IN MEMORIAM. LA TORRE BARANGÉ. CARDEDEU. EL VALLÈS ORIENTAL

 

Com recordava l’Ermessenda de Valrà, “On hi ha hagut foc, sempre hi queda caliu”, això  succeeix encara amb Cardedeu al Vallès Oriental, molt lluny però, de la Vila que representava una fita per als molt benestants de les darreries del segle XX i les primeres dècades del segle XX “ una llotja al Liceu, i una torre a Cardedeu “.

Crisant Palau publica una fotografia de la desapareguda Torre Barangé  de Cardedeu, de la que en fou promotor  l’Esteve Barangé Bachs,  i autor els anys 1915-16  l’arquitecte Josep Maria Miró Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 – Barcelona, 5 d’abril de 1966), com m’explicava el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME

 

No trobava cap dada d’aquell edifici a la xarxa, està clar que a Internet en  algunes matèries, i d’alguns indrets, hi ha poca o cap informació, oi?

L’inefable Casado, en la seva llengua “palenciana” , potser en ho podria explicar, oi?

CAPELLA DEL MAS VILAPORTA, ADVOCADA A SANT FRANCESC XAVIER. L’ESQUIROL. OSONA

Llegia  al Mapa de Patrimoni, que la capella del mas Vilaporta, al terme de l’Esquirol, a la comarca d’Osona, advocada  a Sant Francesc Xavier (7 d’abril de 1506 – 3 de desembre de 1552) , és un edifici  d’una nau, de planta rectangular.

La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un element decoratiu de ferro amb una creu.

El portal és rectangular, de pedra treballada.

Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats

Les capelles i oratoris de les masies catalanes, son un tresor, no sempre accessible, ni visitable, tota vegada que son de propietat privada.

LA TORRE DEL RELLOTGE ÉS OBRA DE L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?. PUIGCERDÀ.

Fotografia. Pedro Torrabadella  tribuna2008

El farmacèutic Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841 – Barcelona, 3 d’octubre de 1928)  va ser l’impulsor d’una urbanització senyorial en aquesta zona, amb torres tan representatives com la Vil·la Margarita, la Vil·la Paulita o Torre Volart, i la Torre del Rellotge, d’estil eclèctic.

 

 

L’ Emili Sala Cortès (Barcelona, 1841- La Garriga, 1920), Mestre d’obres titulat el 1866 i Arquitecte el 1876 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Segueix el corrent neomedieval i neorenaixentista, predecessor del modernisme, va tenir entre el seus distingits clients  al Dr. Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841 – Barcelona, 3 d’octubre de 1928), un dels propietaris importants de Puigcerdà.

 

Sota la seva direcció s’aixecava la Torre Junoy  i altres torres d’estiueig a la Cerdanya, seus eren també  alguns dels  edificis  més representatius de  Barcelona com la Casa Elizalde o la casa Batlló, quina façana reformaria per recomanació  seva un jove arquitecte, l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926), que és fama havia treballat al seu despatx mentre estudiava.

Demanarem – aquesta feina l’hauria de fer l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Puigcerdà, o la del Consell Comarcal – als besnéts del Dr. Salvador Andreu Grau, i de l’arquitecte Emili Sala Cortès, que ens  confirmin les dades dels edificis que s’aixecaven per iniciativa dels seus besavis.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cuideu-vos molt, sembla que l’estratègia del REINO DE ESPAÑA per lluitar contra la Covid. 19 és  “laissez faire, laissez passer”. Les dades de víctimes de  la Comunidad Autònoma de Madrid  que NO les  actualitza de forma regular, es sitien en 21.861 persones

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210215_cam_covid19.pdf

A Catalunya, on determinats mitjans fan un seguiment de la qüestió, des de l’inici de la pandèmia  en són 20.176.

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

Caldrà seguir l’evolució d’aquests index.

 

A LA RECERCA DE LA MISTERIOSA MASIA DE LES PLANES. SANT CUGAT?. BARCELONA?.

Passava força estona intentant – fins ara sense resultat- alguna dada d’aquesta masia que apareix per duplicat al fons de l’Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3724/rec/272

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3724/rec/38

L’autor, o almenys qui en cedia la imatge fou Magí Pius Sandiumenge,  i la masia estaria a les Planes,  Barcelona, Barcelonès, o  a  Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental.

Demanava l’ajuda del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) atès que hi havia una capella.

Em confirmava el Valentí Pons toujuse, autor del blog MODERNISME que des del google maps, tampoc la localitzava.

Demano urbi et orbe ajuda a qualsevol persona física, o jurídica que ens pugui donar informació d’aquesta masia,  el nostre email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com   , vitpons@gmail.com

 

IN MEMORIAM DE LA BIBLIOTEC A DE SALLENT OBRA DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA . EL BAGES.

Li explicava al Pere Albert Carreño l’experiència de la Mancomunitat de Catalunya que va posar de manifest urbi et orbe la corrupció sistèmica de la política espanyola fent una excel·lent gestió dels migrats recursos de que disposava Catalunya.

 

Miguel Primo de Rivera, II marquès d’Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 – París, 16 de març de 1930) amb el pretext de que Catalunya gaudia d’un “exclusivismo malsano” la suprimia perquè «ayudava a deshacer la gran obra de la unidad nacional». Continuem al mateix lloc, corrupció, estultícia, ….

l’any 1918 la Mancomunitat de Catalunya que havia endegat Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d’agost de 1917) ‘seny ordenad, or de Catalunya”, fou MOLT sincer en el seu discurs inaugural, reconeixent que la Mancomunitat era una concessió simbòlica: «L’Estat, autoritzant les províncies a mancomunar-se, no s’ha desensenyoriat de res, no ha traspassat a la comunitat cap de les funcions que congestionen l’Administració central. La Mancomunitat, que com a personalitat és tot, com a poder no és res».

Va ser en el període de la Presidència de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d’octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), quan es van inaugurar les quatre primeres biblioteques del pla per crear un sistema de biblioteques populars, que volia implantar per tot Catalunya. A través d’un concurs públic als ajuntaments, es va concedir una biblioteca a cada província: Valls, Olot, Sallent i Les Borges Blanquesi l’any 1919, la de Canet de Mar.

A Sallent, l’edifici noucentista, projectat per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet (Barcelona, Barcelonès, 1879 — Barcelona, Barcelonès, 1954 ) , es va obrir al públic el 16 de setembre de 1918, i es va inaugurar oficialment el 29 de setembre.

L’edifici consta d’una sola planta, amb soterrani en el costat dret per la calefacció. A l’estructura quadrada original s’hi afegiren un cos al costat dret i un altre a l’esquerra, que, juntament amb les reformes exteriors, fan que l’edifici no tingui gaire a veure amb l’aspecte noucentista primitiu. Només a l’interior es conserven quatre columnes jòniques que decoren i sostenen un cos elevat central. En el seu origen, l’espai interior estava compost per la sala de lectura, il·luminada per les finestres del cos elevat, la sala de conferències i les dependències de serveis i de treball intern. En total, l’edifici ocupava 200m2

L’any 1943, amb plena eufòria de la dictadura que encara comptava AÑOS TRIUNFALES , amb l’excusa del 25è aniversari de la biblioteca, l’edifici es va ampliar amb una ala esquerra que va acollir la sala infantil, i es van eliminar els elements decoratius: les cúpules, el frontis i les columnes.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/llus-planas-i-calvet

100 anys

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-la-biblioteca-publica.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/06/la-primera-bibilioteca-popular-valls-el.html

https://www.nuvol.com/llibres/biblioteques-centenaries-28858

https://www.territoris.cat/articulo/garrigues/borges-blanques-celebra-centenari-biblioteca-mancomunitat/20181203174950053373.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/11/in-memoriam-de-la-bilioteca-pere-gual.html

Restem dempeus la de Valls, i encara que molt transformades/deformades la de Sallent i la de Canet de Mar.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu la recerca de l’obra de la Mancomunitat de Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,…, i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible – , i les amenaces com el coronavirus,…, fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.

ALGUNA DADA DE L’EDIFICI DE MONT-CALVARI. ARENYS DE MAR. EL MARESME

Crida i molt l’atenció l’edifici de Mont-calvari, del que ens diu Patrimoni Gencat; Edifici gran erigit sobre un penya-segat de roques, actualment rodejat per un vial a nivell del port. Es bastí al voltant de l’ermita del Sant Crist del Calvari i ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX. Ha seguit estils com el modernisme, el funcionalisme, i ara és més colonial. Actualment té quatre plantes i algunes dependències al terrat. Té detalls d’ofici interessants. L’ermita ha quedat rodejada i empetitida per l’edifici.

Data de començaments de segle XX. L’any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel·lo, que edificà un hotel de primera classe, d’estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel·lo. Més tard li fou imposat el nom d’Hotel Monte Calvari. L’hotel posat a subhasta el 1916, és adquirit el 1919 per Joan Artigues i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet. L’hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades, és adquirit l’any 1946 per una firma barcelonina. Objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l’ermita.

Donada la seva privilegiada situació enmig del port i enfront del Turó del Mal Temps és una fita visual característica de la població.

Feia una mica de recerca :
4 DE ENERO DE 1857. S’inaugura l’estació de ferrocarril d’Arenys de Mar.
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-inaugura-tramo-ferroviario-mataro-arenys-mar_226215_102.html

A la fotografia on apareix l’ermita es pot apreciar l’existència del pont sobre la via feria.

Altrament tenim constància que l’any 1892, Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 – Barcelona, 1 de març de 1899), actuant com a Bisbe de Barcelona, cedeix a Narcís Serra i Torner, l’ermita del Sant Crist del Calvari .

https://www.museunacional.cat/es/colleccio/ermita-del-sant-crist-del-calvari-en-arenys-de-mar/adolphe-hedwige-alphonse-delamare/251795-000

En data indeterminada i a instancies de Enrique Nello y Camps es construeix un edifici i es demana i s’atorga premis per “ establecer viveros para la propagación y conserva de mariscos en el puerto del Calvario de Árenys de Mar, distrito de Mataró”
Ens calen dades del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=id:0002746173&lang=es&log=19031210-00000-00020/Vida+mar%C3%ADtima

Sembla que MIQUEL MOLLEVÍ va ser l’artífex de la ‘bona fama’ del restaurant

Ens calen dades del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al port d’Arenys llegia que l’any 1917 fou concedida l’autorització per a la realització del port. El projecte, signat per l’enginyer Josep Maria Ortega el 16 de setembre de 1920 i posat a subhasta el 1922 fou adjudicat al constructor arenyenc Francesc Solé i Miró (En València). El projecte va tenir molts entrebancs provinents de la pedrera de Can Bellsoleil d’Arenys de Munt i eren transportades amb vagonetes, per mitjà d’una petita via fèrria estesa al llarg de la riera.

La construcció va patir tots els problemes imaginables i més :
https://books.google.es/books?id=1g_Em1sVU5EC&pg=PA135&lpg=PA135&dq=Josep+Maria+Ortega.+enginyer+del+port+d%27arenys&source=bl&ots=9igJxWq5t8&sig=ACfU3U0rQ4J7EFrG4_Nhy13eqG9z8PM2Cg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjh35zpl-zmAhV06uAKHXdNB0wQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=Josep%20Maria%20Ortega.%20enginyer%20del%20port%20d’arenys&f=false

Fou acabat el 4 d’abril de 1961.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, el mar arribava encara fins als fonaments de l’edifici, i l’únic accés es feia pel pont que superava la via del tren, des de la carretera N-340.

TOTHOM D’ARENYS DE MAR SABIA AQUESTA HISTÒRIA DEL CRIST DE L’ERMITA DEL TURÓ DEL CALVARI?

L’any 1948, la promotora barcelonesa Cubsa el transforma en un edifici residencial d’estil mediterrani, con tocs colonials.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ em diu que l’arquitecte de la darrera reforma 1947/48 de l’Hotel Monte Calvario – Santuari del Sant Crist, va ser Joan Anguera Vicente, del que voldríem saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible rebre’n també una fotografia. Trobàvem el traspàs de la seva esposa Dolores Vivó Costa:
https://enmemoria.lavanguardia.com/buscar?keywords=Juan+Anguera+Vicente&date_limit=0&date=&type=all_memorial&_fstatus=search&order_by=

 

 

http://tionia1.pangea.org/Exvot/SantuarisMariners/Mont%20Calvari/Calvari.htm?fbclid=IwAR2v_FtGB7XvYFGD-bkKy3aW3j_ytcsVkpYeVarJFLYvG-c9fcmBQ79Gbyg

https://www.yaencontre.com/noticias/casas/historia-y-leyendas-del-mont-calvari/?fbclid=IwAR3If4vU0abbHx6x6X4o2s8sqRyjZx6o96c4ZlbRsAjQ3kvTEx21radV7JU

http://patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=61&fbclid=IwAR2sjDwQKkoTrXdCBCRBmYpSsJzV-i-oqymKQk1fRJHbKJPpHD6TJ8IVI5Y

http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2013/CULTURA/ProgramesSantZenon/1984.pdf

http://www.fotosdecatalunya.cat/barcelona/arenys-de-mar-mont-calvari?fbclid=IwAR0TnRCVdusOtJoKa9D2KZVJ_lYN0PyD0IKJDYQECH3bz5Pa4qL3iRkEkIE

http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=id:0002746173&lang=es&log=19031210-00000-00020/Vida+mar%C3%ADtima

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8201

Si feu recerca, ens agradarà tenir noticia de les troballes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

TOTHOM D’ARENYS DE MAR SABIA AQUESTA HISTÒRIA DEL CRIST DE L’ERMITA DEL TURÓ DEL CALVARI?

Llegia a Patrimoni Gencat;  l’any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel·lo – sense cognom, ni lloc i data de naixement i traspàs, ni professió coneguda – promotor  – ,  com és mal costum, oi?. – que edificà un hotel de primera classe, d’estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel·lo.

Més tard li fou imposat el nom d’Hotel Monte Calvari.

L’hotel posat a subhasta el 1916, és adquirit el 1919 per Joan Artigues i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet.

M’explicaven en la meva visita a l’església parroquial d’Arenys de Mar, advocada a l’Assumpció de Santa Maria, que una imatge del Sant Crist, procedia d’aquesta església,  i que per salvar-la de la destrucció en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  CONTRA el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la llençaren al mar, on la recollirien uns pescadors,  i un cop restaurada , desprès del conflicte bèl·lic  , que els guanyadors qualificàvem de ‘Guerra Civil’, es va considerar més apropiat ubicar-la al temple parroquial.

 

L’hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades, és adquirit l’any 1946 per una firma barcelonina.

Objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l’ermita.

La privilegiada situació  d’aquest edifici  – del que no consta cap data del seu autor- , enmig del port,  i enfront del Turó del Mal Temps . és una fita visual característica de la població.

Ens agradarà rebre més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com  , descartem , atesa la finalitat religiosa, l’autoria per part del Maligne.

http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2013/CULTURA/ProgramesSantZenon/1984.pdf

SANTA BÀRBARA DE CONANGLELL. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA.

Deixava el vehicle aparcat dins del nucli d’habitatges situat a l’esquerra de la carretera en direcció Torelló, i malgrat constatar que recentment s’havia adobat el camp , «fems i aigua fan miracles», vaig arribar-me fins l’edifici religiós, ara aïllat i solitari.

Des del 1857 , desprès de la II guerra Carlina, com a lloc estratègic , Conanglell va estar ocupat per diferents serveis de l’exèrcit.

L’advocació de Santa Bàrbara, excelsa patrona de l’Arma d’artilleria ens permet suposar una presència majoritària de militars d’aquesta especialitat. La darrera destinació com a Casa de Remonta vindria a confirmar la nostra hipòtesis. Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En relació a l’edifici –que com a minin cal qualificar com ‘singular’-, trobem
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08117

Església de nau única amb murs de carques arrebossats i pintats, i coberta a doble vessant de teula aràbiga. Presenta un portal a la façana oest amb forma d’arc de mig punt sobre el qual trobem un frontó semicircular amb una creu inscrita a l’interior del quart de cercle; culminen la mateixa façana una rosassa sense vitralls, una finestra d’ogiva i un petit campanar d’espadanya. A la façana nord s’obre un segon portal també amb frontó semicircular decorat amb un crismó. Sota el ràfec dels murs s’aprecien decoracions gotitzants. A la façana est existeix un únic i petit absis. A l’interior es conserven restes d’artesanat.

El quadre Santa Barbara, obra de Josep Serra i Porsón, lluïa esplendorós en aquesta capella de la Casa de la Remonta d’Artilleria de Conanglell (Vic).

A mitjans del segle XX, quan el Regimen del General Franco es va sentir segur, els militars van abandonar aquestes instal•lacions.

A principis del segle XXI les restes que quedaven van ser enderrocades, i en el seu emplaçament es va aixecar un barri d’habitatges unifamiliars.

He tingut ocasió de veure esglésies dedicades a guardar bestiar, utilitzades com a garatge, o com un edifici auxiliar per a l’activitat – normalment agrícola – ; mai fins ara però, havia tingut ocasió de veure i retratar un edifici religiós tancat i barrat, sense altra destinació que fer de límit als tractors quan treballen el camp.

Agrairé més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com per part de les autoritats corresponents : Religioses, Militars i/o Civils. Per descomptat també d’algun lector/a de qualsevol condició si ho sap.

Us aconsello la lectura de l’excel·lent treball de Gerard Serrat Panadero :
http://www.festamajortorello.cat/fm19.pdf
https://www.lesmasiesdevoltrega.cat/actualitat/agenda/conanglell-explicacio-del-treball-de-gerard-serrat.html
http://xarxanet.org/agenda/conanglell-recuperacio-historica-i-visual-duna-mostra-de-locupacio-militar-catalunya

LA PADRINA D’ANTIST

Els autors del llibre “Animal spirits, cómo influye la psicología humana en la economía”, George Akerlof i Robert J. Shiller, diuen que solem oblidar les histories que no expliquem als altres. I aquesta és la meva intenció, explicar histories per a que quedin per sempre formant part de l’aire de la muntanya. Començo pel poble d’Antist (Pallars Jussà) on vaig venir al món. Malgrat vaig ser la penúltima persona en néixer-hi, mai hi vaig viure, però sí que hi passava, junt amb la meva germana, totes les vacances de l’escola.

Puc dir que la padrina d’Antist em va cuidar tant o més que la mare, i d’ella en tinc un retrat tan viu al cap com d’especial al cor. La seva vida monòtona, senzilla i dura era el paradigma de la gent de muntanya d’aleshores. No la puc imaginar si no és velleta, desdentegada, vestida de negre i amb un mocador al cap que rarament es treia. Potser no ho era tan de gran, però ja se sap que als ulls d’un infant l’edat és relativa. Qui podia anar al dentista i a on quan l’espardenya o la mula eren els únics transports a l’abast i tot estava a més de mig dia de camí? El vestir de negre tenia les seves raons: eren cases amb molta gent i la mort hi estava present, si no a la pròpia a la del poble o pobles del costat on s’hi tenia família. El dol era rigorós i llarg, aquest color era més sofert i ho amagava tot, i desenganyem-nos, amb què –si de diners en circulaven ben pocs- i a on podien anar a comprar-se vestits? Li recordo no més un abric negre, fi, que es posava per anar a missa els diumenges o festes especials.

Era la pubilla i tot l’any s’aixecava a punta de dia. Començava a recussirar per a preparar l’esmorzà dels homes, al que ens hi afegíem poc a poc la resta de gent, els mossos, la chinalla, els forasters… En temps després de la guerra hi vivia la mestra del poble a casa; i si per algun motiu especial havia de pujar el capellà, també s’hi quedava. Aquell dia, però, es treien les millors estovalles i els llençols més florits.

Tan aviat com podia penjava l’olla als cremalls del foc per començar a fer el dinar, i hi anava afegint els ingredients de la vianda, que era plat diari, espès i energètic. Durant el matí s’arreglava la casa i l’era: gallines, porcs i conills. Menjaven fullat i sobralles perquè no es llençava res, tot s’aprofitava! A la tarda tocava aviar el bestiar gran que hi havia al corral, normalment les vaques, perquè mules, matxos i bous ajudaven als homes a fer la seva feina. I al tornar del camp havia de fer el sopar corrents i parar taula per a que ens hi poguéssim seure tots els que alternativament anàvem arribant.

No sabia llegir ni escriure. Com que la seva mare va morir jove, va cuidar dels padrins, els pares, els fills i els nets. Al terrat cosia i apedaçava, moltes tardes, la roba desgastada per l’ús posant tarna sobre tarna. Val a dir que aquest terrat era una peça única a la contrada per la seva envejable orientació sud. Cuidava els horts i per rentar havia d’anar a la bassa o safareig, tot un luxe al costat mateix del poble! Només hi havia, en una casa de 5 plantes, aigua corrent a la cuina, i una precària llum a la nit, així que aquesta era l’hora de  planxar en temps ja avançats perquè pels anys 50 la planxa era una peça de ferro que s’havia d’escalfar al costat del foc i agafar-la amb un drap per a no cremar-se.

De tant en tant cantava aquesta tonada:

Pageseta moreneta vull cantar-te una cançó,

per dir-te una altra vegada, que també t’estimo jo…

Mai li vaig preguntar d’on l’havia tret, però encara la sento!

Va deixar el poble als anys 60 per convertir-se, fins que va morir, en una “pedra de tartera” com moltes altres persones.

Guillermina Subirà Jordana . Senterada, Abril 2017

CATALANS EXCEPCIONALS. JOAN JANÉ CASAJOANA

Els pobles oprimits, com Catalunya, han donat, donen, i donaran en el futur, molts catalans excepcionals, dones i homes.

El ‘martirologi’ català s’ampliava l’1 d’octubre de 2017 en més de 1000 persones; moltes restaran en l’anonimat, malgrat haver patit la violència extrema en ocasió d’exercir els seus drets civils i democràtics.

Recordem avui , JOAN JANÉ CASAJOANA ( Sant Vicenç de Castellet, 1892 + Cementiri d’Abrera,  19 de febrer de 1939)

 

http://www.memorialbaixllobregat.cat/testimonis-i-biografies/repressio-franquista/biografia-8.htm

file:///C:/Users/Antoni/Downloads/1543399192-0-3.pdf

https://www.olesademontserrat.cat/pl19/ajuntament-seu-electronica/comunicacio/noticies-municipals/id8242/emotiu-homenatge-olesans-i-olesanes-afusellades-febrer-1939-cementiri-abrera.htm

No en sabia trobar cap dada a l’Enciclopèdia Catalana

Aquesta sèrie de CATALANS EXCEPCIONALS  no agrada a gent poderosa que dia si, i dia també, van posant pals a les rodes perquè no es publiqui,  avui al DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS, http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/ el sistema ens diu; Error establishing a database connection
FACE[VOX] ha bloquejat a l’editor del DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS durant 10 dies :
Es posible que hayas usado Facebook de una manera que nuestros sistemas consideran inusual, incluso si no quisiste
S’apliquen unes ‘normes secretes’, això contradiu qualsevol sistema legal democràtic, llevat potser de la “democràcia pleníssima” de la ‘camarada’  María del Carmen Calvo Poyato (Còrdova, Cabra, 7 de junio de 1957)

Vosaltres feu també propostes de persones que mereixen la consideració de CATALANS EXCEPCIONALS.

JOAN JANÉ CASAJOANA

Tecla Martorell Salvat
Maria Rúbies Garrofé
Consol Casals Genover
Elisabeth Vergés Costa
Rafael Masó i Valentí
Ignàsia Salvans Casas
Sant Pere Nolasc, Fundador de l’orde de la Mercè
Josefina Oliveras i Ferrer
Juli Batllevell Arús
Assumpció Almuzara Vila
Emili Carles-Tolrà Amat
Núria Garcia Quera
Andrés Sardá Sacristán
Núria Delclòs Teixidó
Josep Minguell Ribes
Rosa Siré Cabré
Josep Albagés Ventura
Josepa Massanés Dalmau
Carlos Pérez de Rozas i Arribas
Regina Figuerola Rebull
Francesc Charles Pardell
Conxa Sisquella Planas
Lluís Muncunill i Parellada
Cèlia Artiga Esplugues
Evarist Fábregas Pámies
DOLORS PIERA LLOBERA
Maties Palau Ferré
Antónia Abelló Filella
Joaquim Manich Comerma
Maria Girona Benet
Ildefons Cerdà Sunyer
Clotilde Cerdà Bosch
Josep Vallverdú Aixalà
Carmina Virgili i Rodon
Francesc Macià i Llussà
Aurora Bertrana i Salazar
Salvador Espriu i Castelló
Emília Xargay i Pagès
Francesc Pausas i Coll
Teresa Forcades i Vila
Miquel Bosch i Jover
Lluïsa Vidal i Puig
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer
Joana Raspall i Juanola
Camil Fàbregas i Dalmau
Teresa Mañé i Miravet
Miquel Martí i Pol
Enriqueta Gallinat i Roman
Josep Irla i Bosch
Maria Josep Colomer i Luque
Salvador Puig i Antich
Rosa Sensat i Vila
Francesc Ferrer i Guàrdia
Montserrat Roig i Fransitorra
Pau Casals i Defilló
Muriel Casals i Couturier
Enric Prat de la Riba Sarrà
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Concepció Badia i Millàs,
Estanislau Figueras i Moragas
Maria Santpere i Hernáez
Lluís Companys i Jover
Caterina Albert i Paradís
Josep Salvany Blanch
Pilar Bayés i de Luna
Josep Maria Gavín i Barceló
Mireia Boya e Busquet
Maria-Mercè Marçal i Serra
Jordi Cuixart i Navarro
Meritxell Serret i Aleu
Dolors Bassa i Coll
Maria Carme Forcadell i Lluís
Maria Dolors Bargalló i Serra
Margarita Xirgu i Subirà
Josep Maria Gavín i Barceló
Joan Llort i Badies