Rosa Ventura Cutrina
Rosa Ventura Cutrina
Rosa Ventura Cutrina
Després de la cavalcada
que ha fet anant al jutjat
Urdangarin ha pegat
una bona llenegada.
Exculpa a la infantada
princeses reconegudes
per les seves corregudes
per l’empresa que manava
veurem com a tot acaba,
imputada per mogudes
dels doblers que no tocava?
En Revenga declarava
com d’infantes secretari
i ha fet com de notari
dels qui a Nóos manava.
En Torres i Urdangarin
Tot a un cinquanta per cent
així complien la llei
fot qui fot i visca el rei!
podria cridar la gent
Al portal de Marivent.
Eren – costa d’admetre – un parell de sapastres,
El tracte era bo, senzill i clar,
Cuidar el jardí i no menjar cap poma.
Les condicions del tot immillorables :
Contracte indefinit, la casa franca,
I la tranquil·litat eterna.
Ho devien entendre a l’inrevés,
No fer ni l’ou, i afartar-se de pomes,
I ‘ l’amo’ és va emprenyar, qui no ho faria ?.
El càstig va ser desproporcionat
Desnonament, néixer, créixer i morir amb dolor,
I treballar per res, com ases d’una nòria.
I fer el mateix una vegada i altra,
El lliure albir ens porta a reincidir,
I començar de nou a fer rodar la roda.
Fins quan senyor , la teva ira justa
S’apaigavarà de la nostra carn feble,
I acabaràs amb aquest joc macabre ?.
Antonio Mora Vergés
I Festival Internacional Godepoesia
Vaig néixer esclau i pobre
Com Ilotes d’Esparta
Els meus avantpassats des del 1714
Son serfs d’Espanya
I els que ens vigilen, esclaus també com tots nosaltres,
Ho fan per poc menys d’un millor crostó de pa, o una medalla,
I es justifiquen dient que ‘ algú ho ha de fer’
I et menystenen si preguntes, perquè ?
Dissortadament ens tenen dividits; vetlla per tu i oblidat dels altres !
Ens falta un Gandhi, un esser d’unitat.
Ens sobren els ‘messies’ , apòstols, i pares de la pàtria,
No tenim bona gent, per això ens guanyen.
Els anys s’han anat succeint, en farà tres-cents , d’aquí a dos dies,
No em resigno a expirar com esclau,
Voldria poder-ho fer com home lliure.
Els espanyols tenen la majoria, nosaltres la raó,
La violència es seva, la resistència nostra.
i us proposo exercir-la a la manera indhú.
Drets, fent cua tot pregant, davant de cada gos,
Retirant els companys agredits,colpejats i anar substituint-los,
Fins que se’ls fongui el cor !!!!.
Això no falla !!!!
Així assolirem la llibertat dels fills , dels nets,…
El que hem viscut per ells,
Jo no ho voldria.
Que rancúnia i soledat
siguin fèrtil terra,
que les llàgrimes de milers de nits
siguin dolça aigua de Maig,
que els crits silenciosos del mal ja fet
siguin suau vent de primavera,
que el dolor de l’ànima ja cansada,
sigui raig de Sol per a tendres tiges,
que aquelles flors de marcit aspecte,
siguin excels abonament
per l’Odi que envers tu germina.
Xavi Np
Si un fill meu digués un dia:
i ser mestre, què vol dir?
Tal vegada respondria
dient: Ensenyar és servir,
posar-se a disposició
de l’infant que ho necessita,
desvetllar la vocació
per aprendre n’és la fita.
Que s’estimi la Cultura,
Llengua i Pàtria com sagrats,
tot respectan la natura…
Coneixes serveis més grats?
Si un fill meu digués un dia:
I tot aixó ès educar?
Tal vegada respondria:
També servir és estimar.
Conèixer com és l’alumne,
comprendre el seu tarannà,
és pilar i és columna
I el bassament del demà;
I les virtuts i els defectes,
enlairant o corregint,
fan realitat els projectes
I d´amor es van nodrint.
Si un fill meu digués un dia:
I tot aixó és estimar?
Tal vegada respondria
que estimar també és donar.
Si la feina es vol ben feta,
si es cerca la perfecció,
cal una entrega concreta,
cal íntegra donació.
I més en afers lloables
que marcaran un destí
per damunt d’imponderables…
I els mestres en saben, sí!
Si un fill meu digués un dia:
Cal donar, estimar i servir?
Tal vegada respondria
que també donar és morir.
Dia a dia, hora a hora,
començant a cada instant…
Quan un deixeble és fora
ocupa el lloc altre infant…
Com la flor esdevé fruit
i la llavor engendra vida
tot morint per omplir el buit
el mestre en coneix la mida.
Si un fill meu em diu un dia:
De mestre, pare, vull fer!
Tal vegada li diria:
Pare i Mestre m’has fet ser.
Crec que per a molts una quimera és el millor mestre que tenim.
Joan Pérez Garcia
Pedres desenterrades
per mans velles i encallides
s’alçaren pesadament
abans que la nit dels temps;
de llavors ençà al.lotjaren
multitud de història i vida
envoltant la llar de foc
tots plegats avis i nets…
Llàgrimes a cau d’orella
regalimen les parets
i amb les ànimes despertes
multiplícant-se els ressons
fluïnt per estances velles
i més amagats indrets
del laberint interior
que formen els casalots…
¡Quantes oracions i precs
quantes rises de mainada
sons diversos i remors
que revel.len fets passats
entre envans hi son latents,
més enllà de les escales,
fins les golfes i cellers
tocs de passos han quedat!…
Un feble raig lluminòs
procedent de l’exterior
els vidres de la finestra
travessa esbiaixadament;
les partícules de pols
van flotant pel menjador
com ressorgint del no res
ballen dances decadents,,,
Mentrestant fora al carrer
la boira es caragola
pels teulats i xemeneies
en aquest matí d’hivern;
com si fos mantó lleuger
cobrint tot el poble alhora
perquè pugui dormir en pau
el seu somni quasi etern…
Baix als carrerons i costes
bé coronats per arcades
bé lligats per esgraons
no se sent cap moviment;
apenes residents ni hostes
deixen les seves petjades
amb ritme parsimoniòs
esquitxant el fred ambient…
Algun gat esquiu s’escola
pel forat d’un porticó
i pels cables de la llum
es repenjen uns pardals…
Lentament passen les hores
fins arribar la foscor
en monótona seqüència
els dies semblen iguals…
Però un escoltador pacient
va més enllà d’apariències:
descobreix senyals perdudes,
les campa i les ressuscita;
de mil formes va rebent
la medieval quintaesència
d’aquest poble singular
que a viure el passat incita
Cal aturar el pensament
i agusar ben bé l’oïda
per sentir ressons de cascs,
de cavalls que hi transitaven;
del picar de cal ferrer,
de crits de mercaders de fira
anunciant els seus productes
i enrenous que s’hi muntaven…
Una ràfega vé a la ment
del dring que feien espases
xocant a causa d’un duel
just en girar cantonada;
i a la plaça veus potents
carregades d’amenaces
d’uns traficants d’esclaus
encarats a la gentada…
El xiscle agut d’una dona
com a bruixa perseguida
pot arrencar cruelment
de dins d’alguna foguera;
i una trompeta que sona
acompanyada de crida
va evocant gestes heroïques
de batalles i banderes…
A partir d’aquests indicis
i unes fermes voluntats
tot això cobrarà vida
en el Mercat Medieval;
les parades, els oficis,
els pregons i activitats
rescatats d’Edat Mitjana
pel poble de Guimerà…
José Antonio Uriz
Maig de 2008
