IN MEMORIAM. CAPELLA DE CORREGÓ. LA PORTELLA. EL SEGRIÀ. LLEIDA

la Maria Carme Vidal Torruella, retratava l’any 1982, Capella de Corregó. La Portella. El Segrià. Lleida.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/85660

Els oratoris, capelles, ermites,  santuaris,  esglésies, basíliques,…, del culte catòlic SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE,  estan advocats a alguna sant/a, Marededéu,.., en alguna ocasió trobareu que s’identifica a la Marededéu com a Santa Maria, això és una heretgia, el Concili d’Efes,   va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

Esbrinava amb l’ajut del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin)  que la capella s’aixecava al segle XX,  sota l’advocació de Sant Antoni Abat, en substitució d’una anterior, i que avui està dessacralitzada.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14647

https://relatsencatala.cat/relat/la-capella-de-sant-antoni-abat-de-la-masia-de-corrego-la-portella-el-segria/1071021

És important, MOLT important, deixar  testimoni fefaent de la nostra història,  “qui perd els origen perd la identitat”, el REINO no durarà eternament.

 Que Sant Antoni Abat  , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  portellans , barcelonins    ,  urgellencs,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.

Llegia que l’exercit ha retornat l’edifici a l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.

https://www.elmundo.es/loc/famosos/2023/02/04/63dd232cfc6c83ae7c8b45aa.html

https://www.eltriangle.eu/es/2023/03/31/defensa-y-sant-andreu-de-llavaneres-firman-el-acuerdo-para-ceder-en-el-municipio-la-torre-marti/

https://ajllavaneres.cat/document.php?id=19001

La confiscació de bens i la inscripció “ irregular” va ser una pràctica molt comú per part dels sediciosos quan assolien la victòria enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  el que és força inusual és que gràcies a l’arxiver Lluís Albertí Serra, el fet hagi sortir a la llum, i finalment – més val tard, que mai – l’edifici es retorni al seu legítim propietari.

Això succeïa en altres pobles del nostre litoral :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/la-musclera-tamariu-palafrugell.html

No hi ja gaires dades de la casa :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45826

Potser ja “ toca”  que a casos com aquest se’ls doni el ressò que es mereixen, oi?.

EL REI QUE ROBAVA CARTERES

Hi havia un Rei que necessitava diners. Els seus Cortesans encarregats de l’administració de les institucions el van pressionar perquè aconseguís més diners del poble. El Rei va demanar les carteres als seus súbdits. Els súbdits es van negar. Els Cortesans és van enfadar i van demanar al Rei que dictés lleis, per aconseguir més diners legalment. El Rei va fer una llei que permetia a les institucions robar la cartera a qui es negues a donar-la. Els Cortesans van robar carteres dins la legalitat. Els súbdits espantats van fugir, uns exiliats, altres emigrats, etc. Aleshores el Rei va entendre que el vertader problema era l’excés de Cortesans i institucions. El Rei va proposar reduir la despesa. Els Cortesans van defenestrar al Rei. I aquell país decapitat, ple d’institucions i sense poble va desaparèixer.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: cap rei li té por al poble. Tots els reis li tenen por als seus Cortesans.

Francesc Estival Vilardell

FEIXISME: ATROFIA DELS SENTIMENTS

“La envidia es mil veces más terrible que el hambre porqué es hambre espiritual “

Miguel de Unamuno Jugo

 

El feixisme,  és tan envejós de la democràcia, que vol destruir-la, perquè ningú la pugui gaudir.

Actituds de política de dretes, han deixat que energúmens amb el discurs de l’odi i la destrucció,  ocupessin càrrecs importantíssims dins  institucions democràtiques.

Ara hi ha un President del Parlament que el seu objectiu és soscavar i destruir la democràcia i crear enfrontaments entre els ciutadans.

El conte del llop,  vindria com anell al dit.

El feixisme mai ha estat una opció política,  és la barbàrie manifesta.

Sembra el seu discurs en persones incultes per despertar la seva visceralitat,  la bèstia interior, que pot arribar a justificar la tortura i l’assassinat.

Els elements que permeten aquestes situacions (per desídia política i manca de compromís democràtic) funcionen ben igual que els que permeteren l’arribada al poder de Hitler,  via democràtica i electoral.

Ja vaig escriure sobre Aurora Picornell, assassinada pel franquisme.

El geste d’aquell annerot insensible, esqueixant la seva fotografia i el seu discurs és clar i palès: “Estic aquí per destruir i faig aquesta ofensa i insult a totes les persones assassinades pel franquisme- que encara estan en cunetes i foses comunes-   a les seves famílies i amics i a tots els que creuen en la democràcia “

Amb un mínim de vergonya democràtica,  ja hauria d’haver dimitit.

El suport del partit de dretes que necessita el suport de l’ultradreta,  per no perdre cotes de poder i cadiretes ,li passarà factura a les properes eleccions.

“On no n’hi ha, no en cerquis”

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 19 de juny de 2024

HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL

Hi havia una trobada de delinqüents d’alt nivell a Barcelona – això, no us escandalitzeu, passa amb freqüència, encara que lògicament no apareix a la premsa – , la darrera com explicàvem suara , s’havia celebrat perquè els canvis polítics havien provocat alguns “ petits problemes “ alhora de “repartir-se el pastís”.
https://www.guimera.blog/tribuna/repartir-se-el-pastis/

Desprès, el narcotràfic i el tràfic de persones havia finançat més que generosament “ les manifestacions espontànies “ davant la seu del PSOE al carrer Ferraz, i les “ pregaries “ que substituïen aquella activitat ; el resultat de les eleccions europees venia a confirmar que potser els “ cap de cartell” dels partits caïnites , tenien un passat que NO els feia “ agradables “ per amplis sectors de la població.

No era però, fàcil ni senzill canviar-los, el gran problema era/és que NO HI HA recanvis.

En qualsevol cas, mala cosa és que aquesta colla valori fer canvis, alguns es deuen estar temptant la roba, oi?.

EL COLOMET MÀGIC

En els Jardins de la Vil•la Florida hi viu un colomet tocat per la màgia. El petit alat ha après a recollir llàgrimes i llençar-les a la mar. Quan una tristor ha provocat un plor, el dolor queda a prop mentre el recordis. El colomet agafa la llàgrima, el record i els allunya de tu. Lluny de la pena la pots oblidar i seguir caminant per la vida sense carregues emocionals. Sols hi ha un colomet que ho faci. De moment no ha trobat cap altre au que el vulgui ajudar. Treballa incansablement. La feina és molta i no pot amb tots els patiment. Tanmateix ens deixa la seva interpretació de la realitat. Quan alguna cosa et faci patir, llença-la a la mar, segueix vivint com si no hagués passat. Així ajudaràs al colomet màgic a netejar el món de desanimacions emocionals.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la neteja emocional és la més subtil de les higienes.

Francesc Estival Vilardell.

INCOMPRENSIÓ

Alguns energúmens i vàndals,  ahir,

 varen arrancar uns cors verds que havíem penjat a la porta de ca nostra.

El motiu dels cors verds,

és un acte de solidaritat i empatia, de tot el Poble

cap una persona  de la Vila, que ha patit una malaltia greu.

No sé de qui fou la iniciativa per donar aquest suport,  tot i que la trobo preciosa.

Per respecte a ella, i perquè sols sé el què m’han explicat amigues,  fins aquí diré.

El vandalisme no es pot justificar ni tolerar mai.

Son uns actes de persones ineducades i mancades pel mínim respecte cap als demés.

“No m’agrada,  doncs ho destrueix ” , és el seu discurs sense arguments.

Tal volta ni els arriben les seves neurones a saber perquè ho fan, els curts de gambals.

Tot i que, hi ha actituds despòtiques totalment impresentables,  i s’han de fer a saber , malgrat sigui amb un poema carregat de certa indignació.

Tenim dos corets verds preparats per tornar-los a penjar a la porta,  ja què la força de l’empatia i l’estimació,   son inaturables.

Josep Bonnín I Segura. Vilafranca de Bonany.   13 de juny de 2024

 

EL SOLITARI, LA FLOR I LA FLORETA TRAPELLA

Pel parc de Monterols es passejava un home que estava tan sol que es va fer amic d’una flor. La visitava sovint i li explicava totes les seves penes. Per consolar-lo la flor feia brillar els seus colors i llençava les seves flaires. Un dia, quan va anar a visitar-la, va torbar-se amb una sorpresa. Al costat de la flor hi havia una poncella a mig obrir. Era la filla de la flor que estava naixent. El cor solitari es va entendrí. La va regar, va netejar els voltants de fulles i pedres. Aquell dia la seva amiga estava ocupada i no li va demanar que li dediques la seva atenció. Va passar el temps i la poncella es va convertir en una floreta trapella. Ara eren una família completa el solitari, la flor i la floreta trapella.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la solitud desapareix si saps trobar els teus amics. Els amics apareixen si els saps respectar-los.

Francesc Estival Vilardell

EL PAÍS DE LES ARTS

Penelles és el poble dibuixat. Hi ha grafítics i murals per tot arreu i les emocions regalimen per les parets. Mentre passejava embadalit vaig sentir que em transportava fins a un lloc diferent. A l’entrada d’aquell lloc imaginari hi havia un rètol que deia – Benvinguts Al País De Les Arts -. Vaig entrar i…. l’elegància estava en tots els racons. L’estètica era cuidada i conservada. L’excel•lència era la norma. L’educació era refinada. La gentilesa el seu estat natural. Un pensament mai molestava. Una opinió era respectada… Quan vaig tornar a la meravella de Penelles, portava un dubte dins del cap – l’art és només estètic o una filosofia de vida? -.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: l’art absolut és l’art de saber viure.

Francesc Estival Vilardell

ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.

Retratava una tímida Rosa de Nadal, el 22.5.2024 a Castellar del Vallès

El nom de rosa de Nadal s’atribueix a una llegenda cristiana: mentre cuidava el ramat d’ovelles durant l’hivern, una jove pastoreta anomenada Madelón va veure passar una caravana de persones. Es tractava dels Reis Maigs , que anaven a  Betlem  per adorat al  Nen Jesús i a portar-li presents per celebrar el seu naixement. Davant de tants regals, la pobra Madelón es va sentir desconsolada i trista perquè no tenia res per  a regalar al nounat.

Un àngel va transformar les  llàgrimes, que queien a la neu, en una esplèndida flor, que van anomenar rosa de Nadal.

Des de llavors, és costum col·locar alguns elèbors negres als pessebres i és una de les plantes nadalenques més populars.

És originària del centre i el sud d’Europa. De fet és habitual trobar-la als boscos i les zones muntanyoses, especialment a França. Això sí, és important tenir en compte que és una espècie protegida i, per tant, no es pot tallar sense autorització.

El seu nom, el·lèbor negre, es deu al color de les seves arrels, ja que es tracta d’una espècie rizomatosa. Les flors estan compostes per cinc pètals, generalment blancs, encara que poden adquirir també tonalitats roses. Al centre, hi trobem nombrosos estams. Les seves fulles són de color verd fosc i presenten un llarg pecíol.

El Helleborus niger és una espècie que floreix entre novembre i abril. I en ocasions també al maig almenys a Castellar del Vallès, oi?