ESTIU, MOSCARDS I ORATGINA

Quan a punt d’enfosquir,  entren unes petites ratxes d’oratge fresc,

ens alegra’m, com infant amb sabates noves.

Dia feixuc de calor, tot i que, hi ha estius més atemperats.

Un moscard ínfim,  s’ha posat sobre la taula de la cuina.

Em mirava desvergonyit.

-Josep, la batalla contra nosaltres,  la teniu perduda.

Bravejava.

Ens basta un no res d’aigua per procrear,  inclús la rosada.

Fem larves a dojo.

-Ets un barrut!

– No serà per tant.

Vos xucla’m una mica de sang per la nostra supervivència,  lo de la fava, la coïssor,  i transmissió de malalties,  ho deixarem apart.

-A més d’hipòcrita,  et sembles a alguns polítics.

El mateix discurs, es justifiquen amb els que els interessa,  I amaguen el què  els aniria en contra.

Deus ser un moscard tigre.

-Si, tinc per competència les beates, més petites i traicioneres.

– M’entren ganes d’esclafar-te,  tot i que si m’assegures que no picaràs a ningú de casa, i fuig , seré benèvol.

Ha fugit.

El cabronet,  mentre volava deia:

-Som petits, persistents i vos hem guanyat.

Li he tirat una espardenya,  i no l’he encertat.

Reconec, que estem en guerra i l’hem perduda,  com cada estiu.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 15 de juliol de 2023

Feu un comentari