EL SOLITARI, LA FLOR I LA FLORETA TRAPELLA

Pel parc de Monterols es passejava un home que estava tan sol que es va fer amic d’una flor. La visitava sovint i li explicava totes les seves penes. Per consolar-lo la flor feia brillar els seus colors i llençava les seves flaires. Un dia, quan va anar a visitar-la, va torbar-se amb una sorpresa. Al costat de la flor hi havia una poncella a mig obrir. Era la filla de la flor que estava naixent. El cor solitari es va entendrí. La va regar, va netejar els voltants de fulles i pedres. Aquell dia la seva amiga estava ocupada i no li va demanar que li dediques la seva atenció. Va passar el temps i la poncella es va convertir en una floreta trapella. Ara eren una família completa el solitari, la flor i la floreta trapella.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la solitud desapareix si saps trobar els teus amics. Els amics apareixen si els saps respectar-los.

Francesc Estival Vilardell

Feu un comentari