ENTENEM QUE RAMON MUIXI ROIG FEIA UN DIBUIX A LA PLOMA DEL MAS DE SANT MAMET DE SEVA, I QUE LA DENOMINACIÓ CAN CAMET ÉS ERRÒNIA. OSONA

l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934) , explica a :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mamet-seva

La  masia i capella de Sant Mamet es troba a l’extrem de tramuntana del mas homònim, el qual es troba en un sector molt proper al terme dels Hostalets de Balenyà.

Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 39,1 —y 29,6 (31 tdg 391296).

L’any 1934,  Ramon Muixi – sense cognom patern, lloc de naixement i traspàs i peripècia vital – la tècnica habitual de la dictadura per invisibilitzar  persones,  feia un dibuix que presentava   VIII Premi Concurs Masia Catalana A.E. Tagament. Facilitada en: 1934. Dibuix de Can Camet, a Balanyà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1460/rec/2

Pensem que  es tractava de Ramon Muixí Roig, nascut a Tàrrega l’any 1911,.., ens agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

https://cartellistes.blogspot.com/2015/09/les-imatges-del-trimestre-estiu-2015.html

http://museudelleida.cat/wp-content/uploads/2016/12/Dossier-dactivitats_reduit.pdf

Havíem publicat CAPELLA DE SANT MAMET DE BALENYÀ. SEVA. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/capella-de-sant-mamet-de-balenya-seva.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-sant-mamet-balenya-i-seva-osona.html

Que  Sant Mamet i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis … , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

MEDITERRÀNIA

La mar Mediterrània està tocada per la màgia. La seva bellesa és comparable a la rialla d’un nadó. Inconscient de la seva tendresa et captiva. Brandant la seva innocència et fa el seu servidor. La Mediterrània maridada amb la llum del sol és reparadora de desconsols. Quan la tristesa t’envaeix, ves fins davant la mar i observa-la. Sentiràs que les teves tristors són com les onades de la mar que quan arriben fins a la terra es fonen en la sorra i desapareixen. Les teves melangies es fan notar fins que a la teva vida arriba una alegria, un goig o una il•lusió. El nou vingut fa com la sorra de la platja i dilueix l’aflicció.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: dins la roda de la vida, una tristor és substituïda per una alegria i una alegria per una tristor. Sols cal esperar

Francesc Estival Vilardell

BARRI DEL CORTALÓ DE CAMPDEVÀNOL QUE RETRATAVA EL JOSEP DANÉS TORRAS, ABANS DE L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA REPÚBLICA. EL RIPOLLÈS

Josep Danés i Torras (Olot, 1891-ibídem, 1955), retratava l’any 1928, Vista general d’una masia a Campdevànol

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4852/rec/2

Demanava informació,  i el Joan Baget, em deixava un comentari, Barri del Cortaló !! Cal Daina !!

Al cens de 1920 consten 2.097   ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 3.212 habitants de dret, els edificis,  existeixen encara.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. MOLÍ DE BAIX DEL SENYOR. GUIMERÀ. LA VALL DEL CORB. L’URGELL

Passaven per Guimerà els amics del Fons Estudi  de la Masia Catalana :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Guimer%C3%A0

El Josep Salvany Blanch  :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Guimer%C3%A0

Cap dada de les masies  Ca la Manela, Ca la Peça, Cal Bover, Cal Cacauero, Cal Cèlia,     Cal Jurminet, Cal Petrus , Cal Rauet,   Cal Sebastianet, Cal Sebastià Llor , Casa del Bover, l’Agoit del Cec, la Mundeta, Mas de la Mariona,     Mas del Margalló, Masia Relat de Baix,.., no trobava, potser perquè no existeix el Catàleg de Masies de Guimerà.

H ha noticia d’alguns molins :

MOLÍ NOU

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29779

MOLI DE L’ARMENGOL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29782

MOLI DE COLOMINES

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29783

MOLÍ DEL SENYOR – MOLÍ DE DALT DEL SENYOR

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29780

MOLÍ DE BAIX DEL SENYOR

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29781

Llegia a Patrimoni Gencat;  no en queda res del que havia estat molí fariner del Senyor de Guimerà i que després fou molí d’oli.

Situat cap a la part baixa del vessant on s’assenta el poble, funcionava amb l’aigua que rebia de la bassa situada al carrer de la Bassa, situat just 20 metres en línia recta al nord, per damunt,  on hi havia la bassa hi ha un espai en forma de plaça irregular esglaonada, amb replans i escales. La casa situada en el punt més alt és cal Tous.

 

La façana principal abocant en un curt carreró que arrenca del c/ de les Piques, prop del portal del Coix.

Interiorment, és un edifici completament reformat, de planta baixa i pis, i només a la façana es conserva una part de l’antiga fesomia, amb el parament de pedra vista irregular rejuntada.

S’hi obren dues portalades emmarcades en pedra ben tallada, a la dreta en arc escarser, i a l’esquerra en arc molt rebaixat i amb un escut a la clau on figura l’any 1830, les inicials JN, l’anagrama de Maria i l’anagrama de Crist.

Just damunt d’aquest hi llueix un treballat escut dels vescomtes d’Évol amb els símbols de la casa dels Castre-Pinós: les barres catalanes, l’estel dels Castre, les pinyes dels Pinós i la barra en diagonal dels So, vescomtes d’Évol, tot plegat amb la corona al capdamunt atès l’origen reial de la nissaga.

Al pis, s’hi obren dues finestres, una obrada modernament a l’esquerra i a la dreta una més noble, probablement procedent de l’antic edifici, allindada, ben emmarcada i vertical i amb la incisió conopial a la llinda.

L’edifici degué ser transformat l’any 1830 (data inscrita a la llinda del portal) i de nou l’any 1911, quan va esdevenir un col·legi de monges.

COL·LEGI DE LES MONGES DE GUIMERÀ

Als anys seixanta es va convertir en sala parroquial i posteriorment en el Casal de Guimerà, i s’hi va col·locar l’escut dels vescomtes d’Évol.

Al seu interior, tot i que molt reformat, a sota l’escenari s’hi conserva una roda de molí de l’antic complex.

Atès que  guimera.info disposa de material gràfic i fotogràfic, potser no seria difícil  confegir el Catàleg de de Masies, oi?

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CELÍSTIA BESONIANA

Es coneix amb el nom de “Celístia Besoniana” el resplendor acolorit i pampallugant que es produeix en el riu Besos a la tardor. Es pot percebre amb especial vigor en la primera quinzena d’octubre. El motiu són els amors perduts.

Des de sempre, els joves dels pobles per on el riu passa, van a la vora de la corrent per jurar-se fidelitat. Els juraments d’amor són més freqüents en la primavera, que entremaliada tot ho belluga. En aquesta estació les il•lusions neixen vorejades pels colors de totes les flors i creixen entre núvols luxuriosos. Seguidament ve l’estiu que primer escalfa, després calenta i finalment crema les passions dels enamorats. Aleshores la decepció substitueix a la il•lusió. Els enamorats desenganyats van a llençar al riu els desamors.

Tanmateix els desenganys no es resignant a morir i lluitant per salvar la relació. Apassionament neden contra corrent per tornar dins del cor que els ha llençat. L’esforç es tremebund i irritant. La ràbia de la lluita dels desamors, crea una fricció que es converteix en una suau energia lumínica. Malauradament la majoria acaben defallint. Són pocs els que tornen a omplir cors i restablir relacions perdures. De mica en mica la corrent se’ls endú fins desembocar a la mar que els engoleix i els fa desaparèixer.

Cita de Svileta de Tessàlia: els amors caiguts sempre tindran la llum de l’enyor.

Francesc Estival Vilardell

CAN TOSCA & CAN CASALS, LA CASA ON VA NÈIXER EMILIA CARLES TOLRÀ, MARQUESA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. CABRILS. EL MARESME

Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Olot, 1955) retratava l’any 1931, Façana de Can Casals amb rellotge de sol, Propietari: Antigament dels Pastor, ara del Sr. Carles Tolrà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5730/rec/6

La casa existeix encara i a la fitxa de Patrimoni Gencat els Pastor no apareixen; Antoni Tolrà, passamenter, ciutadà de Barcelona a l’any 1612 deixa el dret de patronat a Joan Tolrà, pagès i germà seu. Els darrers beneficiats i patrons són del 1733 presentats per Francesc Tolrà, pagès del veïnat del Sant Crist.

De l’any 1816 al 1844, Josep Vehils i Roure, presentat per Josep Avellà, pagès de la parròquia de Cabrils; i Josep Tolrà el 1844 presentat per Domènech Tolrà i Avellà.

M’explicaven que va néixer en aquesta casa Emilia Carles Tolrà ( Cabrils, Maresme, 28 d’octubre de 1.848 + Cabrils, Maresme, 24 de setembre de 1915 ) que serà ennoblida com a marquesa de Sant Esteve de Castellar.

El títol està vacant d’ençà del traspàs de l’Emili Carles-Tolrà i Bofill (1927-2013), 4t marquès de Sant Esteve de Castellar.

Avui la casa s’ofereix per a la celebració de cerimònies:

https://www.masiacantosca.com/

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN GRAELLS. SANT CUGAT DEL VALLÈS. RETRATADA PER L’ANTONIO GALLARDO GARRIGA, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava  l’any 1928, Camí, portal i façana de Can Graells. Sant Cugat. Vallès Occidental.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5372/rec/9

Llegia que els antecedents del mas es remunten a tres heretats documentades al segle XIV.

L’any 1629 Rafael Graell comprà les propietats i a partir de llavors el mas es coneix amb aquest nom.

 Del segle XVII es conserven restes de les cotes inferiors dels murs de l’edifici actual.

El cos principal de la masia data de finals del segle XVIII i a inicis del segle XIX es va ampliar el costat sud.

L’escut heràldic que decorava la façana principal, i que podem observar en fotografies antigues del mas, datava de mitjans del segle XIX (1850) quan a Joan Clarós de Ferran , propietari del mas, se li va concedir el títol de baró de Prado Hermoso.  Sembla que ell demanava ser nomenat marquès, i li van atorgar la Baronia, considerant els mèrits de Juan Pablo Clarós y Presas (Barcelona, 1749 – ? 1827) avi patern, i heroi de la Guerra de la Independència.

https://heraldicaynobiliaria.blogspot.com/2014/11/baron-de-prado-hermoso.html

 A la dècada dels seixanta del segle XX el mas va ser abandonat.

 Finalment, La masia va ser rehabilitada l’any 2014, es troba dins dels terrenys on s’ubica la seu de Hewlett Packard Española SL.

https://www.viaempresa.cat/territori/hp-disseny-centre_2189234_102.html

Ens calen dades , entre altres, de Mossèn, Baldiri Guillamet, cognom matern , i data de naixement i traspàs,.., les esperem a l’email castellardiari@gmail.com

També de Pau Rosselló, sacerdot

Frederic Martí Albanell:

http://simurg.bibliotecas.csic.es/browse?q=must,any,contains,Frederic%20Mart%C3%AD%20Albanell&limit=50&sort=-metadata.25_year.es.keyword&sort=-metadata.26_numero.es.keyword

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

EXISTEIXEN IMATGES DE LA TORRE CARRERAS QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH L’ANY 1919? PEDRALBES. BARCELONA

Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions”  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d’una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d’ una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d’ una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d’ una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d’una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d’ Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del   Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d’Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1919 “        dones a la torre  Carreras ” , Barcelona ; Barcelonès ; Catalunya ; Retrats ; Arquitectura domèstica ; Camins ; Dones

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5770/rec/2

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/media/dones-als-jardins-de-la-torre-carreras-012f9a

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/media/dones-als-jardins-de-la-torre-carreras-012f9a

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/topics/historical+images+of+pedralbes

Està clar que en aquella data 1919  ja existia una “ Torre Carreras”, que potser seria reformada l’any 1925 per “ mans desconegudes “. La construcció de la Ronda de Dalt, suposava la quasi total eliminació del Jardí de la Torre, gràcies a la fotografia del Josep Salvany Blanch, ens podem imaginar com era.

La dictadura franquista  feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN BALASCH DE TORRELLES DE LLOBREGAT QUE RETRATAVA FRANCESC MASCLANS GIRVÉS PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

    Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)

Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca1874 – Sant Julià de Vilatorta1956

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 –  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 – 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d’accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.

Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Francesc Masclans i Girvès ( Barcelona, 4 de març de 1905 – 1999), retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana,     Façana de Can Balasch de Torrelles de Llobregat

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6660/rec/1

Existeix encara:

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/torrelles-llobregat-restaurant-can-balasch-baix-lmx-pbar5~x221730625

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=426

Com  Can Roig :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3779/rec/4

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19376

Torrelles de Llobregat tenia un cens de 785 ànimes l’any 1930, i tancava l’exercici 2023 amb 6225 habitants de dret – eufemisme que s’utilitza per indicar que es compten NOMÉS els que estan empadronats, visquin o no a la població – , poca cosa doncs, queda del que veia i retratava Francesc Masclans i Girvès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/masclans

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Ah!, i  recordeu el que deia aquell líder feixista ” los catalanes hacen cosas ” , contraposant el nostre tarannà al d’ells, sota sospita de “ auedarse cosas, oi?

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN PUJOL DE LA POBLA DE CLARAMUNT QUE RETRATAVA MOSSÈN PERE BOSCH FERRAN, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. L’ANOIA

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

Narcis Giró Serrallach ( Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.) : sacerdot, compositor i historiador, retratava l’any 1924,  per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Façana de Can Pujol amb l’àvia i dos nens a l’era, La Pobla de Claramunt, l’Anoia.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3688/rec/5

La casa existeix encara :

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/cal-pujol-3

Mossèn, Pere Bosch i Ferran, aportava imatges costumistes , al Fons :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Bosch%20Ferran%2C%20Pere/field/creato/mode/exact/conn/and

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.