El Rei Segimon de Virulàndia va voler promocionar l’economia del seu país. Així que va fundar una Universitat i una fàbrica de mandonguilles. Els súbdits de Segimon volien el màxim reconeixement pels seus plançons i van preferir portar els seus fills a estudiar a la Universitat en lloc de a treballar a la fàbrica de mandonguilles. La Universitat va créixer fins al punt que feia més llicenciats que mandonguilles la fàbrica. No hi havia prou mandonguilles per tothom. La gent de Virulàndia passava gana i es va revolucionar. El rei Segimon va pagar amb diners públics una campanya publicitària a nivell mundial. Volia donar a conèixer l’excel•lència de les mandonguilles de Virulàndia. La campanya va tenir molt èxit. Així va néixer el mite del mandonguillaire de Virulàndia. Tots els països volien tècnics en l’art de fer mandonguilles virulandeses. Atès que els llicenciats no tenien feina, van preferir ser famosos mandonguillaires abans que llicenciats aturats. Van deixar els seus estudis i van aprendre l’art de la mandonguilla. Un darrera l’altre van trobar feina i van emigrar. El desequilibri entre llicenciats i mandonguillaires va desaparèixer. Va arribar un moment en que la fàbrica feia suficients mandonguilles per a tots. Ningú passava gana. La revolució es va acabar.
Cita de Svileta de Tessàlia: tots es problemes tenen el mateix motiu… un desequilibri.