també vull viure més de cent anys, com el Follet avariciós.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: sovint busquem fora el que tenim dintre. 

Francesc Estival Vilardell

LA CASA CLAUDI RIALP NAVINÉS. BARCELONA

Començava el dia amb les rutines clàssiques,  mantenir el meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia ,  i un esmorzar “petit déjeuner”    seguint el regim  de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel Obiols Alfonso, m’havia prescrit.

Com amb el menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia  “ regim” i des de fa força temps, sortosament però,  en aquesta tasca per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   ” desconegut”  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Desconegut/field/publis/mode/exact/conn/and

Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en ”   desconegut”  . Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

“Desconegut”    retratava Xalet de Sant Gervasi a Barcelona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/7966/rec/4500

La digitalització dels Fons donava ocasió d’alterar les fonts gràfiques, eliminar qualsevol referencia a l’autor, al objecte retratat,.., la dictadura excel·lia en eficàcia en aquesta tasca miserable i genocida.

Demanava ajuda al Valentí Pons Toujouse, i em deia; és la casa Claudi de Rialp Navinés (Barcelona, 1862 – 1949), al que se li atorgava el títol de Baró de Rialp , pel  reial decret del 23 de juliol de 1925, el titular actual, IV Baró és José María de Rialp y de Sentmenat.  L’arquitecte fou Joan Rubió Bellver (Reus (Tarragona) – 24.04.1871 + Barcelona – 31.01.1952 )

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/joan-rubio-bellver

Esperem  a l’email castellardiari@gmail.com dades de l’autor “desconegut “, la ” invisibilitat ” era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana.

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Un clar exemple d’aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ENTENEM QUE RAMON MUIXI ROIG FEIA UN DIBUIX A LA PLOMA DEL MAS DE SANT MAMET DE SEVA, I QUE LA DENOMINACIÓ CAN CAMET ÉS ERRÒNIA. OSONA

l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934) , explica a :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mamet-seva

La  masia i capella de Sant Mamet es troba a l’extrem de tramuntana del mas homònim, el qual es troba en un sector molt proper al terme dels Hostalets de Balenyà.

Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 39,1 —y 29,6 (31 tdg 391296).

L’any 1934,  Ramon Muixi – sense cognom patern, lloc de naixement i traspàs i peripècia vital – la tècnica habitual de la dictadura per invisibilitzar  persones,  feia un dibuix que presentava   VIII Premi Concurs Masia Catalana A.E. Tagament. Facilitada en: 1934. Dibuix de Can Camet, a Balanyà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1460/rec/2

Pensem que  es tractava de Ramon Muixí Roig, nascut a Tàrrega l’any 1911,.., ens agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

https://cartellistes.blogspot.com/2015/09/les-imatges-del-trimestre-estiu-2015.html

http://museudelleida.cat/wp-content/uploads/2016/12/Dossier-dactivitats_reduit.pdf

Havíem publicat CAPELLA DE SANT MAMET DE BALENYÀ. SEVA. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/capella-de-sant-mamet-de-balenya-seva.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-sant-mamet-balenya-i-seva-osona.html

Que  Sant Mamet i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis … , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

MEDITERRÀNIA

La mar Mediterrània està tocada per la màgia. La seva bellesa és comparable a la rialla d’un nadó. Inconscient de la seva tendresa et captiva. Brandant la seva innocència et fa el seu servidor. La Mediterrània maridada amb la llum del sol és reparadora de desconsols. Quan la tristesa t’envaeix, ves fins davant la mar i observa-la. Sentiràs que les teves tristors són com les onades de la mar que quan arriben fins a la terra es fonen en la sorra i desapareixen. Les teves melangies es fan notar fins que a la teva vida arriba una alegria, un goig o una il•lusió. El nou vingut fa com la sorra de la platja i dilueix l’aflicció.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: dins la roda de la vida, una tristor és substituïda per una alegria i una alegria per una tristor. Sols cal esperar

Francesc Estival Vilardell

BARRI DEL CORTALÓ DE CAMPDEVÀNOL QUE RETRATAVA EL JOSEP DANÉS TORRAS, ABANS DE L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA REPÚBLICA. EL RIPOLLÈS

Josep Danés i Torras (Olot, 1891-ibídem, 1955), retratava l’any 1928, Vista general d’una masia a Campdevànol

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4852/rec/2

Demanava informació,  i el Joan Baget, em deixava un comentari, Barri del Cortaló !! Cal Daina !!

Al cens de 1920 consten 2.097   ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 3.212 habitants de dret, els edificis,  existeixen encara.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.