TERESA SABORIT MOLIST I LES SEVES CUROLLES LITERÀRIES

Ahir va ser un dia rodó.

El paquet amb 13 roses de paper maxe,  que havia fet Danita Huguet,  per fi havia arribat al seu destí.

Anava dirigit a Teresa Saborit i Molist,  en relació al seu llibre : “Barcelona,  la rosa i el drac” (2021) del què m’envià un exemplar.

Un encant de novel·la.

Molta il·lusió d’enviar-li el petit regal, que hagués volgut li arribàs per Sant Jordi, i no va poder ser.

He seguit l’evolució d’aquesta jove escriptora catalana, que és una ànima inquieta literària i de la comunicació.

Agraït per la publicació d’un vídeo d’agraïment,  a diversos espais de la xarxa.

Gran sort trobar persones prou empàtiques i sensibles, amb qui compartir unes fonts de creativitat.

Com ella em va dir a mi,  trobar-la i conèixer-la (encara no personalment,  que no ho descarto) és una gran sort i un privilegi de l’Univers.

L’he coneguda a través de part de la seva obra literària,  que m’ha encantat i li desitjo el millor.

Ha rebut infinitat de guardons.

Sent que és un diamant literari que es va polint.

Com a comunicadora nata que és, m’entusiasma la força que ha dedicat i dedica als seus projectes,  com a la pàgina: “Vull escriure ” d’on, entre altres, es confegeix un llibre conjunt per Sant Jordi.

Jo, quan sigui gran,  vull ser com ella.

Gràcies per existir, Teresa!

Segura.  Vilafranca de Bonany .23 de maig de 2025

Els llibres de Teresa que he pogut gaudir i recomano:

https://www.todostuslibros.com/autor/saborit-teresa

TRUMP. EL MAL BANDIT, ROBA AL POBRES PER A BENEFICIAR ALS RICS

El diccionari català diu d’aranzel “Impost que paguen els béns importats a un estat” , aquesta figura impositiva s’aplicava “ normalment “ per defensar-se de la producció de bens i serveis produïts amb “dúmping social” .  Nom amb què es coneix la combinació de costos laborals molt baixos i legislació laboral poc exigent pròpia de països en vies de desenvolupament. Aquesta pràctica fa disminuir els costos de producció de les empreses, les quals esdevenen, així, més competitives en relació als mateixos sectors dels països desenvolupats. El dúmping social ha estat denunciat alhora com una competència il·legítima i com una forma d’explotació

Exemple. Espanya  és un país productor d’oli, com ho son altres països  del nostre entorn,  els costos de producció però, no son els mateixos aquí, al Marroc o a d’altres països, així per evitar que s’ensorri el mercat nacional, s’apliquen aranzels a les importacions d’olis produïts en tercers països amb menors costos de producció

Que pretén però Trump amb els seus aranzels ?.  Està clar que NO defensar-se del “dúmping social”.

Reclama que la producció – sobretot industrial – es faci en territori dels EUA

Els aranzels comportaran en els països d’origen una revisió dels “ costos de producció” , això debilitarà els sistemes de protecció social, sanitat, serveis socials, educació,.., que progressivament s’aniran privatitzant. Això de fet succeeix ja als EUA

Els aranzels comportaran un augment de preus, tant els països d’origen, com en els mateixos EUA, de forma que determinats bens i serveis, deixaran de ser accessibles per a la majoria de la població, que es veurà obligada a reduir el seu consum

Els aranzels comportaran que el govern dels EUA  pugui reduir impostos directes als nord-americans, més als RICS que als pobres, en general però,  a tothom, la mesura clarament no aconseguirà evitar l’empobriment irreversible d’alguns col·lectius, principalment ,  negres, emigrants, …

En els països d’origen la degradació de les condicions laborals i socials, comportarà un augment molt significatiu de la pobresa.

Trump, vinculat a tota mena de negocis il·legals,…,   aconseguirà el seu objectiu d’escampar la misèria de forma quasi immediata.

Senyor, vetlla per TOTES les criatures de la creació, i NO PERMETIS que aquest criminal convicte aconsegueixi allò que pretén. 

LA MÀQUINA DE QUADRAR BALANÇOS

Recordo  com una anècdota que  quan entrava a treballar m’enviaven a buscar “ la màquina de quadrar balanços “ , que era un artefacte MOLT pesat i quin transport provocava la riota dels que m‘ho havien manat.  Era, com és mal costum en aquest dissortat reialme, allò    que  quan  – encara avui – ingressa algú en una corporació, els antics del cos li fan pagar/passar al nou entrat. Quan fèiem el SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO en deien novatada.

Dissortadament els balanços públics es quadren amb mesures molt pitjors :

 Afectados por la hepatitis C presentan una querella contra Ana Mato por ‘dejar morir’ a 4.000 pacientes

https://www.elmundo.es/salud/2015/01/12/54b2e32922601dce4e8b457b.html

https://www.eldiario.es/euskadi/euskadi/rajoy-sufrimiento-causado-enfermos-hepatitis_1_4379556.html

Madrid. 7.291 son solo los del protocolo de la vergüenza: este es el número total de fallecidos en las residencias de Ayuso

https://www.elplural.com/autonomias/madrid/7291-son-solo-protocolo-verguenza-numero-total-fallecidos-residencias-ayuso_348779102

També a Catalunya s’han pres mesures similars,  i sortosament algunes no han arribat a reeixir :

El ICS recula y asegura que no habrá incentivos económicos para que los médicos de primaria den altes

https://www.elperiodico.com/es/sanidad/20250324/propuesta-salut-incentivos-medicos-atencion-primaria-altas-mutuas-laborales-reacciones-115619444

L’edatisme, les llistes “ infinites “ per la realització de proves diagnostiques,  per intervencions quirúrgiques, per prescriure medicaments, per,.., son altres mesures que funcionen de forma eficaç  per  “ quadrar balanços 

 Per descomptat, ni la més mínima intenció de reduir les “ menjadores Públiques “, les duplicitat d’organismes, la inflació d’administracions, la corrupció endèmica i sistèmica ,…

Que el bon Déu aculli a la seva glòria als que traspassaven perquè les administracions i els seus administradors, poguessin ” quadrar balanços ” 

CAÍN, SEMPRE CAÍN

Els successos tràgics  dels darrers dies al País València, em feien recordar   el relat de Gènesi, 4

Paul Gustave Doré (Estrasburg6 de gener de 1832 – París23 de gener de 1883)

Llavors el Senyor va preguntar a Caín:

On és el teu germà Abel?

Ell va respondre:

—No ho sé. Que potser soc el guardià del meu germà?

El Senyor li replicà:

—Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra!   Des d’ara, doncs, seràs maleït de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà. Quan treballis la terra, ja no et donarà els seus fruits.  Aniràs pel món errant i fugitiu.

Caín respongué al Senyor:

—El meu crim és massa gran per a poder-lo suportar. Des d’avui em bandeges de la terra fèrtil, i m’hauré d’amagar de la teva presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà.

El Senyor li va replicar:

—Això, no! Si algú mata Caín, Caín serà venjat set vegades.

Llavors el Senyor el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien.

TENIR MAL PERDRE

De vegades les frases de l’Ermessenda de Valrà tenen un contingut clarament escatològic “canviar pets amb merda” ,   per explicitar  que massa sovint ens surten malament les previsions, i acabem fent un negoci poc productiu, o canviant coses sense guanyar amb el canvi, com li succeïa a l’inefable Alberto Núñez Feijóo ​ (Orense, 10 de septiembre de 1961), acceptant el suport de VOX [ Fuerza Vieja ], a les autonòmiques i municipals, i demanen ara  que allò que ell feia arreu, no li  ho facin. Sap – és gallec – que s’ho juga  tot, com tots els que el precedien en el camí al Gòlgota, dels que tothom n’ha perdut la memòria, llevat del darrer que es reivindicava com més feixista que els mateixos Mussolini, o Franco,  ens referim al Pablo Casado Blanco (Palencia, 1 de febrero de 1981) al que la Justícia li deixava passar Barco, com “animal marítim”.

PP & VOX, tenen “ mal perdre”, oi? .

 

REIVINDICANT L’AMOR

Estimar com vulguis i sentis, forma part de la lliure elecció de l’ésser humà.

Qui vulgui pervertir l’amor, creant un discurs falsari; o és un dèspota, o un dictador; o les dues coses a la vegada.

Cap amor, mai, ha d’ésser clandestí.

Mai ha de tindre por a mostrar-se clarament.

No s’ha de consentir cap tipus de rebuig ni condicionament.

És una llibertat intrínseca de la persona.

Qui intenta blanquejar o justificar qualssevol repressió és un fanàtic i mala persona.

Qui és capaç de justificar qualsevol violència o repressió en el fet d’estimar,  és un frustrat i perillós per la vertadera convivència.

Estima com vulguis,  però estima.

 

Josep Bonnín i Segura.  Vilafranca de Bonany . 28 de juny de 2023

REFLEXIONS DES DE LA MEZQUITA DE ABDELHAMID BEN BADIS. ORÀN. 150 anys després de la I República, seguim sense resoldre el model territorial

La I República espanyola l’any 1.873  , ja volia ser federal.  Els republicans independents de  Murcia, van declarar-se independents  i al  ser derrotats marxen exiliats a  Oràn

Des de Oràn s’escriu aquesta crònica, seguint  el mateix itinerari que cada any fan els algerians amb les seves famílies sobre tot de França, que  passen per Catalunya en direcció  a ALICANTE, senyalitzada  en color groc en les nostres carreteres i embarquen  en un Ferry que en una nit els porta a Oràn.

Son famílies   amb nens petits i adolescents  amb   3-4  grans maletes ,  que pesen cadascuna uns 50 kg., portades per homes i dones en cues  per embarcar que es demoren 2-3 hores de peu o a terra i on porten tota mena de productes  que esperen vendre en el seu poble  i es una  manera de pagar-se part del viatge.

Es vol   buscar  en Orán  els indicis dels republicans federalistes  que al proclamar  la independència de Murcia en 1.873 van ser perseguits militarment fugint  primer a Cartagena i  després derrotats van haver d’embarcar-se des de Alacant fins a Orán per salvar la seva vida.

Pot sorprendre el independentisme de Murcia en aquest debat , però en 1873  un català com president del Govern , Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d’abril de 1824 – Madrid, 29 de novembre de 1901), va  presentat a les Corts un projecte federal per Espanya, format per Galicia, Astúries ,Vascongadas, Navarra , Aragón , Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Valencia , Murcia,  Andalusia Alta, Andalusia Baja , Extremadura, Baleares y Canàries. També las dos colònies Cuba i Puerto Rico.

En aquelles dates, els republicans intransigents –així s’anomenaven ells mateixos– de Murcia,  el 12-07-1.973 van  proclamar la independència dins de l’estat federal, sense esperar l’aprovació de les Corts., que per aquesta raó va posposar la votació del projecte de República federal. Li va tocar a Francesc Pi i Margall, intentar reconduir aquesta declaració d’independència amb intents de reconduir la situació i poder fer-se la votació del projecte federal.

Malgrat es va associar a Cartagena, era pròpiament en Murcia on es produir la declaració  però  davant de les actuacions  del Govern Central, els promotors van traslladar-se a Cartagena al ser la ciutat de  Murcia  que millor es podia defensar per l’existència de artilleria en posicions elevades des de el  Castell de Galeras  i que la marineria de l’Armada espanyola en el seu port es va declarar  a favor d’aquesta declaració d’independència.

En els 4 mesos que van poder resistir la pressió militar del govern centralista   fins el 12-01-1874, els republicans independentistes  van  crear una moneda pròpia, el duro cantonal i van  promulgar lleis en aquells moments molt progressistes com la de divorci i l’abolició de la pena de mort.

Finalment els republicans intransigents,   van embarcar en Alacant  cap Orán, a bord de tres  vaixells de l’Armada,  per evitar la segura mort i es van exiliar.  El govern francès , que dominava Argèlia ,  va retornar els vaixells   i els exiliats van estar empresonats i quan es va produir el fi de la República  29-12-1974 i la restauració  monàrquica van poder retornar.

Fent suposicions podríem pensar que hagués passat si els republicans intransigents de Murcia ,  no haguessin avortat la decisió de les Corts : hauríem tingut la consolidació de la I República  i una estructura independent  federal.

Darrera d’aquests indicis de republicans federalistes de Murcia, sí  que vam trobar referencies en Orán , en la biblioteca del Institut Cervantes , dels exiliats de la II República, que  de nou  també des de Alacant es van  haver  embarcar el     29-03-1939 , en un vaixell angles,  anomenat el STANBROOK que va sobrecarregar-se amb unes 3.000 persones  que volien exiliar-se per salvar la vida amenaçada per la victòria del franquisme i que no van poder embarcar més, els quals van ser detinguts al port.

Ens podem qüestionar com 150 anys després de 1873, en España no s’ha resolt encara  la organització territorial malgrat vam tenir la última guerra civil en Europa (1.936-1.939 ) molt relacionada  i que en cap altre país  existeix aquest conflicte ( ells tenen Landers (Alemanya) ; Regions(Itàlia) . Departaments (Franca) ,Governs federals ( Bèlgica), altres.

El no acceptar un projecte federal per encaixar els territoris fa que la independència unilateral de Catalunya, es mantingui com un factor desestabilitzador ja que el temps ha demostrat : 1)   no es acceptada per tots els catalans; 2) en la Europa actual no es acceptada com es va acreditar per no reconèixer el referèndum unilateral de l’ù d’octubre de 2.017 i  3) les monarquies parlamentaries  existents en Europa, no son qüestionades .

Tornem a 2.023 , sembla que hi han 300.000 electors, en les eleccions passades del 28-M  que  han expressat amb l’abstenció a ERC,  el seu  desacord de que no hi hagi un projecte decididament rupturista i vulguin un ho tornarem a fer del procés, quan els que ho plantejaven, Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d’abril de 1975) ha marxat a Suïssa.

Els projectes electorals han de ser clars i aquest republicanisme intransigent—si queda fora de les urnes–  ha d’acceptar la realitat i la pretensió d’encabir-los pot  suposar invalidar  un futur  sense acords i encara més difícil ho serà si el 23 de juliol per petites diferencies guanya  el PP +Vox, que ens porti a la confrontació que va fer créixer l’independentisme a Catalunya amb Rajoy.

Altres republicans intransigents de Murcia,   en 1873 ja  van impedir que es consolides un projecte de república federal que estava  preparat per votar-se en les Corts.

RESUM: En 150 anys 1873-2023, hem estat incapaços de resoldre el model territorial a España i de nou es focalitza el debat electoral en aquest tema. Es aplicable la frase d’aquests dies , amb una correcció : “QUE ENS BOMBIN A TOTS “.

Fet i corregit en les reflexions en la pau de la Mezquita  de Abdelhamid Ben Badis. Oràn.

@josecoderch

SALUDEM I DIFONGUEM LES NOVETATS A GUIMERÀ. EL “ NOU “ SANT JORDI

Les persones que tenim la autoqualificació d’afegides, que no som de Guimerà i venim al poble a passar dies (vacances, festes, ponts) per disposar de casa al poble, sempre observem  les novetats que es produeixen en cada visita. El sistema de difusió d’aquesta web, els actes que organitza o apadrina ;  la recent aparició d’una Associació amb iniciatives engrescadores ( espai de working comunitari, presentació de vins, altres), son novetats destacables.

Avui tot just arribar, trobo un altre novetat, vaig al Restaurant Sant Jordi i m’han canviat l’accés des de el carrer,  i veig una nova organització i ampliació de activitats.

La nova organització de integrar en una sala el servei de bar i el menjador , dona una idea més acollidora al estil “pub anglès” que son llocs no només de bar, si no també de menjar. Passes de fer el vermut al menjador, tot en la mateixa sala.

La incorporació en la mateixa sala comú dels productes de pastisseria  Mely , pels postres  i  també si t’ho vols emportar, es una millor  visual presentació que abans eren en diferent sala i poc visibles. Des de la taula ja pots preparar l’elecció dels postres Mely , de contingut internacional i local ( tiramisú, massini) , entre altres.

La sala antiga de bar, acull ara una proposta de “pub” musical, fosquet,  que pot ajudar a que els joves tinguin un espai propi i de KM0, amb oferta de musica en viu i disc jockey ,  sota la direcció del jove Jordi , amb interessos musicals propis en piano i guitarra,  fill del Bernat i la Mely,

Cal distingir en aquestes novetats, la participació de persones de fora de Guimerà, ara molt arrelades. La Mely , casada als 20 anys al poble , amb un català parlat correcte i una capacitat creativa que procedeix en part del seu país d’origen , Romania , es un clar exemple.

El mateix podem dir de Oussama, un dels cambrers, arrelat a Catalunya, parlant sis idiomes ( francès, angles, marroquí, català, rifen, arab,castellà) , jove i de  diferent i trencadora estètica respecte als  joves  locals, dona també una internalització positiva de  la integració. Guimerà es porosa a les cultures i països, per oposició als oposats a la immigració.

 

@jose Coderch (afegit a Guimerà)

COACHING pels menjars i reunions de festes (familiars, en les empreses , amistats).

Aquest any 2022, vivim  una situació diferent de la que vam patir amb  la pandèmia del COVID-19 –que alguns situen com inexistent i producte de les conspiracions internacionals de la mà de les farmacèutiques–, la realitat es que hem  tornat a que es  celebrin com abans.  La inflació no pot contra això.

Al costat de la anterior  realitat— ens agradi o no—les referencies al Coach en  quasi totes les relacionades amb la seva aplicació  en temes professionals, en temes de millora emocional, està suposant que s’ampliïn i difonguin els seus beneficis ja demostrats.

La formació de les persones que  ho promouen, poden ser psicòlogues o  de formacions similars , s’han incorporat a temaris i programes específics de l’àmbit universitari, encara que també ho ofereixen altres professionals amb o sense titulació acadèmica.

Com a mínim podem catalogar 15 diferents tipus d’aplicació ( esports , empreses, altres ..)  i 7 principis bàsics del Coach  ( saber escoltar, valoritzar els silencies , altres) , que permeten un cert amateurisme com el de la  redacció d’ aquesta Tribuna, que no pretén ser acadèmica.

Hi ha  lector@s – segur que algú ho llegirà  ??—que poden pensar que per la seva experiència no els hi cal llegir-la, però potser poden trobar  alguna cosa útil. No es solament experiència (74 anys actius) , si no que he recollit reflexions  a més de les personals,  anècdotes de altres persones i articles, sense que el lector pugui distingir la seva procedència, però  amb una garantia : son veritats. No hi ha res de ficció.

Comencem ja els punts de coach que proposem reflexionar , molts adreçats a les reunions de les properes festes que senyalem específicament.

1)Si pot incidir en la seva organització, situí que el pressupost sigui el més alt possible adaptat al perfil dels convocats. Un nivell mínim es recomanable . En aquest 2022 (inflació) mínim de 22 € es quasi una garantia de fracàs , ja que el lloc i el menjar poden ser decebedors i no ajudaran a un ambient festiu.

2) En la convocatòria oral o escrita que es faci, introduir discretament algunes premisses :  “no sigueu plastes i no parlem de política” , aquesta es essencial. La gent parlarà del que vulgui però intentem que això es respecti, ja que aquest tema es de quasi segur conflicte. Recomani  portar algun petit motiu de disfressa  o festiu

3) A nivell personal, no vulgui donar sorpreses excessives al escollir com   vestir-se/desvestir-se. Això rebaixarà el risc de ser situat com objectiu dels pescador@s, preparats per “tirar la canya”. Podem acreditar que son més freqüents els tiradors de canya entre homes, però els temps canvien i ara hi ha també pescadores.

4) Escollir on seure, si es possible, si pot triar però,  no es situï rodejats dels habituals, fent un bloc. Intenti triar una certa proximitat amb altres persones de no habitual relació, per obrir les seves possibilitats  de comunicació amb altres perfils que no siguin els habituals. No obstant respecti les naturals jerarquies: els Caps amb els Caps, els regidors/es  amb altres, els d’oficines amb els d’oficines.

5) En aquestes festes, poden aparèixer en la superfície actituds d’admiració i/o desig  inter sexe/ gènere , amagades. En funció del seu estat civil real i de la persona emissora, actuï amb moderació i discreció, ja que evitarà ser el comentari del dia següent. Pot considerar prudent, si es del seu interès, oferir una sortida ordenada de la festa i discretament trobar-se, però tothom es dedica a controlar qui se’n va amb qui.

6) Passem als temes de conversa : eviti implicar-se en els cercles de xafarderies i critica als altres , no aporti informacions encara  que les tingui.

El mateix respecte a la política i també comentar les noticies que corren per les xarxes socials, els telenotícies. Tant les xarxes , com els telenotícies tenen molt de contingut partidista i en el nostre país, quasi estem un 50% a favor i 50 % en contra de qualsevol fet o lleis. Es molt probable que entre el grup  que intervingui es doni la mateixa situació. No val la pena debatre i menys un dia de festa i potser amb  uns graus més d’alcohol,  del qual un nivell mínim es recomanat per ambientar-se.

Aquest es un dels punts més difícils, les persones s’empenyen en enraonar, criticar, polemitzar, pensant que es l’exercici de la seva llibertat. Si d’acord però millor no en la reunió de festes.

7)Les festes amb només aigua, el  poden mantenir en un estat de criticisme que no sigui el millor. La eufòria –lluny de desmesures i que després promouen la coneguda “ressaca” amb negativitat garantida i com mínim problemes estomacals—la han de portar a un to positiu, obert i festiu.

Algunes perles veritats acreditades i que potser en  trobareu de semblants:

1)Chus (nom imaginat) , en la festa que no te un preu tancat i després es reparteix la compte entre tots, se empenya en triar gambes, altre marisc.

2) La companya Isa( nom imaginat) , normalment casada, descobreix el seu afecte/desig “ m’agrades”  amb el  company amb qui mai ha mostrat cap interès. Ho resolen a la sortida.

3)La companya de Recursos Humans, normalment distanciats de la resta, accepta la canya  d’un dels membres del Comitè d’empresa normalment oposats.

4) Una de les Caps , s’interessa vivament per una companya de la línia de muntatge  i  no amaguen el seu mutu acord.

@josecoderch     ( es demanen “PERLES” però reals  dels lectors.)

LA MONA ÉS MONA, ENCARA QUE PORTI DISTINTIUS D’OR.

Poc es podia imaginar l’ Elías Ahúja y Andría (Cádiz, 1863 – Nueva York, 1951)  que el Col·legi Major que s’aixecava   entre 1967 i 1969, per l’estudi  d’arquitectura de Genaro Alas Rodríguez (Madrid, 29 de abril de 1926-Cáceres, 10 de febrer de 2021) i Pedro Casariego Hernández-Vaquero (Oviedo en 1927-Madrid el 8 de setembre de 2002) esdevindria un “niu”  de retrògrads que malmetrien la seva memòria .

http://eliasahuja.moonmarketing.es/historia-elias-ahuja/

La mona és mona, encara que porti distintius d’or, dita citada per Llucià en un dels seus apòlegs, segons explica Erasme de Rotterdam  en els seus Adagis. De fet, la frase llatina tradueix el proverbi que Llucià cita en el seu diàleg ‘ Contra un inculte col·leccionista de llibres  , amb la finalitat de fer-li evident que, per molts llibres que acumuli, seguirà sent un ignorant.

L’afirmació és del tot certa, tant pel que fa a les mones. Com pel que fa a les persones que per ideologia, es consideren millors que la resta.

Madrid pot presumir de poques coses, oi?

https://www.abc.es/espana/madrid/fiscalia-investiga-delito-odio-insultos-machistas-colegio-20221006215722-nt.html