VINT ANYS DEL VIATGE AL CEL POÈTIC

20 anys fa

que el mestre i poeta del poble

Miquel Martí i Pol

inicià el viatge al cel dels poetes.

Referent meu

en poesia catalana,

ens va deixar un regal preciós:

el seu legat  poètic.

He intentat que la meva poesia,

es sembli a la seva: clara,

i amb arrels profundes d’estimació

 a la nostra llengua comuna i al nostre poble.

Qui m’heu llegit, tindreu l’opinió.

Farà prop de cinc anys i

 amb texts seus, i alguns dels actors,”

sorgí d’un taller, “Renaixement Poètic”

Fou un  preciós homenatge.

Un poema seu, “HEUS AÇÍ: S’ESTIMAVEN”

de l’opuscle “HE HERETAT L’ESPERANÇA”

ha estat llegit a les nostres noces,

a les del nostre fill.

Per desgràcia, no el vaig conèixer personalment,

tot i que aprofundint en la seva obra,

he arribat a una amistat i comprensió

que traspassa l’espai físic.

He deixat d’escriure sobre la Festa de la Llum

a la Seu de Palma,

per centrar-me en la llum que ell

ens va transmetre

a través de les seves paraules.

Un record estimat cap a una gran persona.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 11-11-2023

LES FULLES MORTES

Les notes de la cançó,

em porten a transitar,

per un bosc de melangia i nostàlgia.

També, un enyor un tant insolent

em rapinya el cor sense fer sang.

Una absència feta tardor,

de fulles que cauen mansa,

entapissant el sota bosc,

d’una catifa color ocre i

daurats d’or vell.

Yves Montand, el seu compositor,

fa estona partir a recercar el seu somni amagat davall les fulles.

Edit Piaff, el descobrí com a cantant i

com a amant.

Una cançó, que m’evoca un passat que no s’oblida mai i que la ferida ha anat cicatritzant, tot i que alguns records encara punyen dins.

Hi havia una persona, que li encantava, l’embadalia i deixava tot el que estàs fent, fins acabar d’escoltar-la.

D’aquella ràdio, que no record la marca,

Telefunken pot ser,

 sorgia

aquella preciosa i lànguida veu.

Veritat mamà que era així i no em falla la memòria.

La tenies com a preferida, tot i que mai et vaig sentir cantar-la.

Avui i segur, que des del cel, l’hauràs sentida en el teu cor i l’hauràs transmès un missatge, mitjan ella.

Sou una mica entremaliats els esperits. És broma.

Et recordo sovint i avui la cançó m’ha fet una jugada polissona.

I mentre l’escolto, penso tranquil·lament amb tu,

sense dolor ni patiment.

Mentiria si afirmés, que l’enyor

no hi era ben present.

Josep Bonnín Segura.  Vilafranca de Bonany.  24 de setembre de 2022

EL PODER DE LES PARAULES I EL SUBCONCIENT.

Sent, i

ho  he experimentat,

tant amb la meva vida,

com amb l’observació

el poder de les paraules.

El nostre subconscient, 

obeeix al peu de la lletra, 

el què li indiquem.

Seran decrets, d’obligat compliment.

Digues-li a una persona:

– Et veig molt desmillorada, i observa els canvis en ella.

També pels altres, ja sigui positiu o negatiu.

O quan un pare o mare li diu a l’infant que està jugant:

-Si segueixes fent l’esburbat cauràs al terra.

Catacrac,  el nin per terra.

Les paraules son energia condensada.

“El verb es va fer carn i habità entre nosaltres “

Analitzem aquestes paraules  bíbliques.

“El verb es va fer carn…”

La paraula formà part de la persona.

“… i habità entre nosaltres “

Va fer llar dins nosaltres.

És la meva interpretació.

Siguem prou conscients de la utilització que en fem com per nosaltres mateixos,  com cap als altres.

Son decrets energètics,  que poden tornar a nosaltres, quan menys esperem.

Els positius i els negatius.

Cal esser mesurats i respectuosos.

 

Josep Bonnín i Segura.Vilafranca de Bonany. 18 de setembre de 2023

NO TOTS ELS MARS SÓN IGUALS

Un dia vaig escoltar dir a un saberut – tots els mars són iguals -. L’argumentació que va seguir era infantil, però indiscutible, va dir – tots els mars estan plens de gotes d’aigua -. El saberut tenia l’esperit ràpid, la veu forta i incontinència verbal; es va imposar! Cap dels present va poder qüestionar-ho. El resultat va ser que les orelles es van tancar i els cors es van entristir. La següent vegada que el saberut va parlar, ningú el va escoltar. Potser hi havia una petit veritat en la seva argumentació. Doncs és cert que els mars són plens de gotes d’aigua. Tanmateix era una visió esqueixada i molt limitada. Tots els mars embolcallen diferents pobles, cultures i pentinen diferents tradicions. El cromatisme és inacabable, la varietat rica i les sensacions dolces com la mel.

La realitat del món es aquesta i no la del saberut que la imposa en veu alta i cor menut. El món el veuràs més gran si l’observes amb els ulls de les teves emocions.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: les opinions simplistes són les esquerdes que trenquen les bones idees

Francesc Estival Vilardell

LES INSEGURETATS DEL CREADOR

El Creador, quan va acabar el món va comprovar que li havia sortit trist. En aquell punt va començar una etapa desconeguda de la creació, enumerada “Les inseguretats del Creador”. Va passar el temps i no trobava el motiu de la tristor. Va caure en depressió. Així va ser fins que un dia a l’albada va observar que a l’horitzó hi havia reflexes de llum. Aleshores se’n va adonar que s’havia oblidat de crear els colors i el món era en blanc i negre. Aquí va començar un altre etapa de la creació, coneguda com “El gran canvi”. Després de moltes proves, va aconseguir un nou element i li va posar el nom de llavor. Va intentar activar-les de diferents maneres, però les llavors semblaven mortes. Així que respectuosament les va enterrar. Cansat i derrotat se’n va anar a dormir. Al dia següent el van despertar uns resplendors. Quan va obrir els ulls es va trobar enmig d’un esclat de colors.

Parc de Thabor. Rennes, France

Les llavors s’havien convertit en flors. El món ja no era trist. El Creador va poder descansar.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si vols canviar la teva vida, hauràs de trobar els motius del canvi.

Francesc Estival Vilardell

VIATGE A ÍTACA

M’alluny de la costa estimada i segura.

Repunt de marees, el vent a favor, les veles tibades, l’horitzó infinit…

Navego,  cap al país,  on els somnis,  sempre s’assoleixen,   entrunyellats  de passions, esperances i coratge.

Els que somniem desperts,  solem ser capaços  de fer màgia  i en certa manera,  obrar miracles dins la nostra vida.

Quan perceps, que algú,  apreciat, ha hissat les veles,  i s’encamina  cap a aquell país;

t’inunda una alegria  difícil d’expressar.

Des del cor, li desitges un bon viatge, ple de ventures.

Envies paraules amatents de força,

que l’acompanyin durant la travessia.

De cop i no saps perquè,  t’arriben uns versos de Kavafis musicats per Lluís Llac de “Ítaca

“Més  lluny, heu d’anar més lluny, dels arbres caiguts, que ara us empresonen…”

Josep Bonnín i  Segura.  Vilafranca de Bonany. 9 de juny de 2023

 

Dedicat a Teresa Saborit (Gurb, Osona).

MAIRE

El meu estat de commoció,  ha esdevingut,  quan un peix, no era una rajada, era un simple maire, ha fet un badall i la boca dentada se li ha omplert d’aigua salina.

Ha estossegat,  tossit,  flastomat…

Dins del meu món imaginari,  ha volgut parlar amb mi.

– Josep, fer badalls, sols és per els humans?

M’ha fet gràcia,  que un maire, conegués el meu nom.

M’he pensat la resposta,  mentre ell acabava d’empassar saliva, doncs tenia carrespera de gola.

Li he contestat:

Ca, estimat peixet imaginat,  molts altres animals,  alguns més racionals, que els humans, poden fer-ho.

Per les meves observacions,  moixos i cans ho solen fer, tot i què no és fan mala via com tu.

Ells no estan baix l’aigua marina. Entens?

El maire, m’estava escoltant i assentia amb moviments del cap.

Les brànquies es movien accelerades.

He percebut que estava nerviós.

-No et preocupis,  amic maire, acabes de viure una experiència,  un tant inusual.

Mai havia vist un peix badallar.

Deus ser un precursor.

Per cert altres maires t’han vist.

– Si, i trobaven molt estrany el que feia, tot i que, llavors amb millor o pitjor fortuna,  ho han provat.

Les tossides han vingut amb un panxó de rialles.

Ens hem acomiadat,  començava a fer fosca en el meu món imaginari i calia que el maire trobés un lloc segur on dormir.

La imaginació,  és un espai sorprenent,  on passen coses insospitades.

Vos ho podeu creure estimats?

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 19 de maig de 2023

TEATRE POÈTIC

Fingir que tot és un teatre poètic i jo em convertiré en Arlequí.

Portaré una ploma penjant, de nom Harmonia,

i vos convidaré a volar sense ales pel món de la imaginació.

Peter Pan, serà un amic meu i  l’ajudaré amb les cuites  amb el Capità Garfi, els nins perduts, Wendy, Campaneta i el cocodril Tic-tac.

Vindrà a visitar-me,  o tal volta, hi aniré jo,  al país del Petit Príncep, veure la seva rosa d’enfora (s’empegueeix aviat) i podré veure una immensitat de postes de sol, soc un enamorat d’elles.

Glasonia, el meu floc de neu, inventat i Starkia, que protagonitzà la desaparició de les estrelles, ens acompanyaran en aquesta posada en escena.

I també dos calcetins, desaparellats,  que vaig descobrir, i sé n’havien lliurat de la rentadora, els polissons.

– Val Josep.

No trobes que el viatge i els personatges els avorriran?

– Aix Harmonia,

i sinó fem algun exabrupte imaginatiu,  estaran aferrats a una realitat no sempre alegre.

Deixem que els tregui un somriure, i  que volin, mentre llegeixen.

– Pots ser tinguis raó, tot i que amb una mica de mesura, que et conec i quan et dispares…

– Està bé, Harmonia.

Vindrà na Campaneta volant i fent peripècies, mig taparà els focus del teatre, amb la seva ombra  i na Wendy serà feliç somniant.

– Josep, acaba que en tens del nervis!

-Bé, no t’enfadis.

Ni es varen casar, ni menjaren perdius, perquè era “codornices”  el que rimava amb “felices”

– Josep, em trauràs de polleguera.

Tens uns… i no empraré la paraula grollera que penso.

Has fet un bon acabament, i tens una barra que te la trepitges.

Em fas desbarrà,  ets incorregible.

He fet una mitja rialla i ella també.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 12 de gener de 2023

MEDUSA

Espant i desori!

Mons desfets

enmig de tempestes mitològiques.

Creatius humans, que

materialitzen

llegendes proscrites.

Un allau de percepcions,

que fan vibrar

qui contempla l’obra.

Imatge creada,

sota l’alquímia

de la mirada.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 8 de novembre de 2022

 

Model: Ahinara Díez Arroyo

Fotografia: Ricard Bonnín

Maquillatge i atrezzo:

@evevanmakeup

QUE HI HA MÉS HUMA QUE LA POR?

Patim i fem patir en néixer

Patim i fem patir en créixer

Patim i fem partir per amor

Patim i fem patir pel dolor

La malaltia – qualsevol – ens fa patir a nosaltres i als nostres

Vivim sempre amb por

Per la feina, per la família, pels amics,….

Patim per la natura

Per les accions maldestres que la malmetem

I les reaccions que pensem que això produeix

Per les guerres properes i llunyanes

Per la corrupció, la inflació, la deflació,…

La  por, és la companya del nostre camí

I potser, allò que malgrat tot

Encara en  fa ser essers  humans