Articles d’opinió

L’acord de lliure comerç entre la UE i Mercosur, aprovat recentment per majoria qualificada i en fase de signatura formal, genera preocupacions significatives per al sector primari català, tot i que les pèrdues reals podrien ser moderades gràcies a salvaguardes i el perfil limitat del comerç actual amb la regió.

Les protestes d’agricultors i ramaders catalans destaquen la por a una competència deslleial per productes importats amb estàndards sanitaris, ambientals i laborals inferiors als europeus.

​La UE ha donat llum verda a la signatura el gener de 2026, eliminant el 91% dels aranzels i facilitant importacions massives de carn bovina (99.000 tones/any al 7,5%), d’au (180.000 tones sense aranzel) i porcina (25.000 tones). Inclou salvaguardes reforçades per sectors sensibles com carn, ous i sucre, amb investigacions automàtiques davant pertorbacions de preus o volums. Encara requereix ratificació nacional, però entra en vigor provisionalment per parts comercials.

Catalunya ja presenta dèficit comercial amb Mercosur (1.340 M€ exportacions vs. 1.906 M€ importacions el 2023, -566 M€), concentrat en productes agrícoles com soja i cereals del Brasil. Sectors com arròs (100% importat de l’Uruguai, 0,8 M€), fruita i vi poden patir substitució per importacions barates, agreujant la pèrdua de petites explotacions (-42,6% des de 1989). No obstant, estudis oficials consideren els perjudicis “localitzats i abordables”, amb oportunitats en exportacions d’oli d’oliva i fruita-hortalissa.

​La ramaderia catalana , especialment bovina i porcina, enfronta competència de carn sud-americana produïda amb hormones i pesticides prohibits a la UE, i costos laborals mínims. Estimacions espanyoles parlen de pèrdues superiors a 2.000 M€ anuals, tot i que per Catalunya són proporcionals al seu superàvit agroalimentari actual (105%). Salvaguardes i possibles fons PAC (45.000 M€ avançats) mitiguen riscos, però el conseller Ordeig admet preocupació per carn i mel.

Les pèrdues reals són principals qualitatives: competència deslleial  que amenaça la viabilitat de models sostenibles i el manteniment territorial, sense xifres precises més enllà del dèficit preexistent.

Els efectes positius ,  inclouen majors exportacions industrials (+40% previst) i matèries primeres per transicions verda/digital, beneficiant indirectament el sector primari via cereals/soja més barats.

L’acord prioritza interessos industrials (automoció, química) sobre  els  interessos  del sector primari ,agricultura, ramaderia,.. ,  caldrà  concretar MOLT BÉ les  compensacions efectives per evitar la “ruïna total”

L’entrada del BBVA al capital del Banc Sabadell, amb un 25,47% de les accions, representa una maniobra d’alt contingut estratègic i simbòlic, fins i tot després del fracàs formal de la seva OPA hostil.

Aquest percentatge no li atorga el control efectiu de l’entitat catalana, llevat del recolzament dels Fons d’Inversió que ara tenen diversificades les seves inversions,   sí però,  una presència interna prou forta per influir en decisions futures, condicionar les aliances i mantenir la pressió sobre el consell d’administració del Sabadell.

El BBVA aparentment no ha reeixit en la seva OPA, ha aconseguit  però,    esdevenir  un  “cavall de Troia” , que en millor dels cassos es convertirà en  una estructura de vigilància dins del fortí

El 25,47% no és control, és però, sense cap mena de dubte ,  influència, expectatives i, sobretot, una posició de força en qualsevol negociació futura

El temps dirà la seva

Bona part dels comentaris “d’experts “  son – que no us enganyin – música pagada , com ja es deia a l’època de l’Ermessenda de Valrà

Hi havia un país orgullós de la seva història, o més ben dit, del relat que li havien explicat sobre ella. Els seus líders apareixien cada matí a la televisió prometent progrés i germanor, mentre exhibien un somriure d’espot electoral. Deien que aquell territori necessitava sang nova —“gent treballadora, amb valors tradicionals”— i van obrir els braços als emigrants de l’Amèrica del Sud. Els rebien amb banderetes i pancartes que deien “BIENVENIDOS A CASA”

a mesura però,  que els nouvinguts començaven a parlar, a expressar-se amb  els seus matisos en llengua  castellana  o que aprenien altres llengües locals, alguna cosa es torçava. Els mateixos que els havien abraçat els retreien un accent massa viu, una entonació sospitosa o, pitjor encara, l’interès per aprendre les llengües que el país havia declarat oficials però que mai no defensava. “Aquí tots parlem el mateix, no compliquis les coses”, deien els qui duien a la solapa el símbol de la unitat.

Mentrestant, les classes de les llengües autòctones tancaven per “manca de pressupost”. Les senyals bilingües desapareixien lentament com si s’haguessin esborrat soles. El país s’omplia de veus noves però buidava la seva ànima. Els nouvinguts, ja resignats, descobrien que aquell amor patriòtic era selectiu: els volien per treballar, no per parlar, ni per pensar.

I així, entre banderetes de plàstic i decrets sense afecte, la Pàtria seguia proclamant-se plural i oberta fins al dia que cap veu ja no recordà com sonava la paraula “respecte” en cap de les seves llengües oficials.

El diccionari català diu d’aranzel “Impost que paguen els béns importats a un estat” , aquesta figura impositiva s’aplicava “ normalment “ per defensar-se de la producció de bens i serveis produïts amb “dúmping social” .  Nom amb què es coneix la combinació de costos laborals molt baixos i legislació laboral poc exigent pròpia de països en vies de desenvolupament. Aquesta pràctica fa disminuir els costos de producció de les empreses, les quals esdevenen, així, més competitives en relació als mateixos sectors dels països desenvolupats. El dúmping social ha estat denunciat alhora com una competència il·legítima i com una forma d’explotació

Exemple. Espanya  és un país productor d’oli, com ho son altres països  del nostre entorn,  els costos de producció però, no son els mateixos aquí, al Marroc o a d’altres països, així per evitar que s’ensorri el mercat nacional, s’apliquen aranzels a les importacions d’olis produïts en tercers països amb menors costos de producció

Que pretén però Trump amb els seus aranzels ?.  Està clar que NO defensar-se del “dúmping social”.

Reclama que la producció – sobretot industrial – es faci en territori dels EUA

Els aranzels comportaran en els països d’origen una revisió dels “ costos de producció” , això debilitarà els sistemes de protecció social, sanitat, serveis socials, educació,.., que progressivament s’aniran privatitzant. Això de fet succeeix ja als EUA

Els aranzels comportaran un augment de preus, tant els països d’origen, com en els mateixos EUA, de forma que determinats bens i serveis, deixaran de ser accessibles per a la majoria de la població, que es veurà obligada a reduir el seu consum

Els aranzels comportaran que el govern dels EUA  pugui reduir impostos directes als nord-americans, més als RICS que als pobres, en general però,  a tothom, la mesura clarament no aconseguirà evitar l’empobriment irreversible d’alguns col·lectius, principalment ,  negres, emigrants, …

En els països d’origen la degradació de les condicions laborals i socials, comportarà un augment molt significatiu de la pobresa.

Trump, vinculat a tota mena de negocis il·legals,…,   aconseguirà el seu objectiu d’escampar la misèria de forma quasi immediata.

Senyor, vetlla per TOTES les criatures de la creació, i NO PERMETIS que aquest criminal convicte aconsegueixi allò que pretén. 

Recordo  com una anècdota que  quan entrava a treballar m’enviaven a buscar “ la màquina de quadrar balanços “ , que era un artefacte MOLT pesat i quin transport provocava la riota dels que m‘ho havien manat.  Era, com és mal costum en aquest dissortat reialme, allò    que  quan  – encara avui – ingressa algú en una corporació, els antics del cos li fan pagar/passar al nou entrat. Quan fèiem el SERVICIO MILITAR OBLIGATORIO en deien novatada.

Dissortadament els balanços públics es quadren amb mesures molt pitjors :

 Afectados por la hepatitis C presentan una querella contra Ana Mato por ‘dejar morir’ a 4.000 pacientes

https://www.elmundo.es/salud/2015/01/12/54b2e32922601dce4e8b457b.html

https://www.eldiario.es/euskadi/euskadi/rajoy-sufrimiento-causado-enfermos-hepatitis_1_4379556.html

Madrid. 7.291 son solo los del protocolo de la vergüenza: este es el número total de fallecidos en las residencias de Ayuso

https://www.elplural.com/autonomias/madrid/7291-son-solo-protocolo-verguenza-numero-total-fallecidos-residencias-ayuso_348779102

També a Catalunya s’han pres mesures similars,  i sortosament algunes no han arribat a reeixir :

El ICS recula y asegura que no habrá incentivos económicos para que los médicos de primaria den altes

https://www.elperiodico.com/es/sanidad/20250324/propuesta-salut-incentivos-medicos-atencion-primaria-altas-mutuas-laborales-reacciones-115619444

L’edatisme, les llistes “ infinites “ per la realització de proves diagnostiques,  per intervencions quirúrgiques, per prescriure medicaments, per,.., son altres mesures que funcionen de forma eficaç  per  “ quadrar balanços “

 Per descomptat, ni la més mínima intenció de reduir les “ menjadores Públiques “, les duplicitat d’organismes, la inflació d’administracions, la corrupció endèmica i sistèmica ,…

Que el bon Déu aculli a la seva glòria als que traspassaven perquè les administracions i els seus administradors, poguessin ” quadrar balanços ” 

Els successos tràgics  dels darrers dies al País València, em feien recordar   el relat de Gènesi, 4

Paul Gustave Doré (Estrasburg, 6 de gener de 1832 – París, 23 de gener de 1883)

Llavors el Senyor va preguntar a Caín:

On és el teu germà Abel?

Ell va respondre:

—No ho sé. Que potser soc el guardià del meu germà?

El Senyor li replicà:

—Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra!   Des d’ara, doncs, seràs maleït de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà. Quan treballis la terra, ja no et donarà els seus fruits.  Aniràs pel món errant i fugitiu.

Caín respongué al Senyor:

—El meu crim és massa gran per a poder-lo suportar. Des d’avui em bandeges de la terra fèrtil, i m’hauré d’amagar de la teva presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà.

El Senyor li va replicar:

—Això, no! Si algú mata Caín, Caín serà venjat set vegades.

Llavors el Senyor el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien.

Estimar com vulguis i sentis, forma part de la lliure elecció de l’ésser humà.

Qui vulgui pervertir l’amor, creant un discurs falsari; o és un dèspota, o un dictador; o les dues coses a la vegada.

Cap amor, mai, ha d’ésser clandestí.

Mai ha de tindre por a mostrar-se clarament.

No s’ha de consentir cap tipus de rebuig ni condicionament.

És una llibertat intrínseca de la persona.

Qui intenta blanquejar o justificar qualssevol repressió és un fanàtic i mala persona.

Qui és capaç de justificar qualsevol violència o repressió en el fet d’estimar,  és un frustrat i perillós per la vertadera convivència.

Estima com vulguis,  però estima.

Josep Bonnín i Segura.  Vilafranca de Bonany . 28 de juny de 2023