Un dels errors que ens disminueix com éssers humans és el racisme. Consisteix en fer servir excuses poc fonamentades per dominar i explotar altres éssers humans. Però perquè ho fem?
El racisme es produeix per una mala gestió dels sentiments. L’error neix pel descontrol de l’orgull, la vanitat, l’avarícia, etc. També per la por al desconegut, la inseguretat inherent a l’ésser humà o la poca confiança en les pròpies forces.
Per ser racista has de crear-te una imatge dels altres esbiaixada. Identificar-los dins d’un grup de pertinença racial, cultural o simplement diferent on tots els membres del grup pensen o actuen de la mateixa manera. .
Observant sense prejudicis, es veu que no hi ha dues persones que siguin iguals. Unes són sensibles, altres tímides, agressives, dialogants, etc. Aquesta varietat no té fronteres, és universal i no canvia ni pel color de la pell ni per la cultura que pertanyin.
Això fa entendre que no es pot utilitzar el mateix adjectiu per tipificar a dues persones, encara que siguin bessones seran diferents. Si vols identificar a un col·lectiu amb un sol adjectiu, mai encertaràs en un 100 %.
Una de les excuses que es fan servir pel racisme és una acció que s’atribueix gratuïtament i exagerant la seva importància a tot un col·lectiu. Mai una acció serà feta per tot el col·lectiu, ni tot el col·lectiu estarà d’acord amb l’acció. La responsabilitat d’una acció ha de recaure sobre qui l’ha fet, no sobre la totalitat del grup de pertinència.
També passa amb una opinió. No es pot atribuir a tot un col·lectiu. Si alguna cosa ens fa iguals a tota la humanitat és que mai estem d’acord. Dins de tots els col·lectiu sempre hi haurà diversitat d’opinions. En aquest cas es necessari obviar que el pensament és lliure.
Amb falses excuses es crea un arquetip que serveix per aplicar el racisme a innocents que són com tu.
Acceptar el racisme com a forma de relació té un efecte bumerang. Tard o d’hora arribarà alguna persona que creurà que el seu grup de pertinença és més important que el teu i te l’aplicarà despietadament.
Caure en l’error del racisme predisposa a tenir una opinió falsa d’una persona abans de coneix-la que condicionarà la relació i provocarà problemes que no existeixen.
Per tot ho exposat: mala gestió de sentiment, poc autodomini de sensacions, mala construcció de la pròpia opinió, incapacitat d’observar la realitat, por, inseguretat, etc., ens dóna un element més, potser el més important. L’aspirant a racista necessita ser un ignorant, sinó mai arribarà a ser un racista eficient.
Francesc Estival Vilardell
