LA JUSTICIA NO ÉS CEGA

No se’ls va sentir quan el sàtrapa anul·lava la legislació de la II República del període 1936-1939, i els actes que se’n derivaven;   es varen anular en el àmbit de les persones matrimonis i divorcis, i s’atorgava a qualsevol dels cònjuges el dret de RECLAMAR la continuació de la relació.  Aquell silenci, va fer mot soroll, i va portar a l’exili a molta gent, homes i dones, que NO volien viure ‘encadenats’  perquè així ho manava el Generalisimo.

Avui sortida una MALA noticia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-suprem-es-plega-al-desig-de-la-banca-i-fa-pagar-les-hipoteques-als-clients/?utm_source=push

Ara vindran les ‘explicacions tècniques’, econòmiques, …

Els morts de la crisis immobiliària no poden descansar en pau.

DIOS ESCRIBE RECTO CON RENGLONES TORCIDOS

Hi ha un sentiment d’excés, de repressió desaforada, de clara injustícia, en tot el que fa referència al mal dit ‘procés’ contra les persones que de forma democràtica explicaven al món la seva voluntat ‘legitima’ de ser.

Algunes persones veien la mà de Déu en la mort tràgica i inexplicada de José Manuel Maza Martín (Madrid, 23 d’octubre de 1951 – Buenos Aires, 18 de novembre de 2017

https://elpais.com/politica/2017/11/18/actualidad/1511033447_692368.html

I la tornaven a veure en el traspàs de Juan Antonio Ramírez Sunyer (9 de setembre de 1947 – 4 de novembre de 2018)
https://politica.e-noticies.es/muere-el-juez-de-barcelona-que-investigaba-el-1-o-120542.html

Només a la Bíblia hi ha referències a l’actuació de Déu en favor del seu poble.

També en el llibre dels llibres podreu trobar algunes de les malediccions per als que no actuen d’acord amb la llei de Déu :

https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dt+28%252C15-68&id24=1&pos=0&set=16&l=ca

https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dt+27&id24=1&pos=0&set=16&l=ca 

 

 

 

 

 

FER TESTAMENT

Som un país de testaments, i això malgrat que per llei, la dona casada serà la usufructuaria universal en el supòsit de mort intestada.

Quines dades es convenient recollir en el testament:

Els títols de propietat de bens immobles, cases, pisos, terrenys, nínxols,..

Els vehicles de que pugui ser titular el finat/da

Els títols nobiliaris.

NO ELS TITOLS ACADÈMICS :  Els màsters, no son transferibles per aquesta via.

Els diners i valors que tinguem dipositats als bancs. A Catalunya JA NO TENIM CAIXES D’ESTALVI.

Quan als bens mobles, es convenient determinar qui rebrà els que tenen un alt valor econòmic [ pintures , escultures, joies,… ]  i/o sentimental.

També, qui gestionarà els comptes oberts a la xarxa i eventualment rebrà – si es dóna el cas – els rendiments que se’n poden derivar.

Tot això en el ben entès que si alhora de la mort NO HI HA RES DE RES, doncs l’hereu rebrà RES.

És important designar un o més hereus i els seus substituts en cas de premoriència.

Si tenim per exemple més d’un immoble, vehicle, títol nobiliari, nínxol, finca o terra a l’Havana o en algun altre lloc, i tenim més d’un hereu, si els assignem bens concrets, la casa A pel Josep, la casa B per la Claudia, la C,…, alhora que els facilitem la feina, els estalviem diners, acceptaran l’herència per aquells bens i NOMÉS per aquells bens, dels que seran PROPIETARIS de forma immediata.  El cas clàssic, tot per a tots, implica pagar per tot a l’acceptació, i novament a l’adjudicació.

Al testament s’han de preveure TAMBÉ com s’atendran aquelles persones de família que depenen del testador, infants, persones grans, o inhàbils, i disposar el que calgui.

No tenen cabuda però, les disposicions relatives al mal dit TESTAMENT VITAL, com posar límit a les cures pal·liatives i/o fer donació d’òrgans.

Documentar el testament davant del notari  és un acte no gaire onerós , al voltant de 50€, està clar però que de forma prèvia hem  d’assessorar-nos amb un advocat expert.  Eviteu els màsters de determinades Universitats, fins al dia d’avui les catalanes estan lliures de tota sospita.

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS DE PALS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Li demanava al Joan Dalmau Juscafresa que afegís a la seva excel·lent tasca de recerca en l’àmbit del patrimoni històric/o artístic, els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que estimo pel cap baix en més de 4.000.

Comptava a Pals a la valuosa col·laboració del NARCÍS SUBIRANA FELIU ( Pals, 1956) http://www.pals.cat/portal/attachments/article/260/9.%20NSF.pdf

carrer Abeurador,34

carrer Enginyer Algarra,42

Antic edifici que va ser escola, està en uns carrerons a l’esquerra pujant al Pedró de Pals.

Edifici on es va fer escola a la Plaça Major,2 davant l’ajuntament.

escola de nenes al carrer Samaria,26 cantonada amb el carrer Quermany,13,

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Pals&page=3&pos=28

ESCOLES DE PALS / CEIP QUERMANY

Edifici de planta baixa i coberta a quatre aigües construït gràcies a l’aportació de Josep Torres Jonama. Aquest personatge va fer fortuna a Amèrica i en retornà va fer construir escoles a Palafrugell, Mont-ras, Pals i Regencós. Totes les escoles segueixen el model de Palafrugell, tot i que de dimensions més petites. El sistema constructiu fou importat pel mecenes des d’Amèrica, i reflecteix les escoles que aleshores es construïen allà.

Josep Torres i Jonama (1857-1946) després d’acumular certa fortuna a Nova York, va seguir l’exemple dels rics llegendaris de Nord Amèrica que destinaven grans quantitats a fundacions de cultura i beneficència. Sempre va recordar el seu poble natal, Palafrugell, sobretot el primer quart del segle XX, en què la situació de l’asil, l’hospital i les escoles era especialment delicada. Per millorar l’estat d’aquestes institucions va concedir importants ajuts econòmics, una de les aportacions més destacades va ser la compra dels terrenys i construcció de les escoles, que un cop acabades va donar a l’ajuntament (vegeu Escoles Torres Jonama de Palafrugell, reg. 4453)

Escoles construïdes l’any 1925 pel constructor Miquel Briasi Torrent (1882-1956), seguint el projecte portat d’Amèrica per Torres Jonama. Aquest financia el 50 % del projecte, la resta va a càrrec del consistori.

L’any 1956 Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988), com a arquitecte escolar, projecta un edifici per a parvulari i habitatge pel mestre en el solar de les escoles. El conjunt ha patit diverses ampliacions posteriors.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com més dades de la història d’aquestes escoles.

ELS MURALS DE JOAN RIFÀ BENET AL SANTUARI DE L’AJUDA DE BALENYÀ. OSONA, CATALUNYA

Retratava les pintures murals del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenya, obra de Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009) havia estudiat a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55), les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956), entre aquestes la nova parròquia de Les Masies de Voltregà, i el Santuari de la Mare de Deu de l’Ajuda de Balenyà. Fou membre de la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de França

Fotografies. Antonio Mora Vergés

Fotografies. Antonio Mora Vergés

 

Fotografies. Antonio Mora Vergés

Fotografies. Antonio Mora Vergés

No trobava cap fotografia, ni imatge d’aquest creador, sou pregats, urbi et orbe, persones, entitats, …, de fer-nos-en arribar almenys una a coneixercatalunya@gmail.com

Els diaris, les televisions, la xarxa,…, ofereixen constantment imatges de persones, que no tenen cap interès, i dissortadament acostuma a ser difícil trobar imatges de persones valuoses com va ser el Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2009), curiós, oi?.

L’ENGINYER

Al llarg de la vida tenim ocasió de conèixer persones molt diverses,  el temps – el millor dels mestres – m’ha fet veure que s’ha de defugir dels apriorismes, com dels partits i persones no demòcrates – dissortadament molt nombrosos per aquests verals, oi?. – ; això de la política sempre, sempre, sempre, ens fa perdre el fil, uff!.

Recentment topava – literalment –  a un home que no escolta  perquè està convençut que ho sap tot, vaig intuir que en realitat NO SABIA ESCOLTAR, i que per això volia imposar la seva voluntat, em vaig imaginar com devia ser haver de treballar i/o conviure amb persones com ell, i se’m va eriçar els pocs cabells que conservo encara al cap.

El tema de conversa era del tot baladí,  i s’advertia clarament que no el dominava, quan li vaig exposar les raons en que fonamentava la meva posició, em va dir per tota contesta; jo sóc enginyer !

L’educació em va fer callar la resposta escaient, doncs em sap molt de greu, l’acompanyo en el sentiment!. I em vaig limitar a callar.

Ell però, insistia – i em consta que ho continua fent – en saber de TOT, i de saber-ne MÉS que ningú.

Quasi, quasi, quasi, em va treure de polleguera. Imagino que el meu àngel de la guardià, la Mare de Déu de l’Ajuda, i tot el cor celestial, em van fer callar, i donar per acabada la ‘conversa’.

Tinc entre el col·lectiu d’enginyers MOLTS i BONS amics, i malgrat aquesta topada no canviaré la meva percepció vers ells.

Tinc clar que d’agricultura, ramaderia,…, millor fer-se aconsellar per pagesos i/o ramaders, si us cal posar portes i/o finestres, adreceu-vos a un fuster, a un pintor si li convé un repàs a la casa, i si la cosa va de menjar adreceu-vos a un restaurant de fama acreditada.  Desconfieu de qualsevol que en matèria  d’agricultura, ramaderia, fusteria,  pintura, cuina ,.., us dóna com a TOTA garantia, l’afirmació;  jo sóc enginyer !

IN MEMORIAM DE L’OFICI DE CARBONER

Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sentmenat ,…,  havien estat indrets o es practicava  l’ofici de carboner, i de ben segur que en alguna estanteria descansa una excel·lent monografia amb imatges i dades que ho explica magníficament.

L’Elisabet Moner de Sant Hilari Sacalm a la comarca de la Selva, província de Girona , publica un treball sobre el tema:

http://www.santhilari.cat/files/pdf/concursos/moragues/ofici%20carboner.pdf

Els carboners comptaven amb un xerrac, una destral, una aixada, una enterradora i rampins o raspalls altrament dit.

 El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc.

El que feien primer de tot és arreplegar la llenya que havien fet amb la destral i el xerrac en una plaça neta, sense branques ni arbres. Un cop fet això la tallaven a mida, que sovint oscil·lava un metre i mig de llargada. Després feien una pila i per embolicar-la feien servir les mateixes branques de l’arbre, en especial l’alzina. Sobre això col·locaven una capa de sorra/terra, que ho cobria tot.

Seguidament procuraven deixar un forat al mig de la pila, per tant un espai vertical que per posar-hi llenya i així fer que el foc la cremés i en canvi no cremés la pila. Aquesta acció la feien cada matí i cada vespre i popularment es coneix amb el nom de bitllar la pila. D’aquesta manera la pila anava cremant la llenya i s’anava formant el carbó. Cal dir també que li feien uns petits forats per tal de dirigir el sentit en que el foc havia de cremar. Si havia de cremar més la part esquerra de la pila, feien els forats a la dreta, i al revés. El procés de carbonització havia de ser perfectament conegut i assimilat pel carboner, i sabia en quin estat es trobava per mitjà de les olors i colors del fum que anava desprenent.

El Pere Julià Subirana‎, publica una fotografia , Carboner a la muntanya de Montserrat , any 1910.

Després treien el carbó amb l’ajuda de l’aixada i els rampins. Com que la pila es podia encendre, amb la mateixa sorra/terra que treien la cobrien una altra vegada per apagar el foc si n’hi havia. Llavors estenien a terra el carbó obtingut i el deixaven refredar.

És una llàstima  – encara que del tot comprensible – que en aplicació de l’article 155 els centres d’ensenyament, hagin optat per no ‘sortir a la foto’;  l’exemple del linxament mediàtic que estant patint els professors de l’Institut de Sant Andreu de la Barca – i les seves famílies – , n’és dissortadament una tristíssima demostració; val a dir però, que perdem – de forma irrecuperable –  l’ocasió de veure treballs com el de l’Elisabet Moner.

Altres publicacions d’interès :

http://moiadabans.blogspot.com.es/2015/06/carboners.html

Qui perd els orígens perd identitat.

IN MEMORIAM DELS POUS DE GLAÇ D’ARGELAGUER. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Victoriano Torres Bermúdez, publica una fotografia, sense data ni informació del seu origen, en la que apareixen un grup d’homes trencant  el gel, el Victoriano Torres Bermúdez afirma que ho fan al   riu Fluvià, amb la finalitat  per emplenar un pou de glaç que apareix al fons de la imatge.

Fons municipal d’imatges d’Argelaguer. La Garrotxa. Girona, Catalunya

No figura entre els ‘monuments’ que destaquen els amics de la wikipedia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Garrotxa#Argelaguer

En fa  però, referència la pagina de la wikipedia que es refereix a Argelaguer que ens diu ;

https://ca.wikipedia.org/wiki/Argelaguer

Construcció cilíndrica feta en pedra i gran part soterrada que servia per conservar el glaç. A Argelaguer n’hi trobem dos que es creu que serien del segle XVIII. El primer pou situat al costat esquerre del torrent d’Orriols. Amb un gruix de paret de 0,6 m fet de pedra, un diàmetre exterior de 6 m i una profunditat de 5,5 metres. Orientat cap al sud-est hi conserva part de l’entrada de 0,9 m d’amplada.

L’altre pou se situa en un extern del municipi al marge dret de la riera de can Palomer també de forma cilíndrica, amb un diàmetre superior de 7,5 m. i una profunditat actual d’uns 7 metres. El gruix de la paret és de 0,6 m i construït amb pedres grans sense escairar. La producció del glaç era molt important, ja que feia la funció de frigorífic natural. La seva activitat començava als primers freds de l’hivern fins al febrer, es desviava l’aigua cap a uns compartiments d’uns 20 cm de fondària i, un cop l’aigua es glaçava se serraven els blocs, d’uns 100 kg i es baixaven amb cordes al fons del pou i per separar-los es posaven branques d’alzina.

L’ajuntament publica un magnífic reportatge, on apareix  – entre altres – la fotografia que publica el Victoriano Torres Bermúdez

Fons municipal d’imatges d’Argelaguer. La Garrotxa. Girona, Catalunya

Fons municipal d’imatges d’Argelaguer. La Garrotxa. Girona, Catalunya

http://www.argelaguer.cat/coneix/patrimoni-arquitectonic/pou-de-glac/

Ens agradarà tenir noticia  a l’email coneixercatalunya@gmail.com del pou de glaç que apareix a la fotografia, i de que se’n ha fet de l’altre.

ELS RELLOTGES DE SOL DE GUIMERÀ

Fotografia. Antonio Mora Vergés

És possible que encara en trobeu algun més.

http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742

Si això succeís feu-ho saber als amics de la Societat Catalana de Gnomònica

LA BANCA ESTÀ EXEMPTA DE PAGAMENT PER OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA?.

Des de la desaparició de les – enyorades – Caixes d’Estalvi, veiem dia si, dia també, com la Banca va afegint ‘impediments’ a la seva clientela.

No parlem – en aquesta ocasió – del desvergonyiment que suposa el fet de NO  tornar ‘ voluntàriament ‘  els diners cobrat en excés mitjançant clàusules abusives, ho farem però,  properament.

Parlem aquí de les cues al carrer per fer operacions  de vegades complexes que suposen deixar al descobert dades bancaries, i/o de treure diners amb mig de la via pública, amb el risc que això pot comporta en una Vila com Castellar del Vallès, on ‘gaudim’ d’un elevadíssim nombre de robatoris, dels que únicament n’arriben a coneixement de la ciutadania una minsa part.

Sembla que hi ha opinions i àdhuc arguments legals perquè els bancs paguin per ocupació de la via Pública:

https://lematabogados.com/blog/pagar_en_la_cola_cajeros/

Ens sembla ‘forassenyat’ OBLIGAR a persones grans i/o amb evidents dificultats per operar en caixers automàtics a fer-ho.

Ens sembla si més no ‘inadequat’ exposar a la clientela a riscos innecessaris per maximitzar beneficis.

Ens sembla un despropòsit que calgui tenir formació ‘ manipulador d’aliments’ per treballar en un bar, menjador escolar, botiga,..,

http://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_tematics/per_perfils/empreses_i_establiments/Ambit-alimentari/manipulacio_aliments

I es permeti que qualsevol persona pugui manipular combustibles amb l’excusa d’un estalvi paupèrrim, també en parlarem,..

https://haynoticia.es/sera-obligatorio-carnet-de-manipulador-de-productos-quimicos-para-echarse-gasolina-3333/

I, per acabar – de moment- us deixem un exemple de la ‘casuística’ en la operatòria dels Caixer Automàtics,..

http://www.lavanguardia.com/economia/20180419/442726607408/timo-cajeros-guardia-civil.html

Si no esteu d’acord amb exposar-vos a la via pública, podeu demanar una fulla de reclamació a la vostra Entitat Bancaria i fer una queixa;  val a dir però, que no entenem la inactivitat dels Organismes públics de defensa dels consumidors, i menys encara, el ‘regal’ de les Administracions publiques a la banca que implica aquesta exoneració del pagament de taxes per ocupació de la via pública.

Esperem que ens ho expliquin, oi?.