Llegia a :
“L’escola de Ger es va obrir aproximadament l’any 1920 amb un nombre d’alumnes que rondava la cinquantena. La majoria d’alumnes eren del mateix poble i la resta provenien dels pobles del voltant: Meranges, Grèixer, Saga… Cal dir que a All també hi havia escola i aquest fet influïa en que molts nens anessin a escola a All en lloc de Ger. Amb el pas del temps el nombre d’alumnes ha anat minvant i actualment són 18 alumnes, la majoria dels quals viuen al mateix poble.
L’any 1998 van començar les obres a l’escola, aquesta va ser enderrocada i la van fer tota nova.”
“Antigament l’escola estava situada gairebé al mig del poble, al costat de l’Ajuntament però, des de fa més de 75 anys que l’escola està situada en el mateix lloc que està actualment, a les afores del poble.”
“L’Escola de Santa Coloma és una escola pública d’una sola planta on hi trobem dues classes. En una d’elles hi ha els alumnes d’Educació Infantil i Cicle Inicial i a l’altra Cicle Mitjà i Superior, una classe de música i una d’informàtica. A més, també trobem una cuina i un menjador que es utilitzat al migdia pels alumnes que es queden a dinar. Adossat a l’escola hi ha una sala cultural municipal. Cal destacar que els alumnes poden gaudir d’un gran pati de terra molt assolellat i d’una pista de futbol sala.”
El Rafel Rivas aporta una fotografia datada l’any 1967.
El Francesc Pujol Palau, em deixava un comentari ; Antonio Mora Vergés Sr. MORA VERGÉS:
Punt 1: l’ any 1998 l’ escola no fou enderrocada, es va conservar la estructura antiga, sensa tirarla a terra. VA SER REFORMADA, no enderrocada.
Punt 2: D’ on treu vosté que a l’ escola ara hi ha 18 alumnes???. Hi ha uns 90 alumnes.
Crec sería convenient abans de escriure segons quines coses es documentés degudament….,crec jo vaja!!!
No vulgui venir a donar-nos lliçons sobre la vida de l’ escola a persones que som de Ger desde fa varies generacions, sis plau !!!
Convidava al Francesc Pujol Palau, a afegir-se a la nostre recerca, el C.O.A.C no té dades de l’autor, i de ben segur que als llibre d’actes – si no els van cremar a la FESTA MAJOR 1936-39- n’hi ha constància.
El Francesc Pujol Palau, manifestava que no té temps, esperem trobar algú entre els 450 veïns censats a darreries de l’any 2020, que tingui temps, i ganes de recuperar la memòria històrica del poble.
En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i en molts casos coetanis de la dictadura franquista, constatàvem la ‘inèrcia perniciosa” que inoculava aquella “democràcia orgànica “ a la societat es manté viu i actiu.
Poca cosa o res s’ha fet des dels ajuntaments “democràtics” per recuperar la memòria històrica.
Sou pregats d’ajudar-nos a l’email castellardiari@gmail.com , en aquesta recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, els ho devem als nostres rebesavis, besavis, avis, pares, i ens ho exigiran – potser amb paraules agres – els nostres fills, nets, besnéts , rebesnéts ,….
Catalunya us ho agrairà.