Exulta, Catalunya Fèlix, terra de mar i muntanya,
els teus fills no moriran a la guerra de l’Àfrica llunyana.
Els sortien malament els plans als covards que cremen el país,
per governar damunt de cendres, amb un somriure fals i gris.
No hi hagué genocidi a Ceuta, ni sang innocent vessada,
només rumors de por i mentida, per la gent més enganyada.
Lloada sia la Mare de Déu, que guarda el nostre destí,
i ens allibera de la guerra, i ens porta pau al camí.
Catalunya, terra noble, de seny i de cor valent,
no et deixis dur per la por, ni pel crit del més potent.
Els teus fills són llum i vida, esperança del demà,
i cap tirà amb foc i ferro el teu futur robarà.
Que la pau sigui el teu escut, i la justícia el teu guia,
i que mai cap mare hagi de plorar un fill que no hi seria.
Exulta, Catalunya Fèlix, amb el cap ben alt i dret,
perquè el teu poble és lliure, i el seu cor mai serà vençut