Quan feia l’article sobre l’església de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat, demanava dues coses :
L’advocació més previsible hagués estat Sant Feliu; ens agradarà rebre l’explicació – que alguna en deu haver – perquè ho sigui Sant Llorenç, així com alguna imatge anterior al genocidi contra Catalunya a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
De la primera n’espero una resposta del Bisbat.
De la segona, rebia unes imatges del començament dels anys 1920, que palesen clarament – si més no – un error de redacció, ja que a la fitxa tècnica quan parla de la reconstrucció desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, diu :
El campanar va ser l’únic element que es va conservar del conjunt original de l’església, i es va integrar a la nova construcció feta de blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat.
I sabem que l’ampliació de la Plaça de la Vila es produïa l’any 1929, quan Sant Feliu obtenia el títol de ciutat, i s’inaugurava la Casa del Comú ; ‘cosa que va comportar l’ampliació de la plaça per tal que la presència de l’edifici fos més evident i sumptuosa’.
Per les imatges que rebíem de l’Arxiu Gavin, podem corregir la data en que s’aixecava el campanar , que no serà ‘a principis del segle XX’ , sinó possiblement com una més de les obres ‘ad pompam et ostentaionem‘, que s’executaven a darreries del primer feixisme, o Dictadura de Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera, Cadis, 8 de gener de 1870 – París, 16 de març de 1930); aquest cronològicament fora el moment en que en el costat esquerre de la façana s’aixeca aquest campanar, que té cinc pisos i és de planta quadrada a la base i poligonal als dos pisos superiors.
Agraïm la tramesa d’imatges, i la ràpida resposta al Josep Sansalvador , de l’Arxiu Gavin, del Monestir de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera, a la Província de Lleida.