El Rei Piu era un jove que va ser coronat en contra de la seva voluntat. Va decidir que el seu reialme seria democràtic. Va permetre que el poble escollis als polítics. Cada grup polític va presentar les seves propostes. El poble va escollir les més il•lusòries. La política es va convertir en una escridassada grollera. Alarmat el Rei Piu va pensar en permetre una dictadura, però abans va consultar a un Oracle. L’Oracle es va manifestar i va dir – un dictador també s’equivoca i quan s’ha equivocat es defensa violentament. A més quan el vulguis acomiadar, ell t’acomiadarà a tu -. El Rei Piu va preguntar – què estic fent malament? – L’Oracle va respondre – no tens paciència. El teu poble sabrà fer política quan aprengui dels seus errors, abans no -. El bon Rei Piu mai més va dir ni piu. Aquell poble, error darrera error va aprendre política. El Rei Piu va ser conegut com Piu el Silenciós.
Cita de Svileta de Tessàlia: qui ha viscut amb els ulls tancats, s’enlluerna fàcilment.
Francesc Estival Vilardell