HISTORIESTA D’AMOR DE COLORAINES. Preparant Sant Jordi

Una princesa esperava el seu príncep blau. El príncep era un despistat, es va equivocar de castell i es va casar amb la princesa del país veí. La vida de la princesa abandonada havia perdut tots els colors i era de gris desesperació. El bufó de la cort es va apiadar de la princesa abandonada. Li va explicar perquè serveixen els colors i va dir – A cada moment de la vida has de trobar el color que necessites. Si et sents sola pensa en rosa i la companya apareixerà. Si estàs insegura pensa en blau i la utopia arribarà. Si estàs trista pensa en verd i l’esperança naixerà. Si et sents esclava pensa en groc i veuràs la llibertat. Si et falta valor pensar en vermell i el coratge et visitarà -. Des d’aquell dia la princesa va pensar en rosa. Un dia la princesa va conèixer a un fuster i es van enamorar. Però el fuster no era de sang blava i no podia casar-se amb la princesa. La situació tornava a ser gris desesperació. La princesa va pensar en verd i la esperança va arribar. Desprès va pensar en groc i va proposar al fuster buscar la llibertat. Finalment els dos van pensar en vermell i van ser prou valents per fugir del tediós ambient palatí. Junts van caminar per un camí blau per buscar la utopia. Finalment van trobar un país on ningú els coneixia i la seva vida va ser rosa.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: qui ha après a treballar les seves sensacions, sempre trobarà el camí per solucionar els seus problemes.

Francesc Estival Vilardell

REPARTIR EL PASTÍS. + PER A LES PERSONES – PER A LES SUPERESTRUCTURES

Els governs democràtics es financen amb les aportacions que fan els seus ciutadans, ja siguin persones físiques, ja jurídiques.

Hi ha impostos com l’IVA que graven el consum, i que no discriminen en funció de la capacitat econòmica dels compradors, el pa té el mateix preu per una persona que guanya menys de 1000€ que per l’Amancio Ortega Gaona (Busdongo de Arbas, 28 de marzo de 1936) per exemple.

Hi ha d’altres que graven els ingressos que reben /generen les persones físiques,  IRPF, que grava de forma progressiva els trams de renda.  O les jurídiques que només tributen en cas d’obtenir beneficis.

N’hi ha més d’impostos – i cada dia n’hi haurà de nous –  les administracions, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, autonomies, govern central,.., tendeixen a créixer exponencialment.

En el repartiment del pastís – que es fa amb llum i taquígrafs –  hi ha despeses respecte de les quals no s’acostuma a negociar cap reducció  ,  en el capítol de   personal  ,   en els àmbits de l’administració civil, els cossos policials, l’administració de justícia,.., tampoc en els parlaments i en  altres òrgans consultius,..,   i per descomptat tampoc a  l’exercit.

La sanitat ja no gaudeix d’aquest “ privilegi “,  els beneficiaris creixen i els pressupostos fa anys que no creixen en la mateixa proporció, el resultat és una major  morbiditat i mortalitat – tenen les dades  quantificades, quan aproven el pressupost – i acostumen a ser dissortadament força exactes.

Tampoc l’àmbit dels drets socials estan exempts, les llistes de persones desateses, creix de forma exponencial, superant de MOLT, les previsions.

L’educació també és un terreny propici a les retallades, s’explicava com un acudit, que un polític d’altíssim nivell, feia una “ visita “ en la que comprovava l’estat pèssim de molts centres escolars, i no assumia cap compromís – i ja se sap que les paraules se les emporta el vent, oi?– , i quan anava a veure una presó, assumia  el compromís de millorar-ne les instal·lacions de forma quasi immediata, el seu assessor, reservadament li feia notar el diferent tracte donat a les escoles, i la resposta era aquesta “ a l’escola no hi anirem més, i no podem assegurar que no acabem a la presó “ , oi?

Les administracions s’han aprimar, els recursos s’han de destinar a millorar la salut, el benestar social, l’educació,… , dissortadament però, això ni passava, ni passa, ni passarà, els que viuen de la “ menjadora publica” faran el que calgui per continuar-ho fent.

 

DEL DIUMENGE DE RAMS, CAMI CAP A LA CRUCIFIXIÓ

Avui,

el color del cel és gris i

està ennigulat.

Les ales

no tenen massa incentiu

per aixecar el vol,

porten llastres acumulats

de melangia.

I malgrat tot, la bellesa de l’instant persisteix.

Vivim en un tràfec

d’emocions efímeres

que devem acceptar

sense ancorar-nos

a cap d’elles.

Tenen el seu propi

recorregut i final.

Jesús,

 diumenge de Rams,

entrà a Jerusalem,

aclamat

amb cants d’Hosanna.

Intuïa, que començava

el seu camí cap a una mort dolorosa?

 Sabia què el què havia fet i faria

el portava a beure un calze cruel?

Mai he pogut esbrinar la resposta.

El què si sé, 

és que si ets honest i

transmets la teva veritat

pots passar per un camí

i no de roses,

sinó farcit de esbarzers.

Caldrà

tindre el coratge de fer-lo

sinó et vols trair a tu mateix

i arribar a una frustració flagrant.

Moltes persones

han viscut alguna entrada triomfal,

han aixecat palmes i rams

per nosaltres.

Més endavant, alguns dels mateixos

han intentat que

ens  crucifiquessin.

A alguns la decepció

els ha mort en vida,

altres,  malgrat tot

han o hem seguit caminant

i compartint la bellesa

que trobàvem

en el nostre trànsit.

Mai ens hem  sentit herois i sempre ha onejat

dins la nostra vida,

la bandera de la humilitat.

No hem pretès ser un exemple a seguir.

Ens hem mostrat

despullats i sincers.

Tal volta

el nostre missatge

hagi arribat a terra fèrtil.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 24-3-24

NINGÚ ELS ATURARÀ

Passejant pel camp o la muntanya pots adonar-te que alguna cosa està ressorgint. És l’ànsia de les llavors que volen fer néixer a totes les flors. En el cel hi ha un brogit suau que de mica en mica arribarà. Són els ocells que tornen de la seva emigració anual. Tot plegat és la força de la natura que prepara la gran esclatada primaveral. Entre les que esperen brotar hi ha les roses que portaran tendresa pels enamorats. Jasmin xiuladors que ompliran l’aire de melodies. Las margarides venen carregades de carícies. Clavells cridaners que repartiran passions i devocions. Arpegis de violetes. Campaneig de roselles. Sons de mandolina fets pel ginebró. Totes elles acompanyades pel piulador so del cant dels ocells. I un director que ho farà sonar tot, tu i el teu somriure. Des del principi dels temps ha passat i ningú ha pogut aturar-ho.

Cita de Svileta de Tessàlia: qui realment mana en el món és la naturalesa. Nosaltres sols som una anècdota.

Francesc Estival Vilardell

IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ANGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 – Barcelona, 9 d’agost de 1938)  aixecava per encàrrec de Hermenegild Miralles i Anglès (Barcelona, 19 d’agost de 1859 – 1 de maig de 1931 ), unes cases valencianes , l’any 1917, que foren enderrocades als anys 60, segur que endevineu qui era l’alcalde.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6133/rec/4

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/90050/1/6475.pdf

I l’ Antoni Gaudí i Cornet Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926) faria la Porta i  la Tanca, que son les úniques parts que es conserven.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/496/rec/7

https://www.latorredebarcelona.com/actualitat/finca-miralles-un-dels-monuments-modernistes-de-sarria/

El fet que Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener del 1929) no estes vinculat al Fons Estudi de la Masia Catalana, i que la seva mort es produís  l’any 1929, feia que el seu Fons patis una mínima expurgació per part de la dictadura franquista.

La seva és una obra extraordinària.

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA PRESSIÓ DE L’AIGUA

És la mesura “ estrella”, la imposen tant els ajuntaments presidits per Partits “ presumptament”  democràtics, com els que també “ presumptament “ no ho son.

La mesura no té cap cost per als Ajuntaments, Companyes  d’aigües,…

Serveix bàsicament per evitar pèrdues, penseu que a una pressió de 3 quilos, potser es perd per cada “ foradet” un litre per segon, doncs si ho reduïm a la meitat, potser només sen perdran 2 o menys.

Té algun inconvenient per als usuaris, a determinades pressions, les màquines, rentadores, rentavaixelles, calderes,..,  no funcionen com cal. Això vol dir, avaries i despeses per als consumidors.

Ja es deia a l’època de l’Ermessenda de Valrà que una mentida pot donar la volta al món abans que la veritat no hagi tan sols acabat de vestir-se.

Si us plau, no ens toquin “ la pressió” !!!!!

QUE ES MORIN ELS FEBLES

Llegia; Cada dia moren 34 persones a Catalunya esperant l’ajuda a la dependència

https://elmon.cat/societat/34-morts-dia-esperant-ajuda-dependencia-814509/

No entraré en el “ llistes d’espera “ .

En això sembla que hi estan d’acords TOTS els Partits Polítics

Quan els recursos no son il·limitats cal triar.

Carnet jove o morts per desatenció social, sanitària,…

I, els Partits o tenen clar, morts per desatenció social, sanitària,…

Això si, cal “ defensar la vida “, NO a l’avortament, NO a l’eutanàsia

Els Sirex, explicaven en una de les seves cançons , perquè s’havien de morir els lletjos , els semblava que tenen un “ art especial” per aconseguir relacionar-se amb les altres persones.

Els febles, son una càrrega per als pressupostos públics, ras i curt.

IN MEMORIAM. SAFAREJOS PÚBLICS DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA

El Josep Salvany Blanch visitava l’any 1912 Santa Coloma de Queralt, aleshores funcionaven encara els safarejos  públics, Safareig i creu a Santa Coloma de Queralt

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Vallfogona%20de%20Riucorb

Feia més feina,  el Josep Salvany Blanch, en un altre país, seria reconegut amb els més alts honors.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/santa%20coloma%20de%20queralt

També amb menys activitat, els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Santa%20coloma%20de%20Queralt

Havíem publicat :

LLOCS INOBLIDABLES: L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/llocs-inoblidables-lhostal-colomi-de.html

SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/01/santa-coloma-de-queralt-la-conca-de.html

FAÇANA DE SANTA MAGDALENA AL PATÍ D’ARMES DEL CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/facana-de-santa-magdalena-al-pati.html

CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/castell-de-santa-coloma-de-queralt-la.html

Marta de Queralt [ En record dels catalans de la Diàspora ]

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/marta-de-queralt-en-record-dels.html

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE BELL-LLOC, MAL DITA SANTA MARIA . SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/esglesia-de-santa-maria-de-bell-lloc.html

RENTADORS PÚBLICS DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/rentadors-publics-de-santa-coloma-de.html

EL CRIST DE LA MANSUETUD

https://guimera.blog/contesnadal/el-crist-de-la-mansuetud/

IES JOAN SEGURA I VALLS, SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/05/ies-joan-segura-i-valls-santa-coloma-de.html

PORTAL DE SANOU, DE CERVERA I/O DEL SENYOR . LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/portal-de-sanou-de-cervera-io-del.html

L’ESTRELLA , TEATRE MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/10/lestrella-teatre-municipal-de-santa.html

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE SANT PERE NOLASC DEL MAS DEN BRIÀS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/01/in-memorian-de-la-capella-de-sant-pere.html

SANT MIQUEL DE LA PORTELLA. L’ESGLÉSIA ESPOLIADA.SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/sant-miquel-de-la-portella-lesglesia.html

LA PLAÇA MAJOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/08/la-placa-major-de-santa-coloma-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/09/esglesia-parroquial-de-santa-coloma-de.html

SANT VICENÇ D’AGUILÓ EN TERME DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ, CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/sant-vicenc-daguilo-en-terme-de-santa.html

ESCORXADOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/escorxador-de-santa-coloma-de-queralt.html

ERMITA DE SANT MAGI DE LA BRUFAGANYA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/10/ermita-de-sant-magi-de-la-brufaganya.html

EL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/el-cementiri-municipal-de-santa-coloma.html

DE LA PLAÇA DE LES ERES A LA PLAÇA MAJOR. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ/ABANS LA SEGARRA JUSSANA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/06/de-la-placa-de-les-eres-la-placa-major.html

FAÇANA DE L’ESGLESIA DE SANTA MARIA DE MAGDALA DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ/ABANS BAIXA SEGARRA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/06/facana-de-lesglesia-de-santa-maria-de.html

A SANTS I/A MINYONS,…, DINAR A L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA. TARRAGONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/10/a-sants-ia-minyons-dinar-lhostal-colomi.html

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA POBLA DE CARIVENYS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-escola-de-la-pobla-de.html

La darrera sortida que fèiem amb la Irene Tironi Laporta, era justament a les  restes del Castell de quer-alt i a la seva capella  advocada  a  Sant Cristòfol/ Menna

QUER-ALT, LÍMIT DE L’ANOIA.

https://guimera.blog/coneixer/quer-alt-limit-de-l%e2%80%99anoia-%e2%80%8f/

Enviaré aquesta publicació a :

revistalasegarra@premsacomarcal.cat , lasegarra@eltafaner.com, eltafaner@eltafaner.com

Ens agradaria  que se’n fessin ressò.

També a la pàgina   Santa Coloma de Queralt , que administrava per evitar-ne el tancament.

https://www.facebook.com/groups/23620729158

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. MOLÍ DE BAIX DEL SENYOR. GUIMERÀ. LA VALL DEL CORB. L’URGELL

Passaven per Guimerà els amics del Fons Estudi  de la Masia Catalana :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Guimer%C3%A0

El Josep Salvany Blanch  :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Guimer%C3%A0

Cap dada de les masies  Ca la Manela, Ca la Peça, Cal Bover, Cal Cacauero, Cal Cèlia,     Cal Jurminet, Cal Petrus , Cal Rauet,   Cal Sebastianet, Cal Sebastià Llor , Casa del Bover, l’Agoit del Cec, la Mundeta, Mas de la Mariona,     Mas del Margalló, Masia Relat de Baix,.., no trobava, potser perquè no existeix el Catàleg de Masies de Guimerà.

H ha noticia d’alguns molins :

MOLÍ NOU

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29779

MOLI DE L’ARMENGOL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29782

MOLI DE COLOMINES

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29783

MOLÍ DEL SENYOR – MOLÍ DE DALT DEL SENYOR

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29780

MOLÍ DE BAIX DEL SENYOR

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29781

Llegia a Patrimoni Gencat;  no en queda res del que havia estat molí fariner del Senyor de Guimerà i que després fou molí d’oli.

Situat cap a la part baixa del vessant on s’assenta el poble, funcionava amb l’aigua que rebia de la bassa situada al carrer de la Bassa, situat just 20 metres en línia recta al nord, per damunt,  on hi havia la bassa hi ha un espai en forma de plaça irregular esglaonada, amb replans i escales. La casa situada en el punt més alt és cal Tous.

 

La façana principal abocant en un curt carreró que arrenca del c/ de les Piques, prop del portal del Coix.

Interiorment, és un edifici completament reformat, de planta baixa i pis, i només a la façana es conserva una part de l’antiga fesomia, amb el parament de pedra vista irregular rejuntada.

S’hi obren dues portalades emmarcades en pedra ben tallada, a la dreta en arc escarser, i a l’esquerra en arc molt rebaixat i amb un escut a la clau on figura l’any 1830, les inicials JN, l’anagrama de Maria i l’anagrama de Crist.

Just damunt d’aquest hi llueix un treballat escut dels vescomtes d’Évol amb els símbols de la casa dels Castre-Pinós: les barres catalanes, l’estel dels Castre, les pinyes dels Pinós i la barra en diagonal dels So, vescomtes d’Évol, tot plegat amb la corona al capdamunt atès l’origen reial de la nissaga.

Al pis, s’hi obren dues finestres, una obrada modernament a l’esquerra i a la dreta una més noble, probablement procedent de l’antic edifici, allindada, ben emmarcada i vertical i amb la incisió conopial a la llinda.

L’edifici degué ser transformat l’any 1830 (data inscrita a la llinda del portal) i de nou l’any 1911, quan va esdevenir un col·legi de monges.

COL·LEGI DE LES MONGES DE GUIMERÀ

Als anys seixanta es va convertir en sala parroquial i posteriorment en el Casal de Guimerà, i s’hi va col·locar l’escut dels vescomtes d’Évol.

Al seu interior, tot i que molt reformat, a sota l’escenari s’hi conserva una roda de molí de l’antic complex.

Atès que  guimera.info disposa de material gràfic i fotogràfic, potser no seria difícil  confegir el Catàleg de de Masies, oi?

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

FILOSOFIA DE CANTONADA

Mirant la televisió, em vaig sentir un esclau. Sobtadament  em vaig marejar i estava a punt de rendir-me. Espantat vaig sortir de casa i em vaig perdre pel barri. Tantes opinions, discussions, xerrameca i mai donen una solució. Ans al contrari, els seus embolics són el problema. Tot va canviar quan vaig trobar un paper enganxat en una cantonada que deia -si vols veure el cel sols has d’alçar la vista i no esperar que algú t’expliqui com és -. Signava l’Associació de Filòsofs de Cantonada. Ho vaig entendre immediatament, hi ha coses que ningú les pot fer per mi… per exemple la meva opinió.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si vols estar ben informat, hauràs de buscar allò que els poderosos t’amaguen.

Francesc Estival Vilardell